↧
Article 0
↧
VENTS DE CANVI - ELS ÚLTIMS DEL SEMINARI DE LA SEU
Sopes de sapos
Són les nou del matí i ja he completat les tres rutines indefugibles que et donen dret a esmorzar: meditació, missa i estudi. Assegut a taula en silenci com la resta d’interns intento resoldre el dilema de cada dia. La gana apreta, però davant meu espera un plat de sopes de pa plenes de grumolls amb textura de moc. Sapos.
La culpa de que jo estigui aquí és del capellà del poble.
– Madalena, hauríom de portar lo teu fill gran al seminari. Lo mestre de capella de la catedral necessite veus blanques i lo nen cante com los àngels. I è un bon estudiant.
L’ingrés a l’internat va ser solemne. Mossèn Roc m’exhibia amb orgull. L’home es posava la medalla del meu reclutament per a la causa. Onze anys acabats de fer. Amb el darrer petó de la mare em va tocar girar full a la infantesa i començar una condemna de set anys de privació de llibertat. La meva maleta i jo compartíem, des d’aquell instant, el mateix objectiu: trobar el moment de fugir plegats d’aquella presó.
Aviat vaig entendre que el problema més greu que tenia no era pas haver-me d’empassar aquelles sopes fastigoses.
– Nano, busca’t un pot de cola-cao per fer desaparèixer la sopa, procura no anar mai sol a veure el pare espiritual, i deixa de plorar, collons, que això és de mariques! – consells de veterà.
Quedava clar. Les sopes es podien llençar per la finestra. En canvi, aquella soledat feixuga que m’ofegava em perseguia nit i dia. A la capella, al menjador, a la sala d’estudi i, sobretot, a l’hora d’anar a dormir.
Treball, oració, disciplina, fred i caminates interminables. Mens sana in corpore sano. Controlar els fogots i rebaixar la líbido de la tropa.
I, de propina, acompanyar la litúrgia a la catedral. La Setmana Santa era com la final de la Champions i a mi sempre em tocava ser titular. Les vacances enlaire. Sis mesos sense pujar a casa. Fot-te. La nostàlgia es feia insuportable.
Fins que un bon dia vaig decidir entaforar emocions, enyorança, pors i autocompassió dins del pot de cola-cao, tapar-lo ben fort i llençar-lo per la finestra. Per sempre.
I, francament, les coses van començar a millorar de seguida.
Em vaig convertir en un cínic. Deia mentides al confessor, anava a combregar en pecat mortal, copiava els exàmens, robava menjar al celler, llegia novel·les de l’oeste a l’hora de meditació, freqüentava la lliga dels onanistes compulsius, traficava amb cigarrets, protegia els nouvinguts i obligava els més petits a menjar-se fins a l’última cullerada de sopes. I deixa de plorar que això és de mariques.
A la fi havia entès de què anava la cosa. Allà dins tothom tenia una doble vida i la disciplina era només un recurs per guardar les formes.
Amb el temps, un cop recuperat el seny, descobriria l’amistat, guanyaria una família d’adopció, construiria complicitats i afectes perdurables que, malgrat tot, mai han compensat aquella part de la meva vida que hem va ser robada.
Els germans, dels qui em vaig perdre bona part de la infància i l’adolescència i de poc que no els perdo a ells.
La mare de la infantesa, amb la que em sabia tan unit i que m’havia fet una putada així de grossa.
El pare de la infantesa a qui, curiosament, no culpabilitzava de l’internament, però a qui ja no vaig retrobar mai més.
Avui és dimarts. Compliré el ritual de trucar a la mare. Parlarem dels néts, del temps i de política. Escoltaré el seu monòleg amb indulgència. Portem quaranta anys així. Un cop per setmana. En tot aquest temps però, mai, mai, hem parlat de les sopes de sapos. Ens faríem mal.
En aquest escrit anònim que vaig trobar surant al gran oceà d'internet, dins el blog - Seria molt injust..-, hi havia un parell d'indicis: sopes i pots de cola-cao, que em van fer sospitar sobre el nom de l'internat al que es referia l'autor, però el que no em casava era la fotografia que l'encapçalava.
No em podia quedar amb el dubte. Així, que li deixo el següent comentari:
La resposta i el nom del seu autor no es van fer esperar :
Ah, i la foto? -En Benjamí em confirma que la va baixar d'internet i, evidentment, no té res a veure amb els dormitoris del Seminari de la Seu. Mira que al nostre blog n'hi ha !
Aquesta casualitat m'han servit per aconseguir el que jo, llargament i infructuosament, perseguia : que algun supervivent d'aquells dies em parlés dels últims temps del "nostre" Seminari.
Volia acabar d'arrodonir "la història" de la Casa, des d'aquell "paleolític" negre i fosc - literal- dels seus orígens, fins a la claror final de les finestres i portes obertes.
I així és, com en Benjamí MOLINÉ ens ha fet arribar aquest interessant escrit, amb el consentiment i el preceptiu "nihil obstat" de les eminències del seu curs, i que jo m'he atrevit a subtitular com " Els últims del Seminari de la Seu".
Per posar-vos en antecedents cronològics diré que els companys del relat varen ingressar al Seminari els anys 1963 i 1964. A primers de setembre de 1968 traspassaren al Seminari Major on els acollí el seu nou tutor, Constanti SOTELO, alias TITO.
En aquestes aules de Sant Tomàs, a mitjans de juny de 1971, acabaran els seus estudis, desprès d'haver superat el cinquè i sisè curs del batxillerat i el Preuniversitari.
Convalidats oficialment els coneixements i superades les Proves de Maduresa a la Universitat de Barcelona ja estaven preparats per fer el gran salt a Sant Cugat, a la Facultat de Teologia.
Però vet aquí, que feren una passa massa llarga i, aquells deu supervivents, foren a aterrar dins una immensa Torrassa de lloguer, al barri de Sarrià i ciutat de Barcelona.
![Foto: ARXIU GASSET Primari del 1963: un assaig de la “Coral Jove”.- “Tofol”, Benjamí Moliné, Josep Pampols, Marià Gasset, Guillem Fierro, Martorell, Josep Binefa, Constantí Sotelo (Tito), Josep Vila, ? , Jordana, Puig , Pere Vendrell , Ventura Armengol. Aguantant el banderí de la Coral Jove la Dolors Payàs.]()
El despatx de’n Tito, el nostre tutor, es va convertir en el punt de trobada, l’àgora de discussió, el cau dels contubernis, el club de la botifarra, el racó de la música, la finestra oberta al món.
![Foto: ARXIU GASSET Primari del 1963: Al centre educatiu La Salle de la Seu d’Urgell. Campionat de Bàsquet.- Marià Gasset, Ignasi Soler, Constantí Sotelo (Tito), Domènec Salvia, Ventura Armengol, Antonio Velasco, Josep Vila, Benjamí Moliné, Josep Mª Badia, Pere Vendrell, ? , Guillem Fierro i Canut.]()
Al llarg d’aquells anys, entre el grup de teatre, la coral jove, el grup de folk Tres + Un, i l’equip de bàsquet, ens vàrem passejar una mica per tota la província, des de Puigcerdà fins a Lleida, des d’Andorra fins a Balaguer, i des de Tremp fins Artesa de Segre. En busos la majoria de vegades, o entaforats en el Siscents d’en Tito, cinc homenots i dues guitarres.
![Foto: ARXIU GASSET Primari del 1963: : Travessa de dos dies per la Serra del Cadí.- Anselm la Pedra , Manel Carbí, Josep Binefa, Marià Gasset, Josep Pampols, Ventura Armengol, Josep Mª Badia, Pere Vendrell, Roman Quintana, Rafel Martín, Josep Vila, Ignasi Soler i Constantí Sotelo (Tito).]()
I per construir ponts al rierol de La Bastida, o cabanes al pla de Les Forques com a bons minyons escoltes; fer travesses per la muntanya i, a estones perdudes, estudiar una mica.
