Quantcast
Channel: SOPESDESAPOS
Viewing all 68 articles
Browse latest View live

TROBADA GENERAL D'EX-SEMINARISTES D'URGELL

$
0
0





TOT-HOM QUE HA PASSAT PEL SEMINARI,
 HI ESTÀ CONVIDAT.



En els periòdics dinars dels "PENÚLTIMS DIJOUS DE CADA MES" s'ensuma, en l'ambient, un flaire del nostre pas pel Seminari, i en les nostres converses es confirma la nostàlgia i l'estima per aquell temps i per aquell lloc, doncs

 TORNEM-HI !!!


Som conscients que el "tempus fugit" i el casal ha emmudit, però nosaltres hi portarem la sorollosa alegria del nostre retrobament  i les imatges dels nostres records.


Animats i recolzats per molts companys, ens atrevim a convocar una TROBADA GENERAL al SEMINARI DE LA SEU, pel dissabte dia 6 de juny.

Estem  acabant de perfilar el programa, que no serà molt diferent d'altres, en aquestes actes:

- Retrobament al Seminari.
  Aparcament als seus patis.
-La Santa Missa
-Visita del casalot
-Dinar de Germanor
-Entrada al Museu Diocesà

El que tocaria ara, un cop posat fil a l'agulla, elegit el dia i autoritzat el lloc, seria  gestionar el Dinar de Germanor, en els diferents restaurants o Hotels. Això no ho podrem fer sinó disposem d'un número aproximat d'assistents, inicialment, sense cap compromís. A confirmar, posteriorment, de manera definitiva, quinze dies abans de l'esdeveniment.


Així que, els possibles interessats ens haurien de fer arribar, ja sigui per telèfon o per correu electrònic, el seu NOM COGNOM I ANY D'INGRÉS al Seminari. Les seves SENYORES, no cal dir-ho, hi són convidades especialment, així com els fills, nets i potser besnets.  TOTS.



PERSONES DE CONTACTE: 


Josep Mª BENSENY
Email: jmbenseny@gmail.com
Mòbil: 652899941

Juan PERERA
Email:  joanrosita@hotmail.com
 Mòbil: 696497971

Jordi BADIA PRIO
Email: jbadiaprio@gmail.com
Mòbil: 628642426

Francesc RIBES
Email:fribesjuanati@gmail.com
Mòbil: 672129381

- - -





oOo


Aprofitem per fer la PRESENTACIÓ del NOU RESTAURANT de les trobades mensuals
dels " Penúltims dijous de cada mes"




Restaurant L'OLIVA
Gran Via C.Catalanes, 596 BCN .  Metro Universitat
T/ 93.3020951



PRIMARIS DE 1959

$
0
0


En el seu dia, aquest Blog es va fer ressò de la celebració del seu CINQUANTENARI. Hi podeu accedir clicant l'enllaç :

- CINQUANTA ANIVERSARI

Avui, responent a la crida, que no deixarem mai de fer, de "material" per compartir amb tots vosaltres, el company Josep Maria Santacana Toldrá de Guissona, primari del 1959, ens tramet una vintena de  fotografies del seu "baul de los recuerdos", tal com ell ens diu, que  pengem a l'ÀLBUM ALTRES CURSOS.



PONS-GARSABALL. AYALA-COSCONERA-GRAU-BESORA-TOMAS. PERELLADA-TEBE-CASAMAJO-SANTACANA-CUADROS-JORDANA


Nosaltres els corresponem amb una relació nominal molt detallada dels integrants d'aquella incorporació, amb filiació, procedència i data de neixament...no s'ha pogut localitzar el pes i l'alçada, ho sentim.  Creiem que en aquest llistat,  fotocopiat del Llibre de Matricula del Seminari, que va del número 910 al 981, se'ns han colat alguns noms que no pertanyen al vostre curs.  Esperem, doncs, les esmenes pertinents.







També, us adjuntem el Divino Afán d'aquell setembre, on  podreu somriure amb les innocents respostes que donen els nostres protagonistes a l'interviu de la revista, encara més innocent i càndid, interessant-se per la seva vocació i altres. A més, aquest número del D.Afán, que coincideix amb el nou curs, ens recorda l'horari, pel qual s'hauran de regir, tant els seminaristes del Menor com del Major.






DEFUNCIÓ

$
0
0

En JAUME TORRADES BERGADÀ

ens ha deixat.



L'onze d'abril de 2015 ha mort a l'edat de setanta tres anys, l'amic JAUME TORRADES BERGADÀ, fill de Vallfogona de Balaguer (Lleida).
El Jaume tenia passió per l'amistat. Tenia, té molts amics del seu poble, del seminari, de Ponts, de Tremp, de l'Hospital de Martorell. Per això va ser feliç; perquè tenia amics. L'amistat és el tresor més difícil de conservar, encara que pugui ser el que més apreciem. Ell va saber conservar-los.
No t'oblidem, Jaume.

Francesc RIBES


oOo
16-4-2015
A mes de l´amistat que ressalta en Francesc Ribes, el que mes recordo d´en Jaume Torrades, era el seu sentit del humor que sens dubte utilitzava com a teràpia del riure i que tan be ens feia per a compensar tants moment grisos de la Casa Gran. Recordo com algun exemple l´introducció en les lletanies del rosari: "Sant Cugat del Vallés", a qui tots responguérem devotament "pregueu per nosaltres" o aquella benedicció dels lavabos de les habitacions recent instal·lats, amb escombra, galleda i ell revestit amb roquet per sobre dels texans. Sens dubte aquesta teràpia del riure dessacralitzava coses serioses que potser no ho eren tan.
Gracies Jaume!

Josep Agelet i Profitós

                                                                            oOo

20-4-2015
ESTIMAT JAUMET.
El teu traspàs ens ha sobtat moltíssim. Ens has deixat. No obstant, sempre et tindrem.
Sí, et tindré present des del seminari de La Seu on vàrem passar la nostra joventut...; des de Vallfogona de Balaguer on vàres néixer i allí ens vàrem conèixer i allí varem viure fets molt importants per a les nostres vides.
Recordo la teva gran afecció per la música. Tu i jo vàrem ocupar els càrrecs d'organistes: tu organista de Ponts i de Tremp i jo de Balaguer. Recordo la teva faceta pedagògica i divertida compartint la tasca de monitors de colònies. Recordo la teva faceta de futbolista professional de Tremp sense abandonar les tasques pastorals.
Recordo la nostra època d'enamorament i casament. Recordo la tasca de reobrir nous camins familiars tu amb l'estimada Rosa Ma i nosaltres amb les nostres parelles.
Recordo la teva faceta professional duta a terme a l'hospital amb gran encert.
Estimat Jaume, allà on siguis, continua fent amics, continua essent divertit, continua estimant com nosaltres t'hem estimat i t'estimarem.
Allà on siguis, aten els malalts que trobis. Guareix-los amb una rialla de les teves i amb una cançó.

Martorell, 12 d'abril de 2015.    (Escrit llegit el dia de l'acte de comiat.)

Constantì Sotelo.

                                                                       oOo


21-4-2015


Foto d'un album que van fer-me els dos "Auxiliars", abans de marxar cap a Amèrica, amb motiu
 del meu sant, que era el mes de febrer. 


La desaparició de les persones del nostre entorn sempre costa d'acceptar i d'assimilar. La teva "marxa", Jaume, encara és més dolorosa perquè t'hem conegut, t'hem tingut a prop, hem gaudit de les teves qualitats i ens hem beneficiat de moltes coses bones rebudes de tu amb el teu optimisme, la teva simpatia i el teu entusiasme.
Vares ésser "Auxiliar" meu i recordo de manera especial els "xupinassos" com dèiem de les estones d'esbarjo viscudes mentre els alumnes dormien...; amb l'altre "Auxiliar" ballàveu fabulosament bé la "yenka"; tot allò és inesborrable.
Mira'ns des d'Allà i segueix enviant raigs d'alegria a tots els que et vam conèixer. Un dia ens retrobarem.
M.Riquer Puig

Maties
                                                                     oOo


Mossèn Ramon21 abril de 2015, 11:57
Estimat Jaume, veïns de poble. Vallfogona i Bellcaire però adversaris quan jugaven a futbol teòlegs contra filòsofs, Tu molt bon defensa, jo un regular extrem dret. Amb tot amb uns bons centre del Roselló més d'un gol us vaig fer. Gràcies a tu vaig aprendre a fer gols des de les mancances. A la vida,per molt bones defenses que tinguis al davant, un ha de saber "fer sotanes" i marcar gols. Gràcies. A més, amb tu vaig aprendre a fer fàcil el més difícil, i no difícil el fàcil ( estil Messi). En agraïment Jaume, diumenge, vigília de la Moreneta, celebraré la missa del Santuari de Meritxell en comunió amb tu, la teva família i tots els teus amics. Crec en la comunió dels Sants. Et prego que m'ajudis a marcar els darrers gols del meu partit personal. Petons a tots Mossèn Ramon Rossell


                                                                      oOo






TROBADA GENERAL, 6 de JUNY. Més informació.

$
0
0

Clicant en aquests ENLLAÇ de sota, podreu accedir a la  CONVOCATÒRIA que es feu, en el seu dia, de la TROBADA GENERAL:

    - TROBADA GENERAL D'EX-SEMINARISTES D'URGELL


Avui companys, ens hem de felicitar per l'acolliment que  ha tingut aquesta proposta tan agosarada. En aquests moments, la llista provisional sobrepassa els 150 assistents.
Podem avançar, que ja tenim confirmat el dia, el restaurant, Hotel Andria,  tenim obertes les portes de l'Església del Seminari, tenim Celebrant de la missa,  Mossèn PARÉS,  Concelebrants i, també molt important, director de coral, en Tito SOTELO. En aquesta diada tant especial, no hi pot pas faltar el cant gregorià, així doncs, la MISSA DE ANGELIS serà la que ressonarà en aquell retrobat espai, on, probablement,  les columnes posaran  pell de gallina i les parets regalimaran llàgrimes d'emoció, amb la complaent mirada, des de el més alt del presbiteri, de la Mare de Déu de l' Assumpció.

MISSA DE ANGELIS.

Com que molt probablement, alguns haurem oblidat, degut als anys passats i als anys acumulats, la lletra o la música o les dues coses d'aquesta missa "de Angelis", Sopesdesapos, que no "repara en gastos", ha editat un petit vídeo, amb el que podreu assajar la  partitura, procurant, això sí, de no alçar massa la veu, no fos que molestéssiu els veïns.