La cloenda a aquells anys de canvi va ser el primer viatge a la comunitat ecumènica de Taizé, que vam finançar anant a convèncer, amb tota la barra, el representant del copríncep francès d’Andorra amb el nostre francès macarrònic i les instruccions oportunes de mossèn Cerdà.
No em podia quedar amb el dubte. Així, que li deixo el següent comentari:
" He quedat gratament sorprès pel títol que encapçala l’escrit ( Sopes de sapos) i per la fotografia que l’acompanya. He quedat sorprès perquè el relat m’ha transportat a la meva infantesa en l’internat d’un seminari. Sopes de sapos era, exactament, el que teníem per esmorzar i pots de cola-cao per fer-les desaparèixer,.Quina casualitat !!............."
La resposta i el nom del seu autor no es van fer esperar :
Cap casualitat, company. Després de descobrir el vostre blog (quina passada! m’ha fet reviure tantes coses… tot i que jo no pertanyo a la mateixa promoció) està clar que parlem del mateix lloc. Que cadascú va viure i recorda a la seva manera. Per mi, els dos primers anys van ser molt durs, I així ho he intentat reflectir. És la meva veritat. que diria en Carles Capdevila, l’autèntic culpable d’embrancar-nos a tots i totes els que publiquem en aquest blog en un taller per ‘”escriure la veritat”. Hi ha testimonis molt valents aquí, i molt ben escrits.
Gràcies pel teu comentari i per fer-me descobrir el vostre blog.
Benjamí MOLINÉ
Ah, i la foto? -En Benjamí em confirma que la va baixar d'internet i, evidentment, no té res a veure amb els dormitoris del Seminari de la Seu. Mira que al nostre blog n'hi ha !
Aquesta casualitat m'han servit per aconseguir el que jo, llargament i infructuosament, perseguia : que algun supervivent d'aquells dies em parlés dels últims temps del "nostre" Seminari.
Volia acabar d'arrodonir "la història" de la Casa, des d'aquell "paleolític" negre i fosc - literal- dels seus orígens, fins a la claror final de les finestres i portes obertes.
I així és, com en Benjamí MOLINÉ ens ha fet arribar aquest interessant escrit, amb el consentiment i el preceptiu "nihil obstat" de les eminències del seu curs, i que jo m'he atrevit a subtitular com " Els últims del Seminari de la Seu".
Per posar-vos en antecedents cronològics diré que els companys del relat varen ingressar al Seminari els anys 1963 i 1964. A primers de setembre de 1968 traspassaren al Seminari Major on els acollí el seu nou tutor, Constanti SOTELO, alias TITO.
En aquestes aules de Sant Tomàs, a mitjans de juny de 1971, acabaran els seus estudis, desprès d'haver superat el cinquè i sisè curs del batxillerat i el Preuniversitari.
Convalidats oficialment els coneixements i superades les Proves de Maduresa a la Universitat de Barcelona ja estaven preparats per fer el gran salt a Sant Cugat, a la Facultat de Teologia.
Però vet aquí, que feren una passa massa llarga i, aquells deu supervivents, foren a aterrar dins una immensa Torrassa de lloguer, al barri de Sarrià i ciutat de Barcelona.
Allí, s'oblidaran dels seus estudis eclesiàstics i continuaran la seva formació, en diferents disciplines, a la Universitat de Barcelona.
VENTS DE CANVI
Els Últims del Seminari de la Seu
Després de superar la duresa dels primers anys feta d’enyorança, fred i sopes fastigoses, i completat satisfactòriament el procés d’adaptació al medi convertits en una colla de preadolescents carregats d’hormones que de vegades ens comportàvem com una autèntica banda de brètols, va arribar el pas al seminari major amb totes les expectatives que comportava: habitació individual, un xic de privacitat, sentir-te gran.
De ser els grans dels petits passàvem a ser els petits dels grans.
I sí, el canvi va respondre a les expectatives fins a uns nivells que ningú de nosaltres hauria pogut sospitar.
D’entrada, el primer dia de setembre ens va rebre un tutor jove, alegre, dinàmic, obert al diàleg i molt valent, com va demostrar al llarg dels anys que, com a carta de presentació, ens va etzibar:
- Al matí quan toqui el timbre per llevar-nos jo no penso pas anar darrere de la gent, habitació per habitació, per veure qui s’aixeca i qui no. Sigueu responsables de les vostres obligacions.
- A partir de demà la misa diària és voluntària.
- Al final del passadís, com sabeu, hi ha el meu despatx, que és casa vostra; sempre hi trobareu la porta oberta.
Aquesta declaració d’intencions ens va deixar força descol·locats venint com veníem d’anys de disciplina estricta on les coses no s’acostumaven a consensuar.
I així van començar tres anys que ho van canviar tot. A tots nivells.
El despatx de’n Tito, el nostre tutor, es va convertir en el punt de trobada, l’àgora de discussió, el cau dels contubernis, el club de la botifarra, el racó de la música, la finestra oberta al món.
Allà vàrem començar a fullejar El Correo Catalán i intentàvem sintonitzar la ràdio Pirenaica per escoltar notícies del maig francès, de la primavera de Praga, o del procés de Burgos. Vàrem descobrir Serrat, i Raimon, i el Grup de Folk, i Bob Dylan i la Joan Baez, i en Peter Sellers, i Brassens, i vàrem aprendre a tocar la guitarra de manera més o menys autodidacta per poder cantar-los.
Vàrem saber que el Vietnam era una guerra colonialista, que calia treballar la cultura de la pau, que el moviment hippie era la punta de llança d’una revolució contracultural pacífica que, intuïem, ens havia de portar a la llibertat i, de passada, a la diversió amb tot allò de l’amor lliure, fés l’amor i no la guerra, la comuna com a model social, treballar (el mínim) per viure i no viure per treballar i aquell posat indolent que dónen els efluvis de la maria.
Estàvem pendents de tots els estímuls que ens venien de fora, de més enllà dels murs físics i mentals que ens envoltaven.
I discutíem fins a altes hores de la nit davant d’un xupito de conyac i d’algun cigarret “clandestí” baixats d’Andorra sobre política, sobre futbol, sobre la vida, sobre nosaltres mateixos. Perquè, de broma en broma, en Tito ens va anar posant a cadascú de nosaltres davant el mirall del nostre futur immediat. Qui sóc, quines opinions tinc sobre la vida, què vull ser, què vull fer, d’acord o malgrat el que s’espera de mi des de la família i des de la institució que m’està educant.
De la mà d’en Tito i dels nous vents que corrien pel món, la música, sempre present al seminari, es va convertir en el fil conductor del procés de canvi. Amb el vist-i-plau de mossèn Vives, aquell homenet savi de cos de vidre i salut fràgil, organista de la catedral i obert de mires, que en sabia un munt de música, i que va fer un esforç per entendre els nous corrents i ajudar-nos amb els seus arranjaments.
A les classes de música es va introduir el mètode del pare Irineu Segarra, monjo montserratí, amb el suport de la flauta dolça valorada i odiada per parts iguals per generacions fins als entrants del S.XXI. El venerable mètode LAZ quedava per primera vegada arraconat.
Vàrem crear la Coral Jove, que barrejava per primera vegada nois (del seminari) i noies (de les monges de l’Estonac). Venint com veníem de la Schola Cantorum d’anys anteriors, dirigida per mossén Cagigós, on tot érem homes i les veus blanques d’escolanets, el canvi resultava radical, també pel que feia al repertori.
Ens trobàvem a l’internat de les noies, al vespre, per fer els assajos. Vàrem fer concerts, vam participar en alguns aplecs i, fins i tot, vàrem reforçar l’orfeó Sant OT de la Seu, que dirigia mossèn Cagigós en el primer festival Brudieu (1969) celebrat a la catedral. Amb la corresponent emprenyada, per cert, de dos venerables solistes del cor, que van encaixar molt malament que, justament davant d’una efemèride com aquella, el director els “robés” uns “solos” que consideraven seus per oferir-los a uns jovenets com en Sanmartí i en Profitós, que tenien unes veus increïbles i una formació musical molt més sòlida.
 |
| Coral Jove |
Vàrem començar les Misses de Joventut, en català i de cara a la comunitat, on cantàvem les cançons amb acompanyament de les guitarres. Cançons espigolades dels moviments de protesta, del pacifisme nordamericà, dels espirituals negres, que avui anomenem Gospel i s’ha posat tan de moda; cançons que reivindicaven valors, participació democràtica, llibertat, justícia, cooperació. Tenien un gran èxit i van aconseguir omplir les esglésies de joves, nois i noies.
En la mateixa línia, es van promoure els cinefòrums, que vivíem amb motivació en part per l’interès de les pel·lícules i els debats que platejaven i, en part, perquè en sortir ens permetien fer una visita furtiva al bar de moda del costat on alguns hi vàrem prendre el primer cubalibre.
I vàrem crear el Festival Jove de la Cançó, obert també a tothom, que celebràvem al teatre del seminari. Ens preocupàvem fins i tot d’anar a cercar esponsors! I fèiem intents matussers d’il·luminació psicodèlica i de sonorització potent. L’èxit va transcendir les fronteres de l’Urgellet i les cròniques parlen, per exemple, de la presència d’un vocalista d’Oliana que va versionar, destrossant literalment i a consciència “La Casa del Sol Ixent”.
El primer festival el va guanyar una noia, companya de la Coral Jove, de qui la meitat de tenors i baixos estàvem mig enamorats.
Noies cantant a l’escenari, noies presentant el festival, o fent de mare de Déu als Pastorets, noies a la coral, noies pels passadissos del seminari! Els fonaments de l’Escorial de la Seu s’estremien!
Fins i tot les monges de la cuina, a qui jo no recordava haver vist mai la cara sempre amagades darrere el torn del menjador, van demanar a en Tito si algú els podia ensenyar a tocar la guitarra per posar-se al dia en les seves celebracions. I així va ser com durant un temps, a una hora pactada, jo entrava en territori prohibit armat amb la guitarra per donar classes a una monja molt tímida que no devia tenir gaire més anys que jo mateix.
Vàrem agafar les regnes del teatre, vàrem produir els nostres Pastorets, retallavem calderes, pintàvem decorats i, fins i tot, vàrem produir alguna obra policíaca que vàrem portar de bolos a Artesa de Segre.
Al llarg d’aquells anys, entre el grup de teatre, la coral jove, el grup de folk Tres + Un, i l’equip de bàsquet, ens vàrem passejar una mica per tota la província, des de Puigcerdà fins a Lleida, des d’Andorra fins a Balaguer, i des de Tremp fins Artesa de Segre. En busos la majoria de vegades, o entaforats en el Siscents d’en Tito, cinc homenots i dues guitarres.Mentre tant, en Josep Vila, hiperactiu l’home i fotògraf de fortuna, a més de participar en totes les mogudes, no donava a l’abast en el seu laboratori de fotografia documentant els esdeveniments.
I alguns dissabtes al matí encara ens quedava temps per tancar-nos a la bilioteca monacal on rebíem classes extraoficials de català i sobre la nostra identitat com a país.
I per construir ponts al rierol de La Bastida, o cabanes al pla de Les Forques com a bons minyons escoltes; fer travesses per la muntanya i, a estones perdudes, estudiar una mica. Malgrat aquesta hiperactivitat sempre quedava temps per perpetrar algunes bretolades, és clar, que eren molts anys de pràctica per abandonar els costums de la nit al dia.
Alguna incursió nocturna al rebost laberíntic de sota la cuina, capses de sabates penjant d’una corda que pujaven i baixaven per la façana carregades de productes de l’hort amb l’agreujant de nocturnitat en una iniciativa precursora de consum de productes frescos de proximitat.
O l’altíssim nivell que vàrem assolir com a col·lectiu en un concurs de dibuix de participació obligatòria, que ens venia molt a contrapel. I tot gràcies a la Hollywood, un projector de cossos opacs amb el que vàrem aconseguir unes perspectives i unes proporcions de cum laude. Una història reixida de falsificació massiva.
El professor, un home extremadament baixet, secretari de l’ajuntament, no cabia en pells i rebia felicitacions de tothom. I d’algunes d’elles era incapaç de captar-ne la ironia. Es mirava tan el melic que no se n’adonava que allò que tenia a tres pams de nas no podia ser cert. No hi havia cap perspectiva dolenta. Tots els treballs amb el mateix format tamany cartolina, que així es podia copiar millor la projecció.
Un esdeveniment paradigmàtic dels dos corrents socials que s’anaven contraposant en aquells temps fou la presa de possessió del bisbe Martí Alanis.
A la catedral, amb les tres portalades obertes, molta llum, molt d’encens, esperaven les forces vives de la Seu, “dignísimas autoridades civiles y militares”, ocupant els bancs preferents i assajant genuflexions, frases convencionals i somriures falsos; fora, formava una companyia militar del Arapiles 63 amb la seva banda per retre els honors al nouvingut.
Ple de gent per tot arreu. Expectació.
Mentre, els joves l’esperaríem dins el claustre de palau, asseguts en unes escales tocant les guitarres. Ja va ser fort que els seminaristes no estéssim dins la catedral perfectament uniformats seguint el protocol.
El cas és que mossèn Martí va arribar amb el seu Siscents i va quedar astorat de la rebuda oficial que l’esperava.
El protocol prescribia que abans d’entrar a la catedral havia de passar revista a la tropa. L’home, sense predre les formes, s’hi va negar en rodó.
Aquesta actitud va fer arrufar el nas a més d’un i va fer saltar les alarmes. Un bisbe progre… És clar, venint de l’Iglesias Navarri, capellà castrense condecorat per l’exèrcit i que en els pontificals es passejava amb una cua de quatre metres, allò era molt fort.
Al cap d’uns dies vàrem tenir l’oportunitat de xerrar amb ell en una visita gens protocolària que ens va fer al seminari. Mossèn Mas, profe de llatí, es va currar un breu discurs de benvinguda en vers i en llatí (!) que l’amic Pàmpols es va haver d’aprendre de memòria per recitar-li al bisbe.
En Tito ens va obligar a signar un pacte de no agressió perquè cada vegada que en Josep recitava ens partíem la caixa de riure. Finalment, la cosa va anar bé. El bisbe també va saber guardar les formes i ponderar convenientment les virtuts de la peça literària del professor emèrit.
 |
| Taizé. Setmana Santa de 1970 |
A l’alt representant del president de la república francesa li vàrem caure en gràcia, o potser volia quedar bé amb el copríncep espanyol, mossèn Martí Alanis, recentment incorporat a la mitra. El cas és que, molt generosament, va afluixar la mosca.
En definitiva, vàrem tenir el privilegi de viure des de dins una època de canvis radicals a l’església, fruit de la tramuntanada del Concili Vaticà II.
Capellans joves que van creure en la radicalitat del missatge i van mantenir un pols ferm ambla jerarquia. Obrers , que posaven en crisi el celibat obligatori i demanaven de viure com el poble, promotors de la nova pedagogia i de la coeducació, de la llibertat personal, de les comunitats de base, de l’església com a assemblea oberta, democràtica i participativa, convençuts que la fe ha d’anar acompanyada del compromís social com a motor de canvi.
No se’n van acabar de sortir (molts d’ells van penjar els hàbits), però van sacsejar el sistema i van esdevenir un revulsiu que va canviar per sempre moltes coses.
Un temps per a la utopia.
Capellans joves que van creure en la radicalitat del missatge i van mantenir un pols ferm amb
No se’n van acabar de sortir (molts d’ells van penjar els hàbits), però van sacsejar el sistema i van esdevenir un revulsiu que va canviar per sempre moltes coses.
I això en un context general que donava lloc a llatinoamèrica a la Teologia de l’alliberament amb els Casaldàliga, Camilo Torres, Ernesto Cardenal, Oscar Romero, Laonardo Boff, Jon Sobrino, Ignacio Ellacuria i tants d’altres que van pagar amb la vida el seu compromís amb els humils.
Qui sap si mossèn Ferrer, aquell capellà atípic i desprès que regalava la Vespino, o la bici a qui les necessitava, i alguns altres que el precediren van decidir marxar a les Amèriques per contribuir-hi.