HOMENOTS.- CREU DE SANT JORDI 2015 a Ll. SÀNCHEZ VILANOVA

$
0
0

El Govern de la Generalitat de Catalunya va distingir amb la Creu de Sant Jordi al nostre company, Llorenç SÀNCHEZ VILANOVA, Primari del 1941, en reconeixement dels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L’entrega de la medalla va tindre lloc aquest passat dilluns, 4 de maig, al Gran Teatre del Liceu.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat.


Llorenç SÀNCHEZ VILANOVA


Escriptor i activista. Reconegut pel conjunt d’una obra que depassa el centenar de títols i que constitueix una valuosa promoció de la Pobla de Segur, el Pallars i, per extensió, les comarques del Pirineu. Entre els seus llibres destaquen El comtat de Pallars 768-1491(1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983) i L’aventura hidroelèctrica de la vall de Capdella (1991). També ha contribuït al progrés social i econòmic d’aquest entorn.

oOo


ALTRES ENTRADES:




TROBADA GENERAL .- TORNEM AL SEMINARI.- PROGRAMA

$
0
0







                             La CAIXA- OF. NÀPOLS BCN- 0856

Tornem al Seminari.  Número :   ES40 2100 0856 9402 0048 2394
                 32 €. (Dinar +despeses organització)
                            Feu constar el remitent.


Els interessats a fer el desplaçament amb Autocar des de
Barcelona, contacteu amb en  Jordi BADIA, Mòbil 628642426




Companys, ja hem enllestit el Programa:  

Cap a les 10 del matí la porta del Seminari romandrà oberta per accedir dins el recinte. El cotxes podran aparcar al pati de Sant Lluís. Ja hi som.  Tocant a la façana de l'església, hi haurà una tauleta, on l'Olímpia i l'Altimir ens facilitaran els penjolls idintificatius a efectes de reconeixament.

Sobre les 11 h, tenim prevista la Visita al Museu Diocesà,
A les 12h continuarem cap a la Catedral, per contemplar aquest edifici únic del romànic català i gaudir d'unes peces musicals, interpretades pel seu organista, mossèn Toni Cagigós. Quan ressonin les cançons:" Oh Santa Madre Mia" i el "Cant dels Ocells", ens hi afegirem amb les nostres veus.

A la 1 del migdia, està prevista la Santa Missa. Oficiarà mossèn Xavier Parés, concelebrant amb tots els capellans assistents. Entonarem la missa gregoriana DE ANGELIS, sota la direcció d'en Tito Sotelo.
Acabat l'acte religiós, es podrà fer una visita per algunes dependències del Seminari.  El tercer i quart pis de Sant Tomàs estan en obres de rahabilitació, com a hostatgeria. L'any que ve a descansar-hi...amb la senyora.

A les 3 de la tarda, ens espera el Dinar de Germanor a l'Hotel Andria, situat al ben mig del passeig de la Seu. Creiem que el menú fa goig i el preu és prou ajustat. El menjador disposa de taules rodones de 10 comensals. No us preocupeu per les cadires:  tothom tindrà el seient assignat, al costat dels seus companys de curs. Una llarga llista penjada a l'entrada ens hi adreçarà.
Acabada la sobretaula - tota la tarda és nostra - vindrà l'hora dels adéus, de  recollir els cotxes al seminari i cap a casa.

Bon viatge i a Reveure.

oOo


El nostre company de Balaguer, Sisco Amorós Prat, ha fet un CD amb diferents interpretacions, com a RECORD DE LA TROBADA, acompanyat d’un fulletó amb la lletra de les mateixes. És un recull de cançons, festives i religioses, que ens ensenyaren i cantàvem al seminari, i algunes molt peculiars d’aquells temps, que si algú tenia un transistor podia escoltar-les.
El preu és de 5 €. Reserves : l'autor, telèfons 973448282 o 627242324.    
                                                                                            
                                                                         oOo

HOTEL - RESTAURANT ANDRIA
                 

                                            Passeig Joan Brudieu, 24, La Seu d'Urgell, 

                                                                       

                                                    MENÚ

Entrants
Tartaleta de porros i bolets
Croquetes  de risotto
Brotxeta de cansalada i sépia amb reducció  de Pedro Ximenes

Primer plat
Crema freda de pèsols i menta amb quenelle trufada de formatge fresc

Segon  plat
Espatlla de corder desossada i farcida a la catalana
( ceba caramel·litzada, espinacs, pinyons i aranyons)
patata especiada i bolets saltejats

Postres
    Pastis de celebració “Mouse de fruits del bosc”
Café. Aigües minerals.Vi Negre Synera (D.O. Catalunya) Copa de cava

30.00 € Persona IVA inclòs


oOo


TROBADA GENERAL 6 DE JUNY.- Més Informació - 2

$
0
0

RELACIÓ  ASSISTENTS DINAR, A 3-6-2015
  oOo

Abans d'ahir, penúltim dijous de mes, al sortir del restaurant l'Oliva, ens acomiadarem amb el bon desig de retrobar-nos al Seminari.  Fins el dissabte dia 6 !!.  La colla va ser nombrosa, una trentena de comensals. A alguns per circunstàncies familiars o personals no els hi serà possible el desplaçament a la Seu. Que no es preocupin, amb les nostres càmeres i bolígrafs els hi farem reviure l'esdeveniment.



En aquests moments, prop de 170 persones han confirmat l'assistència al Dinar de Germanor, havent fet l'ingrès corresponent. Ara sí, el Restaurant ANDRIA ja pot començar a encendre el foc i parar la taula.
El període d'inscripció, pels endarrerits, roman obert fins uns dies abans de la Trobada. 
Crec que ja ho tenim tot, practicament, enllestit:  l'Altimir apunt per col.locar les targetes identificatives, el Badia dempeus a l'escala de l'autocar espera el passatge, movent-se al runrun del motor, l'Agelet grapant el Cançoner, el Sotelo gesticulant la Direcció i afinant la veu, el Palà, el Camps, el Vilana i el Sarroca memoritzant l'horari del programa per fer-lo respectar. No hi haurà paraigües vermells.
A tots vosaltres el nostre agraïment, així com a tants d'altres, que fareu possible aquesta aventura.


RECORDEM que el nostre company de Balaguer, Sisco Amorós Prat, ha fet un CD amb diferents interpretacions, com a RECORD DE LA TROBADA, acompanyat d’un fulletó amb la lletra de les mateixes. El disquet estarà a la venda.
El preu és de 5 €. Reserves : l'autor, telèfons 973448282 o 627242324.










ALTRES ENTRADES RELACIONADES AMB LA TROBADA




-TROBADA GENERAL 6 DE JUNY.- Més Informació-1


HA ARRIBAT EL DIA. Tornem al Seminari.

$
0
0
Companys, ja hi som !!!

Demà la Gran TROBADA.  Demà gran retrobament i grans records. Que TOT reforci la nostra AMISTAT.

Confiem que l'esforc de molta gent, el temps esmerçat i  una il.lusió immensa, facin d'aquesta DIADA , un esdeveniment per recordar.

Un company ens escriu: "les obres de la Pça. del Palau fa pocs dies es varen acabar, tot esperant la nostra visita al nou Arxiu, i també ens fa una crida " que les dones no s'entretinguin en el Mercat dels Dissabtes". Nosaltres, sols,  volem insistir en el compliment de l'horari previst, sobre tot, la Missa de la una.

Hem consultat diferents estacions meteorològiques, tot confiant en poder-vos oferir la millor previsió:  ( ja sabeu que això, el temps,  no depèn ni de ells, ni de nosaltres)   Hi haurà Sol, encara que no es descarta alguna lleugera precipitació. No estaria de més un paraigües i suau roba d'abric.   Tot això, també, és qüestió de Fe, encara que aquesta, en aquests casos,  és de verificació immediata.

L'Organització no ha reparat en despeses. Probablement entrarem en dèficit i, procurarem, amb la vostra bona voluntat, no arribar a la Suspensió de Pagaments.  Les Aventures a vegades tenen conseqüències ... ja ja .


Sols queda, ara ja, fer-vos saber en quina TAULA  estareu ubicats al menjador de l' Hotel Andria:


                                            TAULES ASSIGNADES MENJADOR.







"TORNEM del SEMINARI"- TROBADA GENERAL

$
0
0


ÍNDEX:

  • HI ANÀREM IL.LUSIONATS I HEM RETORNAT EMOCIONATS.  AGRAÏMENT
  • PARLAMENT-SALUTACIÓ - Església del Seminari.
  • CRÒNICA DE LA DIADA
  • MINUTA Restaurant
  • ÀLBUM DE FOTOS ( Si voleu, en podeu fer arribar al Email o al WhatsApp  652899941)
  • VIDEO   
  • MISSATGES
  • ENTRADES PUBLICADES AL BLOG,  PREPARACIÓ DE LA TROBADA

oOo



  • HI ANÀREM IL.LUSIONATS I HEM RETORNAT EMOCIONATS.  AGRAÏMENT

En nom de Joan PERERA  i en el meu, Josep Mª BENSENY,caps visibles d'aquesta "Aventura", volem donar les gràcies als companys: Mossèn  Xavier PARES, Tito SOTELO, BADIA, AGELET, ALTIMIR i  OLIMPIA que d'una manera especial han contribuït  a l'èxit de la mateixa i, també,  a TOTS VOSALTRES que ens heu acompanyat, doncs, sense la VOSTRA presència, no hauria estat possible aquesta Trobada.  MOLTES GRÀCIES.


El pati de Sant Lluís convertit en un aparcament
  




SOPESDESAPOS va anomenar per a l'ocasió un Reporter Gràfic que ens facilitarà les seves instantànies dintre de ben poc. Li demanem disculpes per les dificultats sofertes, al no haver-lo acreditat degudament.  Un cop tractat i editat el material serà exposat en aquestes pàgines. 

Fem una CRIDA a la gran quantitat de fotògrafs i cineastes ocasionals, que immortalitzaren la Trobada,  a que ens facin arribar el seu treball:
     
               - FOTOS: convé, primordialment, haver-ne fet una tria i tramete'ns les dos o tres  més excel.lents  de cada tema. Si  podeu posar una mica d'informació, molt millor.