I en el context social, l’adequació a uns nous temps signava la fi del colonialisme, el naixement de la cultura de la pau, de la llibertat d’expressió a tots nivells, de la presa de la universitat per part dels fills dels obrers, del principi del final de la Una, Grande i Libre, i de la Caputxinada.
I nosaltres, als nostres 15, 16, 17 i 18 anys, vivíem amb intensitat el moment i intuíem només la transcendència del moment històric que estàvem vivint. És després, amb els anys, que un és capaç de llegir i interpretar el passat i donar a cada cosa el valor real que va tenir en el context de transformació social i en el personal.
Tornant a La Seu, el preu que se’n va pagar va ser alt per a algunes persones. El nostre tutor i la tutora de les noies van sofrir pressions, incomprensions i difamacions. Es va intentar destruir la persona per neutralitzar i menystenir la seva tasca.
En tot cas, com deia, després d’aquells anys, res va tornar a ser de la mateixa manera; el mite de la caverna havia saltat pels aires.
Tots plegats ens començàvem a atrevir a pensar per nosaltres mateixos i a interpretar la realitat amb els nostres propis ulls.
↧
↧
VATICÀ I CELIBAT - AMORS PROHIBITS
El passat dissabte dia 17, el Periódico va publicar un extens reportatge de C.ESCALES i R.DOMÈNECH, sobre el celibat i el Vaticà, amb testimonis d'ex-religiosos i ex-capellans, entre aquests, el nostre company en Constantí Sotelo, que es vegueren obligats a penjar els hàbits "per amor".
"Mi único pecado ha sido enamorarme, le dije al obispo"
·
 |
| Antonieta y Constantí se conocieron en el instituto de Balaguer donde él, cura, enseñaba |
El verano de 1977, Constantí Sotelo (Pereira, Orense, 1939) emprendió el que probablemente sea uno de los viajes más duros que habrá hecho en su vida. En un Seat 600, viajó de Balaguer hasta La Seu d’Urgell, donde tenía cita con el señor obispo. Le iba a contar que se había enamorado. Él era sacerdote, totalmente vocacional. «Lloré de felicidad el día que me ordené, ahora hace 50 años», recuerda. Pero las lágrimas de emoción también surgían imaginando lo que más deseaba en aquel momento: poder vivir su amor con Antonieta Prats (Reus, 1952).
Ella había llegado al instituto de Balaguer como profesora interina de castellano, en sustitución temporal de otro docente. Él daba clases en el mismo centro. Palabras, vivencias, ideas, aficiones, una manera de ser y sentimientos, y también la fe religiosa que compartían les fue haciendo cada vez más cómplices de una relación que poco a poco fue demandando más espacio en común. «Sí, era el cura, pero también era compañero de trabajo», justifica Antonieta Prats.
«Cuando nos dimos cuenta del conflicto que suponía compaginar mi condición de sacerdote y nuestra relación como pareja, ya estábamos enamorados», dicen quienes hoy son padres de dos chicos y abuelos de tres nietos. «Nos escribíamos cartas y nos las entregábamos en mano», explica ella. «Quedábamos en algún bar y siempre llevábamos apuntes y libros para desplegar en la mesa, para simular que quedábamos para trabajar», rememora él.
RECIBO DE LA LUZ Y HUEVO FRITO
Un día, Antonieta le dijo a él: «Yo no me veo viviendo una historia contigo en la clandestinidad. Tenemos que compartir el recibo de la luz y el huevo frito». Se lo dijo en unos campamentos en Taizé, que la pareja hizo, acompañada de alumnos y otros profesores del instituto. «Fue la primera vez que dormimos juntos», recuerda Sotelo. «En un saco de dormir cada uno, claro, y en una sala donde dormía más gente», puntualiza.
"En aquel viaje, cada uno conducía un coche y, cuando nos adelantábamos, nos hacíamos señales, con las luces de posición y de freno», recuerdan. Una cincuentena de cartas clandestinas durante casi un año, algunas de las cuales todavía conservan, fueron recogiendo la esencia de aquel amor que, finalmente Constantí Sotelo sintió la necesidad ética de dar a conocer al obispo. «Le dije: no tengo una crisis vocacional, enamorarme es el único pecado que he cometido. He sido siempre fiel a mi celibato como sacerdote, y no creo que mi vocación y mi amor a una mujer sean una contradicción». Así fue como Sotelo introdujo su petición de poder vivir su amor en pareja sin tener que colgar el hábito.
«Sabía que me diría que no», prosigue. «Primero, porque el Derecho Canónico no lo permite, pero también porque, como copríncipe de Andorra, el obispo de La Seu no se podía salir de la raya».
Ahí acabaron sus días como cura. Marchó con Antonieta a Barcelona, donde dio clases de religión y música en un par de institutos. La pareja encarriló su nueva vida, siempre conectada a la iglesia. «Siempre agradeceré todo el bien que me hizo el obispado de La Seu enviándome al instituto de Balaguer», concluye.
Amores prohibidos por el Vaticano
 |
El relevo del obispo de Mallorca por una supuesta relación sentimental reabre el debate del celibato. El Sínodo de la Amazonia estudiará ordenar sacerdotes a hombres casados de probada fe y no jóvenes. |
·
"La cuestión de los curas casados está en mi agenda", pero también: "El celibato sacerdotal permanecerá tal como está". Las dos frases del papa Francisco, pronunciadas con un año de distancia entre la una y la otra, resumen la peliaguda situación en la que se encuentra eldebate sobre el celibato dentro de la Iglesia católica. A más de tres años de su elección, Francisco transmite la impresión de querer 'hacer algo' en este ámbito, pero lo cierto es que lo único que ha hecho en esta materia, o al menos lo último, ha sido apartar del cargo al obispo de Mallorca, Javier Salinas, por una supuesta relación sentimental con su secretaria.
Tal vez la primera novedad, que decepcionará a los católicos progresistas, llegue de la lejana Amazonia. El año pasado se rumoreó que el Papa había pedido por carta al cardenal Claudio Hummes, de 82 años, gran amigo de Bergoglio, una reflexión sobre la posibilidad de ordenar sacerdotes a hombres de probada fe, casados, no jóvenes y con una vida ejemplar. Sería solo en la periférica Amazonia, una región más grande que muchos países, donde un solo párroco puede tener que administrar 60 comunidades.
El Vaticano ha desmentido el rumor. "No hay ninguna carta", respondió un portavoz. Pero el tema ha vuelto estos días a la actualidad al ser introducido en el próximo Sínodo de la Amazonia, que está propiciando precisamente el cardenal Hummes.
MUCHAS EXCEPCIONES
En la Iglesia de Roma ya existen unos 100.000 curas casados (sobre un total de 420.000) y con familia, que ejercen sus funciones. Están los ortodoxos de rito latino (fieles a la Santa Sede desde que se produjo el cisma del siglo XI), que antes de ser ordenados curas pueden elegir si casarse o no, aunque de hacerlo no podrán ser nunca obispos. Están también los varios centenares de sacerdotes de la Iglesia anglicana, separada de Roma, que pidieron regresar cuando aquella confesión de Inglaterra abrió sus puertas a los curas gais y al sacerdocio y obispado de las mujeres: el papa Benedicto XVI les aceptó con sus esposas e hijos, creando para ellos una diócesis sin territorio. Y en los países excomunistas del Este de Europa todos los curas fueron castigados por los regímenes, obligados a ser obreros y abandonados a su suerte ya que el Vaticano no pudo seguir en contacto con ellos. La mayoría se casaron, pero al caer el Muro de Berlín, fueron localizados por la Iglesia y reincorporados, porque en aquellos países ya no había curas.
CURAS CON ESPOSA
· DISPENSA DEL CELIBATO Un sacerdote puede pedir la dispensa del celibato, que generalmente termina con la concesión, aunque no suprime el hecho de que el interesado permanezca siendo cura, ya que su ordenación es de por vida, pero no puede actuar como tal. Aun así, algunos ejercen más o menos clandestinamente..
· SUSPENSIÓN 'A DIVINIS' Si un cura abandona la sotana sin dar cuentas al Vaticano, suele ser suspendido 'a divinis', o sea que ya no puede actuar más como sacerdote. Hasta Pablo VI (1963-1978), las dispensas del celibato constituían una excepción, pero sucesivamente la práctica se suavizó. Los dispensados actuales serían unos 60.000.
· UNA LEY 'MODERNA' El celibato no es un dogma (algo intocable) sino una ley. Los evangelios no hablan de ello (san Pedro tenía una suegra). Las primeras restricciones empiezan en el siglo IV, se refuerzan en el siglo XI y en el XVI se establece la ley actual. Durante más de 12 siglos era frecuente que los curas convivieran o frecuentasen a prostitutas.
· EL CASO DEL PAPA BORJA El caso más conocido de la historia sexual de los eclesiásticos es el del Papa Borja, Alejandro VI, con tres hijos habidos de una cortesana antes de ser elegido y uno cuando ya era Papa, que fue conocido con el eufemismo de Infante Romano. Lo ha documentado el historiador catalán Miquel Batllori.
Se trata de casos justificados por las vicisitudes de la historia, al lado de los cuales existen las situaciones de los díscolos, curas y obispos que un día se enamoraron, empezaron a convivir con una mujer, tuvieron hijos. Algunos abandonaron la Iglesia, pero otros reivindican su derecho a seguir ejerciendo como sacerdotes. Hay también numerosos curas, principalmente en África, con familias a cargo de los presupuestos de las diócesis.
65.000 CASOS
Existen varias plataformas que reúnen a los sacerdotes casados o les apoyan, como Diálogo, la Asociación de Sacerdotes Obreros Casados y Somos Iglesia. "No queremos justificaciones bíblicas ni cambiar el derecho canónico [eclesiástico], sino solo poder volver a ejercer el ministerio", explica el expárroco casado y punto de referencia Giuseppe Serrone. Afirma que "no existen estadísticas oficiales públicas" sobre los curas casados, aunque cifra en unos 65.000 los casos que se habrían producido en 40 años.
Desde su propia experiencia, informa Carme Escales, el exjesuita Santiago Díaz de Quijano también aboga por la revisión del celibato. Antes de dejar la compañía de Jesús,"iba de psiquiatra en psiquiatra, estaba deshecho", confiesa. "Mi corazón y mi cuerpo no entendían la castidad", dice. "En la vida, hay sufrimiento que genera vida, que forma a la persona y la hace más serena, pero hay otro que no genera nada de eso, y en este último me sentía yo", recuerda. De modo que a los 28 años dejó de ser jesuita y a los 31 conoció a la que sería su esposa y madre de sus tres hijos.
REGLA DE VIDA, NO DOGMA
Respondiendo a las preguntas que le hicieron cinco curas casados en el 2015, invitados a su casa del Vaticano, Jorge Bergoglio dijo que "se trata de una cuestión a la que la Iglesia da importancia, que está en la agenda de la Congregación [ministerio] del Clero, aunque no es fácil de resolver". El celibato de los sacerdotes "no es un dogma de fe sino una regla de vida", por lo que "la puerta está siempre abierta" a un cambio, "si bien en este momento hay otros temas sobre la mesa", respondió a los periodistas regresando de Tierra Santa. La pregunta partía de una carta que 26 mujeres, esposas de curas, habían escrito al Papa "para romper el muro de silencio y de indiferencia con el que chocamos cada día".
MENSAJES CONTRADICTORIOS
Juan Pablo II se negó a separar el celibato del sacerdocio y también Benedicto XVI. En febrero de este año, Pietro Parolin, secretario de Estado del Vaticano, dijo en un simposio que "la reforma del celibato no está bajo examen del Papa, no que yo sepa por lo menos". Finalmente, el Papa, hablando a los obispos italianos, dijo este año que "el celibato sacerdotal permanece como es", lo que pareció contradecir que estaba en su agenda. A menos que desde la Amazonia llegue un primer paso.
"Dejé de ser fraile porque quería enamorarme"
Eduard y Maria Jesús, antes que pareja, padres, abuelos y heladeros fueron capuchino, él, y religiosa secular, ella
·
Entre estantes de libros y poemas de Pedro Salinas y Joan Salvat-Papasseit, los versos fueron hilvanando la atracción entre Eduard Eroles (El Poal, 1946) y Maria Jesús Martí (Ciutadella, 1938).
Él había sido fraile capuchino y ella, monja secular. Ella trabajaba en El Hogar del Libro, en la barcelonesa calle de Bergara, también cantaba y formaba parte de grupos de folk. La pareja se había conocido, unos años atrás, en un curso de música en Lleida. Y fue el reencuentro fortuito en la librería el que fijó el inicio de una fecunda amistad.
"La complementariedad y la sintonía nos unía", expresa Eduard Eroles. "Compartíamos poemas, y era como tirarnos florecitas. La transparencia de sus ojos azules, su sencillez y sinceridad, pero también sus inquietudes y generosidad me enamoraron", evoca Eroles, que antes de dejar los hábitos ya ansiaba encontrar el amor."Yo no dejé de ser capuchino porque me hubiera enamorado, sino porque quería enamorarme".
Siendo estudiante de Teología, Eroles participó en la Caputxinada y en la manifestación de curas de la Via Laietana, en 1966. El reconocimiento de los derechos de la mujer ha implicado socialmente a este exfraile que, con 12 años, entró en el seminario menor de los capuchinos de Igualada. "Uno de ellos había venido a la escuela a hacernos juegos de magia y nos habló de las misiones", recuerda. "Yo no sentía una especial revelación, pero me sedujo la idea de salir del pueblo", afirma.
COMO ANTES DEL SIGLO XIX
"En 1970, dejé la orden. No me sentía lleno interiormente, ni acompañado", confiesa. "Además, el Concilio Vaticano II había anunciado muchos cambios en la Iglesia que no llegaron", prosigue. "El respeto a la figura de la mujer y la vida en común de hombres y mujeres en la Iglesia ni se tocaba", dice. "La mujer obtuvo su derecho a votar y a elegir cuándo ser madre, pero la iglesia seguía como antes del siglo XIX, en otra órbita", prosigue. "Y mientras en la iglesia oriental católica ortodoxa curas y monjas se casan, nuestra obediencia latina aún hace del celibato un tema tabú", compara. "El Concilio acabó en 1965, y en los años 70, hubo grandes crisis y desafecciones religiosas, casi el 80% de menores de 35 años dejaron el convento al no hallar en la Iglesia apoyo interior y afectivo", declara Eduard Eroles.
Maria Jesús Martí también había dejado su vida religiosa, aunque por otros motivos. Estuvo muchos años en un instituto secular católico, cuyos miembros profesan los tres consejos evangélicos de castidad, pobreza y obediencia. "Me encargaba de la enseñanza musical, hasta que murió mi hermana y tuve que ocuparme de mis seis sobrinos huérfanos", explica Martí, que tenía 33 años cuando conoció a Eduard, con quien tiene hoy dos hijos y cuatro nietos.
HELADEROS
"Nuestra religión la tradujimos en ayudar y estar con la gente", precisa Martí. "No deshicimos nuestra vida, seguimos teniendo amigos frailes y monjas, pero ampliamos amistades y familia. Vivimos como cualquier creyente", dice.
Sobre la reciente destitución del obispo de Mallorca Javier Salinas por su relación con una mujer, Maria Jesús Martí apunta: "En Menorca tenemos un dicho: 'Som de terra i terrajam'. Flaquezas y tentaciones tenemos todos, somos así. Por nada del mundo juzgaría si alguien hace bien o mal, pero la mentira me duele en el alma".
La pareja aprendió el oficio de heladero y en 1982, abrió Sa gelateria de Menorca, que hoy sirve delicias artesanales en tres heladerías propias y en cinco franquiciadas. "Compartimos nuestra felicidad con los otros, con la dulzura de un helado", concluye Eroles.