               - VÍDEOS: els experts que han  editat i penjat els seu vídeo  a Internet, ens poden facilitar el seu enllaç,  i per els altres, la majoria, podeu enviar-nos la  vostra filmació. Amb tot el material rebut aconseguirem una PEL·LÍCULA.   Per qualsevol dubte, contacteu amb nosaltres:

JMBENSENY   mòbil 652899941        jmbenseny@gmail.com

També es va tindre cura d'anomenar un Cronista Oficial, que ben aviat ens farà viure de nou l'Esdeveniment. Aquestes pàgines confien recollir els vostres testimonis i saber de les vostres sensacions i emocions.  Us hi esperem !

oOo


  • PARLAMENT-SALUTACIÓ - Església del Seminari.

Bon migdia a tothom. 
Aprofitant, que ara estem aquí tots reunits, us vull adreçar unes poques paraules en nom de l’organització. 
Fa prop de quatre mesos, vàrem assenyalar aquesta data per a retrobar-nos, i avui dissabte, dia 6 de juny, la Trobada s’ha fet realitat. 
Felicitem-nos i siguem benvinguts. 
Amb aquest APLEC, crec que fem realitat el desig de molts de nosaltres de Tornar al Seminari. 
Doncs, ja hi som ! No pas per a quedar-nos-hi, encara que ben aviat, segurament, podrem estrenar l’hostatgeria, al tercer pis de Sant Tomàs.........................................




  • CRÒNICA DE LA DIADA


TORNEM AL SEMINARI
Crònica sentimental d’una trobada general d’antics seminaristes i capellans 

El dia fixat per la Trobada General d’antics companys residents en el seminari de La Seu d’Urgell, era la festivitat de Sant Norbert, el dissabte 6 de juny de 2015. Així ho havien decidit el grup organitzador que es reuneix a dinar cada tercer dijous de mes, en el restaurant l’Oliva de Barcelona. El company de Santalinya, Josep Maria Benseny, seria l’encarregat de fer tots els preparatius de la jornada i un d’ells buscar aquest cronista aficionat.
Desprès de dormir.........

    • MINUTA Restaurant






      • ÀLBUM DE FOTOS  ( Si voleu, en podeu fer arribar al Email o al WhatsApp  652899941)



      CLICA DAMUNT LA FOTO I ACCEDIRÀS A L'ÀLBUM





      • VIDEO 




      • MISSATGES



      Tot i que per raons que no venen al cas, alguns no hem estat físicament a la trobada, cal agrair la teva dedicació a la tasca que ha culminat amb un èxit evident. No hi hem estat presents, però el recull de fotos i el vídeo han permès que molts de nosaltres, des de la distancia, hi haguem estat presents d’ esperit. Per tant, felicitacions.Josep M. SANTACANA


      Malgrat no vaig poder asistir al la Trobada, he esperat amb anhel tot el material que has enviat.
      He mirat les fotos i el video varies vegades, descubrint novament moltes cares de ex-companys que no havia tornat a veure en molts anys.
      Molts recorts de la infantesa han tornat formar part de la meva vida. No dubto que deurie ser un dia emocionant.
      Grácies per tot, soc un fidel lector del Blog i espero que si hi ha una proxima trobada , hi podre asistir.
      Una abraçada.- Josep PONSICO


      Josep Maria, moltes gràcies per tot: la idea, la feina que ha portat i l'èxit aconseguit. Un dia ple: records, vivències, retrobaments... Vam tenir la sort de compartir taula amb Mn. Rourera i amb en Llorenç Sánchez, el flamant condecorat amb la Creu de Sant Jordi; un dinar amè i càlid amb un punt d'aprenentatge de força coses.
      La Mercè, que és amant dels detalls, va trobar molt delicat el clavell que va rebre en arribar a l'hotel´- de part dels organitzadors? de l'hotel?- ; pensem que els caramels també van ser ben acceptats.
      Resumint: molt bé i amb ganes de tornar-hi. Una forta abraçada a totes i a tots.MATIES RIQUER

      DOS ACLARIMENTS:  "al  César lo que és del César....." .- Els clavells, de l'organització i els caramels, d'en Maties Riquer.


      Benvolgut Josep Maria: Vagi per endavant la meva felicitació pel vostre encert i abnegació en l'organització de la gran trobada. Fou certament una diada de feliços reencontres i d' emotius retrobaments. Cinquanta, seixanta, setanta anys pogué dir-se que ens contenplaven. Un contacte directe amb gent que un dia llunyà compartirem sota un mateix sostre, una vida en comú mentre alenavem somnis i esperances de joventut. No importa que en la llarga travessa fins al sacerdoci, fòssim molts els que que ens quedessim pel camí. Foren hores marcades per un alt contingut humà i espirtiual. El pregrama entretingut i interessant. En el meu Diari n'he fet una singificativa descripció. Una abraçada.Llorenç SÀNCHEZ VILANOVA


      Es tic molt content de la vostra trobada al seminari de tanta gent que significa que el que sembrarem durant aquell temps ha fructificat amb bones relacions entre vosaltres i també de la feina feta pels vostres formadors. El sol fet de mantener l’amistat entre vosaltres i les vostra famílies signifique molt del que porteu dins vostre. Manteniu aquest calor dins vostre i al vostre entorn que us ajudarà en el caminar de cada dia. Donem-ne gràcies a Déu i a la Mare que ens presidia dia a dia.
      Vaig sentir no poder venir però els anys i les forces van menguant, encara que em trobo força bé. Una abraçada i pregària per a tots. Agustí ROMERO


      Era d'esperar donada la gran il·lusió que hi vàreu passar I que vàreu ésser capaços de transmetre. Enhorabona. Ja m'ha arribat cròniques de plena satisfacció. Llastima que no vaig poder compartir personalment de vostra amistat i satisfacció. En altra ocasió serà De moment rebeu la meva més sincera felicitació. Una abraçada.JOSEP BOLDÚ

      Josep Mª, va ser una trobada magnífica, i amb gran éxit tant de persones com d’organització. La RETROBADA ens va fer un gran bé a tots. Hem apres que l’amistat no s’ha perdut sinó que dura i s’ha enfortit entre nosaltres. Moltes gracies. Xavier Parés

      GRÀCIES A TOTS!!!
      Una diada inoblidable!
      Josep Maria Palà

      Amic Jm i junta organitzadora. Rebeu la nostra més cordial felicitació per l'èxit assolit en la jornada d'ahir al Seminari. Tot ha estat perfecte i gràcies a l'embranzida i organització que tu has conduīt de forma exemplar.
      Esperem fotos etc...
      Una abraçada.
      Tito i Antonieta.

      Josep Mª: Avui encara em sento feliç i penso que seguirè sentin-me`n. Com que tú has sigut un agent nescessari i efectiu perque aquesta realitat existeixi, no puc fer altra cosa que dir-te: GRACIES
      Jordi BADIA


      5ª TROBADA (2015) PRIMARIS DE 1961- La Seu d'Urgell

      $
      0
      0


      Trobada 2015 dels Primaris del 1961 a La Seu


      ESTAMARIU

      Enguany la nostra trobada anual dels Primaris del 1961 ha estat molt diferent del que prevèiem quan ens vam acomiadar l’any passat a Andorra. El primer dia, fins acabar el dinar, va transcórrer en el marc nou i molt emotiu d’una trobada general de tothom que hagués passat per aquella Casa Gran de La Seu, acompanyats ara amb la família més propera. Un altre cronista, l’amic Miquel Zambudio, descriu ja molt bé els detalls d’aquesta primera part de la trobada. Amb tot i això, des de la perspectiva específica de la nostra promoció del 1961, deixeu-me només confirmar l’alegria de retrobar molts companys dels altres cursos. Després d’haver-los perdut completament de vista durant potser 40 anys o més, ens han fet recordar junts i amb molta més intensitat vivències comunes lligades a aquells anys d’adolescència i primera joventut. Cal incloure-hi aquí antics “germans grans”, avui capellans o no, que en aquells anys de santa innocència ens semblava que encarnaven el futur sacerdotal al que, amb més o menys il·lusió, ens sentíem cridats. Avui els continuem veient com a “germans grans”, però no tan encimbellats damunt d’un pedestal, sinó molt més propers, com veritables companys, amb qui compartíem el pa, les il·lusions i les limitacions.

      La segona part de la nostra trobada com a Primaris del 1961, prolongació d’aquella trobada general, començava ja al mateix restaurant de l’Andria, quan els de la nostra promoció vam perllongar espontàniament la sobretaula del dinar general. Va ser un cop cantat en comú el “Cant dels Adéus”, quan la majoria de companys de la resta d’altres cursos ja s’havien acomiadat, deixant el restaurant. En aquesta sobre-sobretaula tocava preparar el que quedava de llarga tarda, centrada (¡com som els homes!) en com gaudir de la barcelonista final de la Champions.

      Penya Barcelonista -Invitació d' Ermengol PUIG

      El cas és que, en els dies anteriors de preparació, havíem quedat en dormir i esmorzar a la Residència de la Sagrada Família, al final del passeig de la Seu. La causa potser determinant d’aquesta decisió havia estat l’escassetat d’habitacions que quedaven a un mateix hotel de la ciutat per a tanta gent com érem nosaltres, degut a un esdeveniment esportiu d’aquell cap de setmana a la Seu. També cal afegir que enguany, aprofitant la trobada general, a la nostra promoció se li havien unit dos “germans grans” especials per a nosaltres: dos antics auxiliars que ens havien vigilat per a que estudiéssim a la vetlla (sala d’estudi), per comptes de llegir tebeos, i dormíssim i deixéssim dormir al dormitori, però també que ens havien ajudat simplement amb el seu afecte callat, fent d’això: de germans grans senzillament. Parlo del Francesc Ribes i del Lluís Fornons amb qui, acompanyats de les seves respectives dones, vam poder compartir també aquesta segona part de la trobada. Contrastant amb l’esmentada escassetat d’habitacions en els hotels habituals de la Seu, hi havia habitacions de sobres a la Residència de la Sagrada Família, antic noviciat de les monges d’aquest ordre, actualment sense novícies (algú va dir que quina llàstima!). La germana Tomasa, “jefa” de les poques monges que hi ha, la majoria amb molts anys a l’esquena, però molt atentes, sempre alegres i amb una vitalitat envejable, ens va atendre molt bé en tot moment i amb un bon humor i paciència inesgotables. Fins i tot ens havia preparat amb tot el carinyo probablement barcelonista una sala amb taules, cadires i un vell televisor, per a veure la final de la Champions com a casa nostra; però del proveïment de menjar i beure, ens va dir, ens en havíem de cuidar nosaltres mateixos. Un soci, però, de la penya barcelonista de la Seu ens va oferir veure el partit al seu local social, amb una pantalla grandiosa, com de cine, i amb molt bona imatge, d’alta resolució, així com amb servei com a mínim de bar. A tot això cal afegir-hi l’ambient enfervorit d’una penya blaugrana, sense limitació dels decibels com potser hauria estat el cas (moralment al menys) a la residència de la Sagrada Família. I, per arrodonir-ho tot, el Barça va proporcionar tota l’emoció d’una de les seves grans victòries antològiques.