"Quería ser madre y opté por la reproducción asistida"
Laura Steegmann fue monja franciscana hasta que su deseo de tener hijos pudo más
·
A los 21 años, su experiencia en una misión con monjas franciscanas, en Argentina, hizo que Laura Steegmann (Barcelona, 1974) se sintiera atraída por la vida religiosa. Así, la joven, que había estudiado enfermería en Barcelona, se formó en teología en Madrid y Salamanca y partió de misiones.
Tras un año en Benin (África), regresó a Madrid, donde trabajó con niños con discapacidad en una comunidad franciscana y en un centro asistencial de los religiosos camilos para ancianos. Esto llenó su vida durante más de diez años. "Me sentía feliz y segura", recuerda.
Pero, meses antes de cumplir los 34 años, empezó a sentir muchas ganas de ser madre. "Siempre pienso que la vida cambia porque cada cual elige caminos a seguir", verbaliza Steegmann. "Y donde eres feliz es donde debes estar. La felicidad cambia de lugar, y eso me ha enseñado a tener la mente abierta, hay que estar preparada para los cambios".
No tomó de un día para otro la decisión de dejar los hábitos para ser madre, puntualiza Steegmann. "Pasé un año reflexionando sobre ello, y compartiendo mi inquietud con la comunidad de religiosas".
Cuando al fin se decidió, Steegmann estaba lista para seguir la estela de la felicidad. "Mi vida como religiosa fue muy rica, aprendí mucho, pero empecé a desear que mi felicidad tocara más con los pies en el suelo, que fuera más humana y vinculante, con lazos afectivos más fuertes. Y eso fue lo que sentí que me ofrecía la maternidad", relata.
LA FIGURA DE UN HOMBRE
Antes de hacerse monja a los 21 años, Laura Steegmann se había sentido atraída por algún chico, pero no había llegado a formalizar ninguna relación. Y a los 35, recién secularizada por su deseo de ser madre, no consideraba la figura de un hombre necesaria para culminar su felicidad. Sobre todo, no veía fácil hallar a uno que encajase en su proyecto de vida. "Era consciente de que, a aquella edad, la reserva ovárica disminuía, lo tenía que hacer ya, porque se me pasaba el arroz, y opté por la reproducción asistida para ser madre más rápidamente", explica. "Más allá de que haya un padre o una madre, la familia está allí donde se vive el amor con intensidad. Donde hay amor, hay una familia. Sé que la vida puede cambiar, y estoy abierta a ello, pero no busco una pareja. El placer es bueno y es vida, pero no se vive solo a través del sexo, ese es solo un medio. La afectividad es otro, y yo ahora me siento feliz y plena afectivamente", confiesa.
LLEGARON NICO Y NIL
Con una primera fecundación, llegó Nico, que hoy tiene cinco años. Y, cuatro años después, le fueron transferidos embriones congelados del primer tratamiento, y llegó Nil, que ha cumplido 18 meses. "Afortunadamente, en la residencia en la que sigo trabajando –es directora de enfermería en cuidados paliativos– los hermanos camilos tienen una mente muy abierta y respetaron mi nueva situación, valoran a la persona más allá de sus opciones de vida", celebra. "Con nosotros, hay muchos excamilos trabajando, y algunos dejaron la comunidad para vivir en pareja, y mantienen muy buena relación con la orden".
↧
18ª TROBADA, PRIMARIS DEL 1951
SALÀS de PALLARS
Ja ha passat un any de la última trobada d'Agramunt. Aquest any el lloc escollit és el poble de Salàs de Pallars, el dia 17 de Setembre, a l`Hotel Bertran.
Deixeu-me dir que aquest poble, anys enrere, va ser molt important, perquè allí es feia, cada any, la fira d'animals més gran de Catalunya.
L'assistència va ser de 33 companys, i tots contents per poder tornar-nos a trobar una vegada més. Això si, una mica més atrofiats pels anys que anem sumant i per aquest motiu alguns no pogueren venir, com també alguns mossèns amb els compromisos del seu ministeri.
Quinze de nosaltres vàrem quedar un dia abans i així poder veure alguns paisatges i racons amagats dels Pirineus. Cotxe en marxa i carretera amunt fins al punt de trobada a la Pobla de Segur.
Agafàrem la carretera de Pont de Suert i per Senterada entrarem a la Vall Fosca fins a la Pobleta de Bellveí, on després de donar un vol pel poble anàrem a dinar a Cal Arturo, del que teníem bones referències.
Desprès d'un mol bon dinar tocava tornar, i ho férem per diferent camí, entranyables racons i bonics pobles, Montcortès i llac, Bretuy, Peramea i Gerri de la Sal.Aposentats a l'hotel i després de sopar férem una caminada pel poble, desconegut per tots nosaltres.
Es veu la influència que va tenir anys enrere. Molts edificis amb patis interior on es feien les fires d`animals.
Dissabte dia 17 fins a l’ hora convinguda anaven arribant el resto de companys, entre ells mossèn Esplandiu, que va estar 7 anys de capellà a aquest poble.
A les 11 hores començàrem la visita a les botigues museu: la Farmàcia, l’ Estanc, la Barberia, la Merceria i Queviures, anunciat amb un rètol (Ultramarinos i Coloniales) i finalment el Bar. Tot això és un referent de com es vivia al poble fins als anys 70.
Després d'una visita a l'església, on l’Esplandiu, acompanyat pel mossèn del poble Paco LLoret, ens explicà una mica sobre els seus any de capellà aquí, tocava anar a dinar.
Dinar de germanor que la mestressa de l'hotel ens preparà i que mols no ens podíem acabar.
Amb el sorteig de la figura que cada any fa la Pepita, dona del Malgrat, es posava punt final a la trobada, amb el compromís i desig que tots ens puguem tornar a trobar el proper any.
Joan
↧
AINA, 40è ANIVERSARI. Mossèn R. Rosell, el nostre "mainader" al Seminari.
AINA, 40 anys de colònies a Canillo. (Andorra)
Les colònies populars de Canillo, iniciades per mossèn Ramon Rosell l’any 1976, quan ja portava alguns anys de rector en aquesta parròquia andorrana, celebren aquest any els seus 40 anys.Mossèn Ramon, qui va ser auxiliar durants uns anys en el seminari menor de Sant Lluís, porta ja uns cinquanta anys de sacerdoci a Andorra. Fins fa poc, Rector del poble de Canillo, continua com administrador de la parròquia i encarregat de la Basílica de Meritxell, desprès de demanar la jubilació als 75 anys, i continua fent de coordinador principal de la Casa de Colònies d’Aina.
El centre d’Aina és un complex dedicat de forma especial a l’educació dels joves. Allà es formen els monitors que desprès s’encarregaran de les colònies d’estiu que es fan en aquest centre, situat a la sortida de Canillo en la direcció de França i molt a prop de l’església romànica de Sant Joan de Caselles.
Aina està obert tot l’any per a tota classe de grups, tant de joves com també d’adults que hi vulguin passar uns dies. Aquestes estades els serveix per a cobrir les despeses de les colònies estivals, on mossèn Ramon és el director i coordinador especial.
Durant l’any 2016, mossèn Ramon Rosell ha editat un llibre sobre els seus cinquanta anys de capellà a Andorra i la seva tasca d’escriptor, col·laborant amb la premsa andorrana des de fa molts anys.
També aquest any , mossèn Ramon, originari de Bellcaire d’Urgell, ha estat guardonat amb un reconeixement especial per la seva tasca amb els infants, pel Comitè Andorrà del Voluntariat i el Comú de Canillo ha dedicat un carrer a mossèn Rosell, per la seva tasca pastoral i implicació en la vida parroquial durant mig segle.
Miquel Zambudio
Miquel Zambudio
 |
| CLICA A LA FOTO PER ACCEDIR A LA WEB D'AINA |
↧
↧
RECORDS MINISTERIALS .- Mn. Jordi GASCH
Mossèn Jordi GASCH, va ser ordenat sacerdot pel bisbe Ramon Iglésias Navarri, a la capella del Seminari. Era a finals de novembre de l'any 1957. En la seva formació sacerdotal al seminari de la Seu, en els últims anys, va sofrir els mètodes del "pare" Quer, que no deixaren indiferent a ningú, i que ell els visqué com una autèntica dictadura espiritual.
Desprès d'una dilatada tasca pastoral al bisbat, que el portà de la vicaria de Ponts a la rectoria de Puigcerdà, l'any 2007 li arribà la seva jubilació que, des de llavors, la comparteix amb una colla de companys a la residència del Seminari.
Tot aquest llarg trajecte vital de cinquanta anys, ve relatat d'una manera ordenada i amena en aquest llibret de memòries, de mig centenar de pàgines, anomenat:
Records Ministerials.
 |
| Si el vols llegir, clica damunt la imatge. |
↧
ELS PENÚLTIMS .- Novembre de 2016
Com ja és tradició, tant si plou com si fa sol, uns companys ex-seminaristes de la Seu, continuem retrobant-nos cada penúltim dijous de mes, en el dinar de germanor, al restaurant Oliva de Barcelona, a tocar del Centre Comarcal Lleidatà. Pura coincidència.
Els assistents en aquest àpats , minven o augmenten en funció de les seves obligacions familiars o prescripcions mèdiques, però l'alegria, la xerrameca i la gresca no decauen.
Crec que aquesta última vegada hem passat de trenta tres comensals. Algun dia, farem una relació nominal de tots els que han compartit, des dels seus inicis, aquesta llarga taula. També , a veure si podem enregistrar un petit vídeo, on els companys ens adrecessin unes poques paraules tot identificant-se. A l'altra banda ens volen sentir i reconèixer.
Aquest cop, el nostre director de coral, en Sotelo, ens ha lliurat gratuïtament, com sempre, la partitura de "Va, pensiero", obra coral del tercer acte de Nabucco de G. Verdi, que fou cantada a l'hora dels postres, sense assajos prèvis: res de res i a viva veu.
Escolteu-nos i gaudireu d'aquesta peça. Es nota la formació musical dels intèrprets, formació anhelada i esperonada, en els seus seminaristes, pel bisbe Iglesias. Escolteu, escolteu ...No és cap broma. Com de bé ressonaria si hi haguéssim pogut dedicar uns minuts a assajar-la!
Aquest petit vídeo ja fou compartit, al mateix dia, en el grup, molt actiu, de Wassap " Companys de la Seu". Si encara no en formeu part i hi esteu interessats, podeu contactar amb el seu gestor l'Antonijoan, al telef. 607.73.03.11.
Tenim noticies, que el diumenge 18 de desembre a la tarda, a l'esglèsia de S. Sebastià de Nou Barris, tindrà lloc el tradicional Concert de Nadal. Reserveu-vos aquesta data. Confirmarem més endavant tot el programa, quan el Tito ens el trameti.
TROBALLES
En Lluís GARRIGA, primari de 1945, ens ha fet arribar aquestes fotografies que penjarem a l'àlbum Altres Cursos.
En unes, podeu contemplar el silenci de l'oratori vuit i sentir la frescor del claustre acabat de regar.En una altra hi veiem al famós auxiliar Coyo vigilant, des de l'entarimat ,a l'arrenglerada mainada de lluent clatell. Observant amb atenció, s'ha pogut identificar la closca del nostre company i amic, en Josep Anton Serrano: el penúltim de la segona filera de l'esquerra. Es confirmarà?
Ah! i la fama de l'auxiliar ? Haurem d'esperar que sigui la una de la matinada per a poder desvelar-la, quan els nens se suposa que estaran al llit... i tindran la sort de no dormir al seminari.I de la fotografia de l'excursió no en sabem gran cosa. A veure si algú ens pot ajudar.
↧
CONCERT DE NADAL 2016 - Coral CANTICORUM
Ja el tenim aquí: el Concert de Nadal de la Coral CANTICORUM que dirigeix el nostre company en Tito, Constantí Sotelo.
Aquest any, han convidat a la Coral Cants i Sons que participarà en algunes peces del concert.
Faran tres actuacions en llocs i dies diferents:
Dissabte, dia 17 a les 20 hores : ESGLÉSIA DE SANT RAFAEL Pl.Ca n'Ensenya, 4 BCN.
Diumenge, dia 18 a les 18,30h : ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ. C/ Viladrosa 96 BCN
Divendres, dia 23 a les 19 h. : CASA VALÈNCIA. C/ Còrsega , 335 BCN
Des de fa uns quants anys, un grup de companys venim assistint al Concert que té lloc, el diumenge, a l'església de Sant Sebastià.
Aquest any no ho deixarem pas de fer: ens agrada l'escalfor de l'església i ens agrada, des dels seus bancs de fusta, escoltar i participar de les cançons i nadales entranyables ... i, també, ens agrada la invitació al Pica-pica que té lloc, tot seguit, al seu Local Social.
No disposem del repertori que ens oferiran, de totes maneres, com que no serà, suposo, molt diferent d'altres anys, ens en podem fer una idea reproduint el vídeo ,adjuntat més avall, de part del Concert de l'any passat,
ANTECEDENTS:
ASSISTENTS AL CONCERT DE NADAL 2015.
AQUÍ, AL LOCAL SOCIAL, DESPRÉS DE L'APERITIU.
AQUÍ, AL LOCAL SOCIAL, DESPRÉS DE L'APERITIU.
PETIT VÍDEO DE L'ACTUACIÓ. NADAL 2015
↧
BON NADAL 2016
Us desitgem que tingueu unes Bones Festes i un millor Any Nou.
oOo
I com cada any, en Miquel Zambudio ens regala una petita narració de la Col.lecció d'hivern Mussolades
LA NOIA DE LA ROTONDA
Miquel Zambudio i Diaz
La noia de la rotonda
-Senyor Jaume, el demanen el telèfon.
–Un moment, vinc de seguida.
-És urgent-, insistí la Marina amb cara seriosa, recordant les paraules de l’altre costat del fil telefònic.
La caixera no volia dir en veu alta al senyor Pujol, el seu director, que era la seva esposa qui esperava i amb veu de pocs amics.
El Jaume Pujol ja estava acostumat a les trucades diàries de la seva esposa, la Mercè Serrabasses
No havia esmorzat i ja portava més de quaranta minuts de conversa amb la Rut Fernández
Com sempre la seva dona era realment inoportuna i se prenia el telèfon, la cosa s’allargaria més de trenta minuts.
-Marina, digues a la Mercè que estic ocupat, i per estona. Que truqui més tard.
I era veritat. Pel que deia la gerent, no ho havia perspectives clares de vendre cap dels trenta pisos en construcció. Així, doncs, per acabar la construcció faria falta ampliar la hipoteca inicial. Però, com es pagarien les hipoteques si no es venien els pisos? La situació era límit i la empresa constructora havia decidit, si no arribaven diners, paralitzar les obres amb totes les conseqüències. Una d’elles seria l’impagament de la hipoteca bancària de tres milions d’euros.
El Jaume Pujol començava a suar, sense poder trobar alternatives factibles, i la seva dona el marejava amb els seus capritxos.
-Senyor Jaume, la seva dona em diu que tot són excuses i que té una urgència que no pot esperar- insistí de nou la Marina des de la porta del despatx.
-Senyoreta Rut, deixi’m uns segons, que tinc una trucada urgent, li va dir a la gerent aixecant-se una mica malhumorat per prendre el telèfon fora del despatx.
-Digues, Mercè, què passa ara? Li digué a la seva esposa de forma tallant. Tinc una visita molt important i no puc perdre el temps- continuà el senyor Pujol.
-Jaume, ja és hora que decideixis on passarem les vacances. Els nostres amics Jordi i l’Àngela han decidit fer un creuer pel mar Bàltic i nosaltres, com sempre, anirem a la platja de Sant Salvador.
-Sempre t’excuses que no tenim diners, però ja veus, a la meva amiga Àngela no li falten mai diners per comprar nous vestits i fer un viatge cada any per vacances -va contestar la dona mentre el Jaume escoltava sense dir res.