      Acompanyats pels espetecs dels petards de celebració d’aquesta victòria, tornàvem la majoria a la residència a passar la nit. Les habitacions hi tenen un cert aire monacal: austeres, sense tele, de llits separats i amb decoració estrictament religiosa, per exemple amb una representació de la Sagrada Família de molt bon gust i, en qualsevol cas, prou espaioses, amb armaris grans empotrats i un quarto de bany amb banyera o dutxa i fins i tot amb bidet.

      L’endemà, diumenge, a les 9, ens retrobàvem al menjador per prendre l’esmorzar, més aviat discret, però correcte, que al menys a mi em recordava l’esmorzar dels diumenges al seminari. Després de passar comptes amb la germana Tomassa, vam fer una breu visita a l’església de la mateixa residència, tan plena d’art contemporani del bo, farcit de simbolismes; també alguns en van provar l’acústica, comprovant la seva bona aptitud per a la música religiosa. A continuació vam anar acabant de deixar lliures les habitacions, per agafar els cotxes que, molt amablement, ens havien deixat aparcar dins del recinte enjardinat de la residència, una illa de pau, frescor i verdor, al mig de la ciutat.

      Com a primera destinació de visita turística del dia, vam fer cap al poblet d’Estamariu (nosaltres el recordàvem més aviat com a Estimariu), on hi havíem estat més d’un cop de passeig o d’excursió en els nostres dies de seminari. Vam poder recordar la rusticitat de les cases d’aquests poblets vora la Seu, avui però unes cases la majoria polides i renovades com a primeres o segones residències de gent segur que ja ni pagesa ni ramadera. El que no havia canviat gaire amb el temps era l’ampla vista sobre la vall del Segre, amb Alàs en primer terme i la Seu més enllà i, una mica difuminada per una lleugera calitja, la imponent muralla del Cadí al davant, a l’altre costat del riu.

      En deixar Estimariu, algunes ovelles esgarriades no van fer cas del Bon Pastor (el Josep Maria Benseny) i van voler anar una mica per les seves, a Bescaran i Aristot. Però, al final, van tornar al ramat, que van retrobar al camí de la següent destinació programada: el santuari de Bastanist, destinació també d’alguna que altra excursió de tot el dia en els anys de seminari, des del poble de Martinet. La carretereta que surt d’aquest poble cap a Bastanist transcorre en part per entremig d’un bosc ufanós ple de vida.

      Esglèsia de Bastanist.
      CLICA A LA FOTO I ACCEDIRÀS A L'ÀLBUM

      Però el que pels ulls és tan bonic, pels pobres cotxes no ho és tant: la carretera es va espatllant progressivament a cada quilòmetre: cada cop els clots hi són més abundants i més grossos i, a més a més, la carretera es va estrenyent cada cop més. Al final havia esdevingut tan estreta, que era un problema quan un es trobava amb els no pocs cotxes que tornaven en sentit contrari. Això va acabar provocant-nos un petit disgust en forma de rascada d’un dels nostres cotxes amb un dels cotxes amb que ens vam creuar. Però aquest disgust no va impedir d’haver gaudit de l’entorn del santuari de Bastanist, amb la seva fresca boscúria de primavera i amb les impressionants parets gegantines del nostre vell conegut Cadí gairebé a tocar.

      Cap a les 2 de migdia teníem reservada taula al restaurant Bellavista de Bellver de Cerdanya, que encara ens calia localitzar amb exactitud. Abans teníem programat visitar el nucli antic de Bellver. Per tant, cap allà es dirigiren els nostres cotxes. Un cop aparcats a la part baixa de Bellver, vam anar pujant cap a la part vella del poble cenyida per la seva antiga muralla, per carrers empedrats i cases també de pedra antiga. Arribats al punt més alt, al costat mateix de l’església, se’ns va obrir novament la vista de la vall del Segre en aquest tram, vertebrada entorn del riu ja prou cabalós aquí, amb un paisatge mig urbà, mig de muntanya ceretana. Apart d’aquests romanticismes, també vam poder localitzar des d’aquell punt elevat el lloc on es trobava el nostre restaurant exactament i com calia anar-hi amb els cotxes.
      Restaurant Bonavista  (Bellver de Cerdanya)


      La costeruda pujada a la part alta de Bellver i la localització del restaurant a vista d’ocell van acabar d’obrir la gana del tot. Per això, en un moment hi vam ser, al restaurant. I gràcies a un bon menú (de bona relació qualitat/preu a més a més), la gana va donar pas a les ganes de parlar de tots els temes imaginables: des de l’etern “monotema”, fins a profundes qüestions de filosofia d’alta volada. ¡Quins efectes pot tenir la panxa plena!

      Un tema, però, aquest sí realment transcendent, no hi podia faltar, com al final de cada trobada anual: ¿on fem la nostra trobada l’any que ve? El Pérez ja l’any passat per telèfon havia llençat la proposta de trobar-nos a Roma, el seu poble actual. Ara, concretant detalls, proposava agafar un vol de baix cost (tan més baix com més gran fos l’antelació de la reserva, com tothom sap), en combinació amb un allotjament en una de les moltes residències romanes de monges i frares de l’estil de la de la Sagrada Família, que, segons ens comenta ell, també a Roma s’han anat reconvertint en aquest tipus de residències per falta de vocacions. Puc donar fe, per haver-ho comprovat personalment, de que, com a mínim, una cosa la tindríem assegurada en la persona del company Pérez: un bon agent de viatges en el lloc de destinació, i un guia turístic molt bon coneixedor del seu poble, Roma, pel que fa a racons, de vegades insospitats, on s’amaga molt d’art de totes les èpoques de la història, i també racons on es concentra l’animació de la vida tan diürna com nocturna. Podria ser tot un cap de setmana, volant potser ja un divendres a la tarda, per tornar el diumenge també a la tarda, amb dues nits de allotjament monàstic (o no).

      Amb aquesta vital qüestió posada damunt la taula de la sobretaula, ja cadascun ens en vam anar poc a poc cap a casa, uns a Mallorca, altres a Roma i altres una mica més a prop. Per l’any vinent, però, ja podeu anar pensant en la proposta de Roma i, si no us acaba de fer el pes o hi veieu massa problemes de logística, també podeu anar pensant ja en altres possibilitats.

      Arcadi PEJUAN

      FOTO CENTENARI - MÚSICA D'ANDRÉ RIEU - SEGONA PART "UNXICDETOT"

      $
      0
      0





      L'any 60 del segle passat, el Seminari de la Seu va commemorà el seu CENTENARI. Si ho haguessin demorat un any, que tampoc passava res,  ara us ho podria explicar,doncs jo encara no hi era,  però es veu que els fastos, amb excel.lències i eminències, no es podien aplaçar. A l'any següent, essent, llavors, una miniatura de seminarista,  els companys grans  em comentaven amb indisimulada salivera, que el dia de la Festa van menjar  pollastre.  Pollastre del d'abans. Això és tot el que jo sabia del centenari.
      Ara, rellegint  el Divino Afant de l'epoca,  m'he assabentat de la gran quantitats d'actes, tan religiosos com  culturals i esportius, que es realitzaren,  orientats a enaltir aquella efemèride. Prou que s'ho valia. Cent anys, 1860-1960,  són cent anys.  
      I com passa en els grans esdeveniments no hi podia faltar la fotografia de rigor. I aquí la tenim. Quin goig que fa contemplar aquesta pulcra i llustrosa imatge.  Rostres  juvenibols i cofois empalats a la corbata i altres, de més madurs, embolcallats amb les sotanes. No siguem cruels.  Hi ha tota la força viva del Seminari Major. Soldadesca, caporals i oficials. 
      Aquesta i altres instantànies, que avui pengem als nostres Àlbums, - ALTRES CURSOS - ens les ha fet arribar en Robert CAMA. 

       Algú s'atreveria a identificar a tots els personatges de la fotografia ?  Ens podeu adreçar les vostres identificacions, d'esquerra a dreta i de dalt a baix.  Insistiré.  Au, feu algun esforç.


      Aprofito per  desitjar-vos que passeu un Bon Estiu, intentant escapolir-vos de la calor i gaudir de la família i els amics.   Fins al setembre. 



      DELECTEU-VOS, EN AQUESTA ÈPOCA ESTIUENCA, AMB LES  ESPECTACULARS INTERPRETACIONS DE L'ORQUESTRA D'ANDRÉ RIEU



      André Rieu (Maastricht, 1949) és un violinista, compositor i director d'orquestra neerlandès.
      Violinista de música clàssica. L'any 1987 va fundar la Johan Strauss Orquestra, amb la qual va donar un toc diferent i personal a la música clàssica i a la posada en escena dels concerts, que inclouen disfresses, globus i jocs de llums multicolors. Per a popularitzar la música clàssica, i entrant en l'àmbit de la música lleugera, no dubta a barrejar temes de música popular com La Bamba amb, per exemple, simfonies de Beethoven. Aquesta orquestra va començar a tenir molt d'èxit a partir de 1995, en especial amb les versions de valsos.

      EL DANUBI BLAU


      LA PALOMA





      I MÉS DEURES PER AQUEST ESTIU...


      En el seu dia vàrem fer una entrada, en aquest blog,  dedicada al Llibre de Motxilla, "unxicdetot",  des d'on es pot accedir a la PRIMERA PART del seu temari,  de les quatre que estan previstes penjar :
      i fèiem el següent comentari:

       "El llibre és feixuc. Cent vuitanta quartilles a doble pagina pulcrament mecanografiades. Ja us podeu imaginar l'esforç que això va representar en aquells temps,a més de la tria i selecció del material. Conseqüenment, publicar-ho al blog és laboriós, així que, per no cansar-nos-hi i cansar-vos, mirarem de penjar-ho de manera addicional en quatre entrades en diferents moments."

      Aquí tenim, doncs, la SEGONA PART.  2-4




      SEGONA PART DE QUATRE ( 2-4)

      LLIBRES.-

      $
      0
      0
      Novetat Editorial. Agost 2015  Pagès Editors


      "CONFESSIONS D'UN EXCAPELLÀ DE TAÜLL

      Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana i Ripollet


      Ara fa un parell d'anys, Juliol de 2013, el nostre company ,en Francesc RIBES, ens va sorprendre amb la seva Òpera Prima " LA VALL DE LA FI DEL MÓN", indispensable per els que vulguin conèixer les arrels i vicissituds de la gent i els pobles de la seva vall:  La Vall de Boí.  El llibre, degut a l'èxit de la seva acollida, ronda actualment en la segona edició i a les portes d'una tercera.


       La nova publicació, "Confessions d'un excapellà de Taüll," explica la història de Fc. RIBES, un mossèn heterogeni que ha passat per les parròquies de  Puigcerdà, Llimiana i Ripollet. El llibre parla de la seva infància a Taüll, del seu pas pel Seminari de la Seu d'Urgell, on s'hi va estar fins l'any 1966, així com dels professors més significatius , els companys,les rutines diàries i el sistema disciplinar. Francesc RIBES també explica la gradual obertura al món  exterior abans i després del Concili Vaticà II i la insòlita història del pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordaç i humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual  desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar l'Església  per  convertir-se en professor.  Confessions d'un excapellà de Taüll és un relat que parla sobre l'amistat, l'amor, el celibat i l'Església, amb una sinceritat descarnada i inusual.





      DEFUNCIÓ.- MOSSÈN AGUSTÍ ROMERO

      $
      0
      0



      Mn. Romero al centre de la fotografia.  Com un més, forma part de la delantera



      Aquesta és una d'aquelles notícies que no voldries compartir.  Perquè  no voldries que passessin.

      Mossèn ROMERO ENS HA DEIXAT.

      Fou un entranyable "Superior" del Seminari Menor i, desprès, del  Major, a finals dels anys seixanta. Els que en fórem els seus "deixembles", en tenim un molt bon record i una estima especial, pel seu companyerisme i la seva proximitat, tal com es pot deduir de  la instentània adjunta, i ho confirmen els nostres records . Nosaltres, els primaris de 1961,com, em consta, molts altres, no l'oblidàrem, ni l'oblidarem  mai. Sempre que acudíem a una Trobada o retrobament, la seva presència era requerida  pels companys, encara que desgraciadament, degut al seu delicat estat de salut,moltes vegades, no li era possible acompanyar-nos. 
      Et trobarem a faltar mossèn Romero, amb tu se'ns en va, i tant,  una part de tots nosaltres. Moltes gràcies per haver pogut gaudir de la teva companyia, que va humanitzar la nostra estada al Seminari, i de comptar  sempre amb la teva amistat. Descansa en pau.


      La seva defunció es va produir el dimecres dia 12 a la Seu d'Urgell. El dia 14 a la Pobla de Segur, s'efectuarà  una missa funeral a l'esglèsia parroquial Nostra Senyora de Ribera.  I el dia 18 serà enterrat, al costat de la seva mare, al cementiri de Sant Julià de Loira, a les 11 del matí, tal com em rectifiquen les seves nebodes.


      Al mateix temps, els  familiars em fan arribar una fotografia de la seva ordenació sacerdotal:



      Las "nebodas" de Mossèn Agustí queremos hacerle llegar una foto de nuestro tío el día de su Cantamisas cuando se dirigía a ello desde su casa en la calle Mayor de La Seu d'Urgell.
      Iba acompañado de diversos compañeros y de su familia: de hecho en la 2º fila de derecha a izquierda están su hermana (María Romero Aixàs), su padre (Leandro Romero Salazar), su "mare" (Ventureta Aixàs Fretò) y su cuñado (Guillermo Diez-Canedo Orgaz) en filas posteriores el resto de su familia y entre ellos dos niños (sus dos sobrinos mayores Mª Asunción y Guillermo) y además amigos y vecinos de La Seu d'Urgell.

      Atentamente Mª Asunción, Nuria y Pilar



      oOo


      COMENTARIS:

      Amics de mossèn Agustí Romero. Ell va posar la "primera pedra d'AINA"
      en gravar-me un cassette amb "els seus petits cantaires lauredians"
      amb el qual cassette donàrem a conèixer el projecte d'AINA l'any
      vinent farà 40 anys. Un capellà molt humà que admirava de com tingué
      cura de la seva mare. Li oferiré el dia de la Mare de Déu d'Agost la
      missa d'2/4 d'1 al Santuari de Meritxell.
      Amb un conte... moltes abraçades.
      Mossèn Ramon de Canillo

      Amic Mn Agustí. 
      Et vaig conéixer quan feies d'organista a les parròquies i m'explicaves les classes d'orgue qu rebies de la famosa organista Montserrat Torrent.
      Entre els anys 1968-1969 vàrem compartir les tasques pedagògiques com a prefectes del Seminari.
      Jo vaig ser molt feliç en aquella època i ben segur gràcies a la teva bonhomia i saviesa.
      L'any passat l'Antonieta i jo et vàrem venir a saludar a la Pobla de Segur.
      Descansa en pau, amic, i que una melodia eterna d'orgue t'acompanyi.
      Constantí Sotelo.

      Gràcies, josep Ma, per fer-nos arribar la trista notícia. Jo no hi vaig tenir tracte personal, però em consta la vàlua personal i la bona tasca que va fer amb tots vosaltres.
      Zacaries Camps Parramon

      Mossèn Agustí Romero i Aixàs,
      mai oblidaré les nostres converses des de que jo era nen a l'església de Sant Julià de Lòria, a casa teva, al carrer, les confessions, el com tenies cura de la teva mare, dels lauredians i persones que acudien a tu.
      Vaig ser el teu escolà, el teu sagristà, et considerava el meu sant amic.., gràcies a tu vaig ingressar un temps inoblidable al Seminari de la Seu d'Urgell.
      No cal dir que descansis en pau ja que al cel ara estàs amb el gran Déu, Jesús, la Verge Maria i els teus.
      Fins sempre Mossèn Agustí!!!!!

      Tomàs Pascual Casabosch
      Principat d'Andorra, 15/8/2015 

      DEFUNCIÓ.- JAUME CALVET

      $
      0
      0

      JAUME CALVET, PRMARI DE 1960, ENS HA DEIXAT, 






      En Miquel Zambudio ens comunica que aquesta tarda (19-08-2015) ens ha deixat el company Jaume Calvet, desprès d'estar ingressat molt greu uns dies en l'Hospital Meritxell d'Andorra. El Jaume era originari i residia en el poble d'Arfa (Alt Urgell) i formava part de la promoció de 1960. Va passar tota la seva vida laboral en la banca andorrana fins que es va jubilar i ara residia normalment a Arfa, amb certes complicacions de salut. Els que més el varem tractar sabem que hem perdut un bon amic. Descansi en pau.


      Altres informacions: el seu cos estarà en el tanatori de La Seu demà, dijous, de 5 a 8 de la tarda.
      També el divendres estarà en el dit tanatori de 10 a 11 del matí.
      Enterrament: tindrà lloc el divendres a les 12 h en l'església d'Arfa.

      EL 27 DE SETEMBRE. INDEPENDÈNCIA.

      $
      0
      0


      Companys, 

        Ara, com mai,  tenim la possibilitat d'emancipar-nos, de ser nosaltres, en definitiva de ser LLIURES.  Durant tres-cents anys, "captius i desarmats" hem patit la sabata de l'opressor : una Espanya que s'ha aprofitat de la nostra laboriositat  i ha menyspreat el nostre cor. Hem estat i som un Poble. Tenim la nostra terra, la nostra història, la nostra llengua, el nostre esforç i la nostra indestructible voluntat de ser. Tot això, que configura la nostra personalitat, en el millor dels casos,  ha estat menystingut i befat, quan no ha estat perseguit i esclafat, des del govern i poders fàctics de l'Estat.

      Companys,

       Vull i volem viure en pau i administrar la nostra Casa i no volem que gent forastera, sigui la que sigui, en aquest cas  el Govern d' Espanya, ficada dins la NOSTRA LLAR, s'aprofiti del nostre esforç i vulgui esborrar la nostra personalitat


      POBRA VACA, vull dir, pobra Catalunya, quins vaquers tenim a casa.


      El dia 27 d' aquest mes, podem fer realitat el nostre somni: deslliurar-nos  d'Espanya i constituir-nos en un petit PAÍS lliure, just, pacífic, pròsper,obert a tothom, modern, inclusiu, solidari...... Nosaltres decidirem, no altres. 
      No ens despistem. Anem tots a una, per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. 
      Desprès  vindrà el Procés Constituent i conformarem  el país que decidim. No posem el carro davant dels bous. No discutim per la fusteria de les portes o el color de les parets. Abans hem de  recuperar la casa, no fos, que sí que és,  que amb aquestes confusions i discussions malgastéssim el nostre esforç. Alguns, ingenus, ho volen aturar esperant que nous governs a l'estat ens ajudaran. Altres, els que no ho tenen mai clar, que sí, però no. Altres " si se puede pero no quiero" i els altres,  encara voldrien munyir més la pobra vaca.

      Aquestes eleccions les hem convertit, entre tots, en unes  PLESBICITÀRIES. Uns, perquè així ho expressen clarament, davant la impossibilitat del referèndum i altres, amb el seu dur posicionament.

      Aquell vespre, els vots no tindran partit, es comptaran com a  SI o NO. 

      El SI a la independència, és votar les candidatures independentistes: Junts pel si i CUP-crida constituent . El NO és el vot al PP, PSOE, Catalunya si que es pot i Ciutadan's.
      No podem desaprofitar aquesta oportunitat històrica. Si volem assegurar un futur millor i en llibertat, hem de votar SI i aconseguir que molta gent ho faci.


         On éreu?       


      oOo




      CARTA ABIERTA DE CRISTIANOS DE CATALUNYA A LOS CRISTIANOS DEL CONJUNTO DE ESPAÑA
      (Publicada en el diario ABC)



      Os invitamos a leer esta carta, necesaria si queremos proyectar algo de luz en una situación nueva –quizá poco previsible hace todavía poco tiempo- por la que atraviesa actualmente Cataluña y, consecuentemente, España.

      Es esta una carta escrita con pesar, con cierto sentimiento de fracaso en la convivencia hispánica, en lo que atañe a la relación entre la identidad de Cataluña y el conjunto de España.


      Es, por otro lado, una carta necesaria si queremos proyectar algo de luz en una situación nueva –quizá poco previsible hace todavía poco tiempo- por la que atraviesa actualmente Cataluña y, consecuentemente, España.


      Para ayudar a comprender esta situación, trataremos de exponer brevemente su fundamento histórico, su realidad de presente y sus perspectivas de futuro.


      1. En primer lugar, parece oportuno poner de relieve que Cataluña es una nación. Es decir, que posee aquellos elementos básicos que constituyen el entramado de una nación: una lengua propia (con su literatura), una cultura específica, un derecho peculiar, una tradición secular, unos símbolos identificadores, entre otros distintivos singulares. Todos los pueblos que reúnen estas características merecen el calificativo de naciones y, tal como afirmó Juan Pablo II, “nadie, - un Estado, otra nación, o una organización internacional - puede sostener legítimamente que una nación no sea digna de existir.”


      2. La nación catalana, aunque con oscilaciones y altibajos en su necesidad de afirmarse como tal en el seno de España, ha existido desde tiempos muy antiguos. Los historiadores citan el año 988, año de la emancipación de los condados catalanes respecto al rey franco Hugo Capeto.

      3. En la transición de la Dictadura a la Democracia, los políticos catalanes, de derecha y de izquierda, actuaron de forma impecable para hacer posible la construcción del nuevo régimen. El pueblo catalán apoyó la acción de sus políticos y dejó aparcados los ideales y sentimientos soberanistas en aras de una satisfactoria convivencia en un Estado democrático, que se presumía capaz de acomodar en su seno el hecho diferencial catalán.

      4. Durante estos treinta y siete años de democracia, Cataluña ha tratado de consolidar su carácter nacional dentro del marco español. El Estado, por el contrario, ha procurado diluir ese carácter. Cataluña ha visto combatida y laminada su autonomía en un proceso que ha tenido su punto más álgido en lo drásticos recortes al Estatuto de Autonomía del 2006 aprobado en referéndum por el pueblo catalán y, lo que resulta paradójico, aprobado también por el Congreso de los Diputados español.

      5. No cabe duda de que las cosas hubieran podido ser distintas si el “problema catalán” hubiera tenido un trato adecuado por parte del Estado español. Es decir: una ponderación inteligente del valor de la lengua catalana en relación con su pueblo; una apreciación del catalán como lengua hispánica y auténtica riqueza de España, y no como un idioma desconocido, casi extranjero para la mayoría de los españoles; un trato económico justo que no obligara a una solidaridad desproporcionada y empobrecedora del territorio catalán. En suma, todo hubiera sido diferente si se hubiera aceptado la plurinacionalidad del Estado, no como una rémora que hay que conllevar, sino como elemento de potenciación del conjunto hispánico.

      6. Debemos confesar que ni los cristianos catalanes ni los cristianos españoles, con conciencia y conocimientos políticos, hemos sido capaces de poner sobre la mesa aquellas reflexiones, orientaciones y actitudes que, dirigidas al poder político, hubieran podido abrir nuevas perspectivas, nuevos enfoques, nuevas soluciones en la articulación de la nación catalana en el Estado español.

      7. Las convicciones nacionales de los cristianos catalanes se sustentan en la Historia, pero también en la posición firme de su Iglesia, que siempre se ha constituido en garante de los derechos que asisten al pueblo catalán en lo que se refiere a lengua, cultura, educación e identidad. La jerarquía eclesiástica ha reconocido en dos recientes y solemnes documentos el carácter nacional de Cataluña. También nos reconocemos en las afirmaciones de la Doctrina Social de la Iglesia, que en el nº 157 de su compendio proclama que la nación tiene “un derecho fundamental a la existencia”; a la “propia lengua y cultura, mediante las cuales un pueblo expresa y promueve su 'soberanía' espiritual; a “modelar su vida según las propias tradiciones, excluyendo, naturalmente, toda violación de los derechos humanos fundamentales y, en particular, la opresión de las minorías”; a “construir el propio futuro proporcionando a las generaciones más jóvenes una educación adecuada”.

      8. Tal como ha constatado el Papa Francisco en su reciente visita a Bolivia, “Los pueblos del mundo quieren ser artífices de su propio destino. Quieren transitar en paz su marcha hacia la justicia. No quieren tutelajes ni injerencias donde el más fuerte subordina al más débil. Quieren que su cultura, su idioma, sus procesos sociales y tradiciones religiosas sean respetados.” Que Cataluña se plantee un paso adelante hacia la soberanía total es lógico y comprensible en este momento en que el Estado español está introduciendo evidentes medidas recentralizadoras. Si quiere conservar no sólo su identidad como pueblo, sino sacar de dentro de sí misma su potencialidad en todos los órdenes de la vida (político, cultural, económico, científico, educativo, lingüístico), Cataluña no puede seguir dependiendo de un Estado que le niega su condición nacional, que limita sus posibilidades de crecer y desarrollarse, y que se muestra impermeable a una remodelación en base a su carácter plurinacional i plurilingüe.

      9. Es evidente que para un pueblo dotado de conciencia y de voluntad nacionales, resulta imprescindible poseer la capacidad de decidir su futuro. Es decir: si quiere tener un Estado propio, soberano, independiente del Estado español o, por el contrario, prefiere seguir en su situación actual de pertenencia a España. Debemos recordar aquí que hasta el día de hoy el Estado se ha opuesto a la celebración de un Referéndum, en que el pueblo catalán pueda elegir cómo concibe y desea su futuro. Como dijo Juan Pablo II: «Cuando no se satisfacen las aspiraciones profundas de un pueblo, las consecuencias pueden ser muy negativas, llevando a soluciones simplistas, que constituyen amenazas para la libertad de las personas y de las sociedades, y que, a veces, incluso se intentan imponer mediante la violencia. Por el contrario, si se abren a los ciudadanos perspectivas de futuro fundadas en una verdadera solidaridad entre todos, se sentirán más impulsados a avanzar por el camino del verdadero progreso del hombre en la justicia y la concordia.»

      10. Es conveniente añadir a todo lo dicho que un eventual Estado catalán podría, o no, confederarse con el Estado español. Podría, o no, establecer algún tipo de asociación con el Estado español. Lo que sí puede asegurarse es que tendría con España las relaciones, tratados, convenios, alianzas, intercambios que convinieran a ambas partes. Relaciones libres, no condicionadas y, por supuesto, más satisfactorias y fraternas que las ahora existentes.

      Amigos cristianos de toda España:

      Estos puntos intentan recopilar lo que piensa y lo que siente una elevada proporción de cristianos catalanes. Con todo, somos conscientes de que otros pueden ser indiferentes al planteamiento que os hemos expuesto y que prefieran la situación actual de dependencia del poder político español.

      Hemos dicho al principio que ésta era una carta escrita con el alma apesadumbrada. Así es pero pensamos que era un deber escribirla. Nadie sabe si el proceso que está siguiendo Cataluña va a terminar o no en una soberanía plena. Son diversas las circunstancias que, con el paso de los días y los meses, pueden influir en la población de Cataluña a la hora de decidir qué futuro prefiere. Los gobernantes españoles todavía pueden hacer propuestas creíbles.


      Nos atrevemos a esperar de vosotros, amigos caminantes en la fe cristiana, no que compartáis nuestros planteamientos, pero si un respeto y una actitud de comprensión hacia las opiniones que manifestamos. Tal como expresaron los obispos catalanes en 1985, “querríamos que fuesen principalmente nuestros hermanos católicos de otros pueblos de España los primeros en comprender y acoger estas aspiraciones”.


      Por otra parte, pensamos que, en una nueva coyuntura civil, nada ha de impedir que nuestras relaciones como cristianos militantes puedan ser mejores y potenciarse mutuamente en iniciativas, en proyectos, en reflexión común y en la propia vivencia evangélica. Esperamos compartir con vosotros este anhelo.

      Con nuestro sincero y fuerte abrazo,

      Primera lista de firmantes de la carta


      Bach, Roser. Ex presidenta de la Legión de Maria de Cataluña, Baleares, Aragón, Murcia y Valencia.
      Ballarín, Josep Maria. Sacerdote y escritor.
      Botey, Jaume. Presidente de Cristianisme segle XXI.
      Busquets, Lluís. Escritor.
      Casas, Antoni. Secretario del Consejo Presbiteral de la archidiócesis de Barcelona.
      Comas, Antoni. Presidente de la Federación de Cristianos de Cataluña.
      Comin, Antoni. Profesor de ESADE y politólogo.
      Cullell, Josep Maria. Asesor de la Prefectura de Asuntos Económicos de la Santa Sede.
      Duarte, Carles. Poeta, co-presidente del Consejo Editorial de Catalunya Religió.
      Duran, Elvira. Filósofa, miembro de Cristianisme i Justícia.
      Esquirol, Miquel. Ex miembro de la Junta Directiva del F.C. Barcelona.
      Ferrer, Joaquim. Presidente de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
      Fisa, Josep Maria. Sacerdote, presidente de Solidança.
      Font, Pere Lluís. Miembro del Institut d'Estudis Catalans.
      Garcia Clavel, Ignasi. Ex director general de Asuntos Religiosos de la Generalidad.
      Gasch, Josep Maria. Abogado, fundador del Col·lectiu Ronda.
      Gispert, Núria de. Presidenta del Parlament de Catalunya.
      Jarque, Joan Evangelista. Sacerdote, fundador de Catalunya Cristiana.
      Matabosch, Antoni. Director del Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona.
      Morlans, Xavier. Consultor del Pontificio Consejo para la Promoción de la Nueva Evangelización de la Santa Sede.
      Pla, Ramon. Profesor de la Universidad de Barcelona y crítico literario.
      Portabella, Lluís. Párroco de Sant Cosme, diócesis de Sant Feliu de Llobregat.
      Pousa, Manel. Sacerdote, presidente de la Fundación Pare Manel.
      Puigjaner, Josep Maria. Teólogo, escritor y periodista.
      Raguer, Hilari. Monje de Montserrat e historiador.
      Raventós Giralt, Josep. Ex vicario episcopal de la archidiócesis de Tarragona.
      Rigol, Joan. Ex presidente del Parlamento de Cataluña.
      Vaquer, Josep. Presidente del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans.
      Vendrell, Eudald. Presidente de Justícia i Pau de Barcelona.
      Vives, Antoni. Miembro de la Fundación vaticana Centesimus Annus pro Pontifice.



      ELS PENÚLTIMS DIJOUS DE CADA MES, TORNEM-HI !!! DINAR DEL SETEMBRE

      $
      0
      0


      Fa quatre dies, la canalla va començar l'escola desprès del llarg període d'estiu. Avui, nosaltres, canalla gran, uns, amb els autocars de l'Alsina o el Bullich i altres, amb cotxe particular o taxi atrotinat,  hem enfilat l'estreta i tortuosa  carretera de la Seu. Destinació: el Seminari. En què estaria pensant ?

      No, nosaltres avui, atenent la convocatòria d'en Jordi Badia, coordinador general per delegació del de Dalt, hem fet acte de presència al Restaurant l'Oliva, situat al costat del Centre Comarcal Lleidatà, a la Plaça de la Universitat.  L'objectiu era complimentar al Penúltim Dijous de Cada Mes amb un bon dinar.

      L' aclapadora assistència de més de vint-i-cinc comensals, en aquest cas 26, comença  a generar alguna dificultat.  No voldríem pas  morir d'èxit. Arribarà un dijous, en que bastir la infraestructura, muntar les taules amb tota la seva extensió, requerirà enderrocar una paret veïna mitgera, per encabir-nos dins  l'altre immoble. Avui, el que es comentava en una punta de la llarga taula era "top secret" per a l'altra punta, i també diria, que degut a l'amplada de la mateixa, es feia molt dificultós escoltar el comensal d'enfront, per més que despleguessis les orelles amb els dos palmells de les mans. Així, que no tenies cap més remei que mantindre la mateixa conversa amb el veí de la  dreta i, desprès, amb el de l' esquerra. Altres, que volien parlar amb els companys que avistaven allà al  fons, s'hi desplaçaven i en lloc de sentar-se-li a la falda, se'n portaven la cadira.




      El menú és molt llarg, no la cartolina, sinó la relació de plats i  per si no n'hi havia prou, el cambrer amb la seva canterina, t'incrementava la llista. Menja bona i variada i, probablement, de digestió molt, però que molt lenta. Això, el pròxim dijous ho indagarem, de moment ho dedueixo.... per la llarga durada que els cambres ens imposaven entre plat i plat.

      I a l'hora de pagar, sort en temin d'un jubilat de banca que en un santiamén, sense ajuda de cap calculadora, tot a mà,  et divideix l'import de la factura i t'adjudica la quantitat a liquidar. Ell mateix, amb aquella desimboltura que  caracteritza als caixers s'ocuparà de fer els cobraments als comensals i el pagament al cambrer incrementat amb una suculenta propina.

      Per no cansar-vos, no m'esplaio més. Sols advertir als companys, que abans del dinar no es concentrin davant la porta del restaurant, ja que col.lapsem tot l'ample de la vorera i dificultem  el pas als vianants. Una velleta, al creuar, m'ha fotut un cop de colze. Perdoni.

      A destacar, les rialles i les cares de satisfacció en aquest nou retrobament d'amics,  desprès del període estiuenc. En teníem ganes. Les converses giraven en torn de diferents temes,  essent un de recorrent el de les properes eleccions del 27S, que ens han de portar la tant anel.lada i necessària Independència. Que així sigui. Amén.





      FINS EL PROPER DIJOUS,  EL 22 D'OCTUBRE  !!

      No us deixeu pas enganyar per les imatges  de la taula, orfa de plats, d'aquest vídeo. És el moment d'assaborir  i de digerir el primer plat tot esperant el segon.  Les coses bones a poc a poc.

      17ª TROBADA PRIMARIS 1951

      $
      0
      0
      Els primaris del 51 el passat dia 19 de setembre vàrem celebrar la dissetena trobada . El lloc escollit va ser Agramunt,  a l'hotel  restaurant Blanc i Negre.
      Aquest cop era una Trobada especial ja que es tractava de fer un petit homenatge als tres mossèns, Josep Font, Francesc Xavier Pares i Josep Mª Ricart, pels seus  50 anys de sacerdoci.

      Amb un dia esplèndid, els més matiners començàrem la jornada amb un esmorzar al restaurant de l'hotel. Després vàrem fer una visita a la fàbrica de torrons Vicens on provàrem les tauletes de  diferents gustos i varietats, acompanyats de un bon vi.


      A les 12 hores ens reunírem a l’ església amb el resto de companys, i després de veure el refugi de la guerra civil que hi ha a sota, va arribar un dels moments més emotius de la Trobada : els tres mosséns, als que s´hi afegí  mossèn Esplandiu, celebraren missa, els quatre. Tots ells recordaren l’ amistat de tots aquests anys.


      A dos quarts de tres, ja asseguts a la taula començàrem a omplir la panxa  amb el menú acordat. Durant el cafè es produí el moment més emotiu de la Trobada, quan tres de les nostres dones entregaren a cada mossén  un quadre  amb la seva foto al costat de la Immaculada de l’església del seminari i els nom de tots els companys amb de dedicatòria :  “Els teus companys del curs 51 i agregats  i les nostres esposes , hem  estat , estem i volem estar gaudint de la vostra amistat per sempre i fins al final”.  Fou un a sorpresa majúscula i tan agradable que els tres ja hi trobaren lloc per a penjar-ho
      Amb un comiat i fins la pròxima a Salas de Pallars, acaba la Trobada



      Joan PERERA




      DEFUNCIÓ.- Josep BOLDÚ

      $
      0
      0

      El dia 12 de Setembre morí a Barcelona Josep Boldú i Monturiol, als 81 anys.

      Fou capellà a Bossòst, a l'Alzina de Moró i a Pont de Bar.
      Es va secularitzar i es va casar. Va tenir tres fills, dos nois i una noia .




      El seu nom no se m'havia oblidat. Ell em portava setze anys i , evidentment, no coincidirem durant la nostra etapa de formació, però recordo, que en el descans d'una partida de Ping Pong en aquelles taules de fusta situades al claustre del Seminari Major, un capellà jove de visita, en animada conversa amb seminaristes més grans, recordo deia,  que parlaven de Pont de Bar, i com que jo en aquell poble hi tenia una cosina de mestra, la Trini, vàrem intercanviar alguns comentaris.

      Fa molt poc, en la preparació de la Trobada d'ex-seminaristes, en Boldú es va interessar, molt il.lusionat per a l' assistència a la mateixa, havent fet, inclús, l'abonament en compte, que desprès, degut a la impossiblitat de la seva presència, vaig retrocedir-li.  Em va fer molta il.lusió, tornar, desprès de tants anys, a intercaviar unes paraules, en aquest cas, uns missatges electrònics :


      Amics tots .La meva il·lusió era retrobar-me amb tots vosaltres i compartir la vostra
      companyonia i amistat...I per això vaig fer la corresponent inscripció. ..però..
      (ja et vaig comentar problemes de salud ) aquesta setmana comencen a Barcelona
      les sessions de ràdio i quimioterapia.
      Esperem que tot vagi be...I ens puguem retrobar en una propera ocasió.
      Molts records a tots i una força abraçada esperant em tingueu present en la vostra pregària

      Josep Boldú


      Era d'esperar donada la gran il·lusió que hi vàreu posar I que vàreu ésser capaços
      de transmetre. Enhorabona. Ja m'ha arribat cròniques de plena satisfacció.
      Llàstima que no vaig poder compartir personalment de vostra amistat i satisfacció.
      En altra ocasió serà.  De moment rebeu la meva més sincera felicitació.
      Una abraçada.

      Josep Boldú

                                                          DESCANSA EN PAU

      DEFUNCIÓ de Mn. FERMÍ CASAL

      $
      0
      0
                                                  
           

      EL MEU I NOSTRE FORMADOR -Primaris de 1961- MN. FERMÍ CASAL, QUE ENS VA ACOMPANYAR, DURANT MOLTS ANYS,  AL SEMINARI, ENS HA DEIXAT PER SEMPRE.  ARA, ORFES DE LA SEVA PRESÈNCIA  FÍSICA, CONSERVAREM, COM UN PETIT TRESOR, EL SEU REFERENT  HUMÀ.

        

      Mn. Casal, va morir ahir diumenge dia 4, a l'hospital de la Seu. La seva missa  funeral tindrà lloc demà dimarts, dia 6 a les 11 hores del matí,  a la Catedral.
        

      Mn. Fermí, a qui recuperàrem joiosos en la celebració del nostre Cinquantenari-2011-, ja sempre més, va ser la nostra àncora i contacte al Seminari. Hem compartit amb ell moments de satisfacció, tant en els periòdics retrobaments de companys, com  en les trucades telefòniques. Era, també, des d'aquella habitació de l'hostatgeria del Seminari, un seguidor del nostre blog Sopesdesapos, a qui va agrair emocionat, quan coincidirem en el funeral de Mn. Romero a l'església de La Pobla de Segur, la referència que se'n hi va fer del difunt.


      DESCANSI EN PAU


                                                                       oOo


      A continuació vull transcriure la salutació i reflexions que ens adreçà, amb motiu de la celebració del nostre CINQUANTENARI , amb una petita introducció que l'acompanya:


      " Companys,  quan obro els ulls de la memòria, i aquests  cerquen el Seminari, apareix la figura majestuosa d'aquell casalot i allí,  amb nitidesa,  la imatge de mossèn Casal. Té un posat distés, jovial però alhora seriós. El  seus llavis apretats no deixen que escapi un somriure, la situació d'indiciplina no ho mereix, però aquest se li escapoleix  pels ulls. Jo crec que era una persona d'una seriositat i convivència fraternal. Ha estat un referent molt important en la nostra vida,  i volem i n'estem joiosos de que ens acompanyi en la celebració del nostre Cinquantenari.

      Des de la seva residència, primera planta del seminari major, ens adreça unes ratlles i una salutació:



      TROBADA - CINQUANTENARI DE L'ENTRADA AL SEMINARI DE LA SEU D'URGELL (1961-2011).
       Salutació i reflexions de Mn. Fermí Casal


      Aplaudeixo la vostra iniciativa d'haver creat un portal a internet on compartir de cara a la vostra trobada col-lectiva: diria que ella serà més rica com més hi participeu amb records i reflexions senzilles que el curs de la vida haurà fet madurar en tots vosaltres. Permeteu-me que jo també ho faci, articulant tres reflexions complementàries: 


      •  El meu pas pel seminari (1942-54), 19 anys abans que el vostre.
      •  Els meus anys d' acompanyament al vostre costat a partir del 1961
      •  I el moment en què ens hi trobarem de nou, l'horitzó del 2011.
      El record dels meus anys de seminarista (1942-54)

      La nostra entrada al seminari fou a la fi de setembre del 1942. Els temps no eren fàcils. Veníem d'una terrible contesa civil (1936-39), que havia estat acompanyada d'una sagnant persecució religiosa: a l'escalinata del seminari major hi podeu veure la làpida amb el nom de 111 preveres assassinats, un dels quals, el beat Pasqual Araguàs, m'havia batejat a mi el 1929 a Pobellà. Estàvem encara en plena guerra mundial 1939-45 amb molts milions de morts, l'holocaust dels jueus i les bombes atòmiques llançades sobre el Japó. Arreu hi havia dificultats i estretors, i més a Espanya aïllada internacionalment. El seminari havia hagut de començar des de zero. Peró l'any de la nostra entrada ja tot anava funcionant amb una certa normalitat, creixia el nombre de seminaristes i hi havia una il-lusió gran per anar endavant amb uns índexs de perseverància envejables: a la foto del 1 er. curs hi som trenta i 15 ens ordenaríem de preveres el 1954-55.
      Jo guardo un bon record d'aquell seminari, semblant en l'estructura i funcionament globals a d'altres del país i parcialment també al que vosaltres trobaríeu el 1961. El sistema acadèmic encara no havia estat homologat amb els estudis oficials, però degut a la dedicació de tots els qui hi col-laboraven s'assegurava un bon nivell bàsic de formació cultural i acadèmica, humana i cristiana. S'ha dit amb raó que en una època, en què l'ensenyament públic no tenia ni l'extensió ni la qualitat d' avui, aquells seminaris espanyols tan plens del passat, a més a més de preparar candidats al ministeri eclesial, havien significat una decisiva promoció cultural i social per a molts joves de les classes socials més modestes del nostre país. I això valia encara per a la vostra època.

      Permeteu-me concretar una mica més sobre la marxa global dels estudis. Els 5 cursos d'Humanitats van subsanar les moltes llacunes de l'escola primària, de la qual molts veníem, i van anar assegurant un bon nivell cultural mitjà. Jo guardo un record especial de Mn. Albert Vives, un professor amb carisma que desvetllà en nosaltres la passió per la lectura i la capacitat per formular les idees amb precisió i escriure amb agilitat. En els cursos de Filosofia i en contacte amb els grans pensadors s'enriquí el nostre horitzó cultural i el sentit crític davant la realitat. Aquestes perspectives s'equilibrarien amb la presentació i la reflexió sobre el misteri cristià els cursos de teologia. Peró ja s'albiraven a l'horitzó els desafiaments de la modernitat amb la consegüent necessitat de noves formulacions. Tot això maduraria amb el Vaticà II (1962-65).
      Voldria fer encara una referència a un fet especial del nostre seminari els anys 1949-55, pel qual potser molts de vosaltres sentiu un especial interès. Penso en l'enrenou produït en el seminari - i de retruc en la diòcesi i fins i tot més enllà de les seves fronteres - pel director espiritual Mn. Joan Quer. Fou una figura àmpliament discutida, i per motius complexos la seva sembrada tingué molt de primavera malmesa. Es revelà un educador ple d'iniciatives i un guia renovador de les consciències amb una pedagogia dinàmica que no deixava ningú indiferent. La direcció espiritual, que era la cendrosa de la casa, esdevingué el fenomen estel-lar, que incidí arreu. Es produí el pas d'un moralisme angoixant i gris a una espiritualitat engrescadora, que generà obertura i un clima positiu de comunicació. Amb 18 anys fets, jo llavors vaig veure que valia la pena fer-se Capellà per acompanyar la gent en la fe. Molts pensem que sense aquella experiència no hauríem estat els preveres que hem estat.
      Els anys en què us acompanyàrem a partir del 1961

      Com cada setembre, també el 1961 tinguérem el regal d'una nova lleva de seminaristes. Veníeu de tots els indrets de la nostra geografia diocesana i ara ja amb un pes específic del món de la immigració interior. Al registre de matrícules n'he comptat fins a 34 i a cada nom se'm redibuixaven rostres que amb el temps potser havien perdut nitidesa.
      Vau tenir un equip d'acompanyament relativament canviant, la qual cosa també té els seus avantatges. Els primers anys érem Mn. Maties Riquer, Mn. Ramon Gay i jo mateix amb l'ajuda valuosa de seminaristes majors com "auxiliars". Després del 1963, amb l'anada missionera de Mn. R. Gay i M. Riquer a terres d' Amèrica i el meu trasllat al seminari major, tindríeu de forma duradora i els anys més decisius Mn. Josep Amiell i Mn. Agustí Romero. No us podeu imaginar la il-lusió amb què uns i altres us vam acompanyar. En un internat nombrós es indispensable fer guardar l'ordre i són inevitables les tensions, però - creeu-me - a mi i segurament a tots ens preocupàveu més vosaltres i la vostra maduració que totes les normatives! Penso que us vam estimar sempre i que mai hem deixat de fer-ho.
      Deia J. Ortega y Gasset que l'home és l'home i la seva circumstància. I la dels vostres anys de seminari va anar esdevenint prou diferent de la dels nostres. L'horitzó sócio-cultural i eclesial anava canviant amb una certa rapidesa. A partir dels seixanta el nostre país es renovava i s'obria a l'exterior. A fora les figures de John F. Kennedy als EUA i de Joan XXIII a l'Església amb la inauguració del Vaticà II (1962-65) significaren un canvi positiu epocal. Però, alhora i en un sentit força negatiu, anaren sorgint els moviments contraculturals de la postmodernitat amb el seu iceberg en les revoltes del maig francès del 1968 i el seu signe ateu i agnòstic que anà incidint arreu.
      Tantes coses ja eren vistes de maneres diferenciades amb les consegüents tensions. Entre d'altres, la vocació i la figura del sacerdot o religiós ja no tenien l'atractiu i la plausibilitat cultural d'abans. Disminuïen les vocacions i fins i tot arribaren les plegades de capellans i religiosos. No fou una casualitat el trasllat del seminari major a Sant Cugat el 1968 ni tampoc que del vostre curs prou nombrós sols un arribés a ordenar-se de prevere. Els canvis són alhora un risc i una oportunitat. Aquells anys no foren fàcils per a ningú. Per a nosaltres era sagrat respectar la vostra llibertat vocacional, però cada vocació que es frustrava ens dolia a l'ànima. També tot allò tingué molt d 'una primavera malmesa!
      El 2011, ¿quin seminari us trobareu i quin horitzó tenim?
      Vista de lluny, la silueta majestuosa del seminari sembla la de sempre i resta d'alguna manera inalterada al pas dels anys. Però avui el vostre entranyable seminari menor està tancat i materialment força deteriorat, i tenim sols 8 seminaristes al seminari interdiocesá de Barcelona: 2 de Colòmbia, 4 de les Filipines i sols 2 d'aquí. Al seminari major, on recentment s'han fet renovacions ben importants, la planta primera funciona com a residència sacerdotal i a la segona hi ha la residència dels seminaristes, que es formen a l'interdiocesà de Barcelona.

      I ara, què?  La fe cristiana sempre és esperançada, encara que mai es pot posar el cap sota l'ala! Crec que els anys de seminari - per a nosaltres i per a vosaltres - suposaren una inesborrable experiència de Déu i dels valors cristians, que ha amarat i amara els nostres records més pregons. Jo espero que aquest caliu positiu, en alguns potser una mica soterrat, amb la trobada es veurà revifat de nou.
      A l'evangeli gnòstic de Tomàs s'hi llegeix la consigna atribuïda a Jesús. "Camineu!". Vivim un temps i una cultura ben inhòspits per a la fe. Peró l'evangeli i la història, la fe i la cultura sempre han fet camí en una dialèctica, desafiant i també plena d'oportunitats. Em sembla que el Vaticà II resta un referent per als cristians del segle 21. Crec que hi ha rostres culturals de la fe del passat que avui poden ser un llast per a la navegació. I en el nostre món plural també cal superar una ideologia atea i agnòstica, que impregna els nostres mitjans audio-visiuals i ens voldria condemnar a la irrellevància. S'imposa una Església arriscada i encarnada en tot el positiu de la modernitat. Tots som cridats a protagonitzar-la!
      Fins aviat, amics tots amb els vostres familiars que vulguin acompanyar­-vos. Passeu on passeu, tots sereu benvinguts; el que compta és l'amistat que ens congrega. La trobada valdrà la pena!





      Mn. Fermí Casal: 2 de juliol del 2011."





      TROBADA DELS COMPANYS DEL 59.

      $
      0
      0

      El dissabte passat ens varem trobar, com  cada any ,uns quants companys de la promoció del 59  a Sant Benet del Bages.
      Pels que no  estigueu al corrent , us diré que ens trobem cada any, una vegada a la tardor i una altra a la primavera, des de fa 39 anys poc més o menys.

      D'esquerra a dreta: Antoni Font,Ferran Bernaus,Silvestre Palà,
      Ramon Cuadros i Àngel Juanmarti. No surten a aquesta foto,
      però sí a la del dinar: Josep Poch i Cinto Valls.

      Sempre ens retrobem  amb molta joia,al principi amb esposes i fills, mes tard ja sense els fills que s’han fet grans, i ara, quasi tots  amb l’esposa i la jubilació,que ens acompanyen amb  tota fidelitat.
      He de notar que últimament cada vegada ens costa mes  reunir la colla que ens agradaria,perquè per unes coses i altres, no tots podem   fer acte de presencia  als llocs que prèviament, hem acordat.
      També vull dir que sempre que parlem del Seminari  i dels companys(mes que companys amics) que allí ens  varem conèixer ,ens surt el  sentiment de melangia , per uns tems passats i que tots recordem amb agraïment  i quasi veneració.
      El Seminari , i les persones que li donaven vida, ens va fer passar amb certa brusquedat de l’infantesa a la joventut, deixant dins nostre un munt  de sensacions que no podrem recuperar però que han madurat amb nosaltres, i ara retornen  amb un altre color  i amb un altre calor.

      Bé, el cas que ens ho varem passar bé, i per això ens plau, comunicar-vos-ho a tots.

      Ramon CUADROS



      Viewing all 68 articles
      Browse latest View live