-Molt bé, Mercè, si això és tot, ja en parlarem a casa. Ara t’he de deixar, que m’espera una visita per tractar uns temes important- i va penjar sense que li donés temps a escoltar les lletanies que li enviava la Mercè , i dirigint-se de nou al seu despatx.
La gerent Fernández era una dona jove, que no devia traspassar els trenta anys, amb estudis d’economia cursats a la UAB i amb un màster de Direcció d’Empreses d’Esade, i sobre tot amb moltes ganes d’escalar en el món empresarial. Clar que ara potser també s’hauria de replantejar el futur, una vegada resolt el tema de la constructora i la immobiliària que dirigia. El sector immobiliari es trobava en una crisi profunda i de ben segur hauria de buscar altres camins...
Com sempre que anava a visitar els directors bancaris i en aquesta ocasió potser amb més raó, la jove gerent s’havia posat un dels seus vestits més impactants. Havia de poder causar bona impressió al senyor Pujol, per poder resoldre la situació crítica en que es trobava la immobiliària. Aquell matí s’havia decidit per un vestit negre que li arribava a mitja cama, on unes fines mitges també negres –aquell color entusiasmava al senyor Pujol sense ella saber-ho- li donaven un aspecte més que provocatiu.
Aquell matí, tot just entrar al despatx de la sucursal, el Jaume Pujol es va adonar de seguida de l’aspecte impactant de la gerent. S’hauria volgut asseure al seu costat, en el lloc de la taula destinat als visitants, com en ocasions feia amb algun amic, però ni el moment ni la seva posició permetien que ho fes.
És per això que la trucada de la seva dona, tot i neguitejar-lo a causa de les seves continues reclamacions, li donaria la oportunitat de poder observar de nou i amb més bona posició, les boniques cames de la seva visitant.
-Senyor Jaume- li va enclastar ella, conscient de que el director estava pendent del seu físic, quan venia de deixar el telèfon, -què li sembla si quedem per dinar amb l’administrador, senyor Torrents? –Seria la manera de poder concretar alguns aspectes formals d’aquesta operació- va continuar la gerent, mentre el director seguia amb els ulls una mica desbordats el creuament de cames que la jove anava fent de forma més o menys conscient. (més que provocativa).
-Potser té raó, senyoreta Rut- li va respondre sense pensar-ho gaire el senyor Pujol, i pensant aleshores en unes altres cames que el tenien ben capficat i que no eren pas les de la seva dona.
Tot això succeïa des de que el cap de zona li havia proposat fer-se càrrec de la sucursal del sector industrial de Can Planes. Cada dia, al tornar a casa, per dinar obligatòriament amb la Mercè , es fixava amb aquella dona. Més enllà de la sortida de la ciutat i desprès de travessar la darrera rotonda, una noia, asseguda en una cadira de platja, esperava sense presses els futurs clients per oferir-los alguns serveis.
Abans d’arribar a la rotonda i des de lluny, ja es podien veure unes llargues cames, sempre adornades amb mitges negres, exposades a totes les inclemències del temps i que el sol les feia brillar d’una forma ostentosa.
Resultava prou difícil conèixer l’edat aproximada d’aquella noia, exposada al vent, al sol i a vegades també a la pluja, perquè sempre portava unes gran s ulleres fosques. Aquestes creaven també una certa curiositat als viatgers que li seguien més les cames que els moviments dels seu rostre.
Aclaparat i preocupat sempre per les hipoteques que s’anaven amuntegant amb els corresponents expedients impagats a causa de la crisi, i perquè no podia complir els objectius fixats mensualment pels caps dels serveis centrals de l’entitat bancària, el Jaume Pujol esperava cada dia l’arribada de la sortida de la feina, amb un cert nerviosisme però també amb un cert interès per a poder veure de nou aquella noia desconeguda de la rotonda.
I aquella noia, potser de forma casual, va arribar a introduir-se virtualment entre les hipoteques impagades.
-Bé, senyor Jaume, quedem pel dijous, al restaurant de Can Duran?- li va dir la gerent, que el va treure en segons d’altres pensaments que també l’amoïnaven.
-Sí, d’acord. Parli amb l’administrador i pensin en la proposta de solució que hem parlat- va respondre el director fent-li la darrera ullada a aquelles joves cames de gerent emprenedora.
-Marina, si telefona la meva dona, li diu que avui no aniré a dinar a casa. He oblidat de dir-li que tenim un dinar amb la immobiliària Promocions Vallesanes- va indicar el senyor Pujol a la caixera, mentre endreçava les carpetes i expedients que li omplien la taula del despatx. Però el Jaume Pujol realment estava pensant en un altre lloc.
-Li dius també que al vespre potser arribaré tard a casa. De ben segur hauré de venir a l’oficina a preparar l’expedient de la immobiliària, però això no cal que li expliquis- va tornar a dir a la Marina , ja des de la porta de la sucursal.
Realment el senyor Pujol no estava pensant tornar a la sucursal aquella tarda, perquè tenia altres plans: per fi havia decidit contactar amb la noia de la rotonda i aquell dinar de treball li facilitava les coses.
Can Duran era un restaurant construït per la família Duran en una antiga masia centenària, on s’havien deixat, encara que ben reformades, les antigues dependències de la casa pairal, inclosos alguns objectes antics del treball del camp.
Amb uns preus discrets, el nou restaurant era ocupat ara de forma periòdica per nombrosos empleats bancaris, així com diversos directius d’algunes empreses properes al restaurant.
En una de les sales del gran menjador, ara utilitzada per determinats grups reduïts de comensals, els propietaris havien deixat encara les antigues menjadores destinades als animals de càrrega que tenien en la casa destinats al treball de camp.
-Senyor Pujol, he de dir-li amb tota sinceritat que no podem fer front al deute que la immobiliària manté amb la vostra entitat- li va dir l’administrador amb tota serietat, desprès de deixar la copa d’un vell Rioja sobre la taula.
-La situació és tant crítica- va continuar l’administrador- que ara mateix ja no podem seguir amb els treballs de construcció de l’edifici i haurem de prendre decisions totalment dràstiques, encara que totalment contràries als nostres principis empresarials.
Les dues botelles de Cune, collita del 2004, havien començat a fer ja algun efecte al director Pujol i el cap li bullia enormement, i es va decidir a prendre una determinació.
-Senyor Torrents, demà el trucaré. Ara he de fer una gestió important i els he de deixar. Passin demà per la sucursal i acabarem de tractar el tema- va dir el director aixecant-se i saludant a la resta de comensals.
Però realment el senyor Pujol aquella tarda tenia una feina molt especial. Havia pensat endur-se a la noia de la rotonda a un lloc que ja tenia preparat.
Eren ja les cinc de la tarda quan el Jaume Pujol va donar la primera volta per la rotonda propera al lloc on es trobava aquella noia, estudiant la forma de començar la conversa. Donaria, indecís, una segona volta a la rotonda i per fi faria el que tantes vegades havia somiat fins i tot dormint.
-Hola, noia, puja que no tinc massa temps- li va dir el Jaume desprès d’obrir-li la porta del seu vell renault. Pel camí ja m’explicaràs els teus serveis i els preus- va continuar amb veu mig trencada pels nervis o potser també pel Rioja que portava al cap el Jaume Pujol.
Aquelles llargues cames adornades, com sempre, amb mitges negres i que tant el tenien extasiat, ja es trobaven ara a un pam dels seus nassos i menys de les seves mans, i el van començar a neguitejar cada vegada que feia un canvi de marxes.
La noia seguia amb les ulleres de sol posades i sense deixar al descobert els ulls i per tant amb dificultat per poder saber de quin color devien ser. El Jaume, fixat en la carretera, tampoc podia fixar-se massa en els ulls de la noia, prou feina li donava la visió propera de les seves cames.
-Suposo que no anirem massa lluny. El meu temps també costa diners –va dir la noia mirant de reüllada al director Pujol, qui ja conduïa més tranquil.
-No et preocupis pels diners, però ja arribem de seguida. És un apartament proper d’un bon amic. T’hi trobaràs molt bé- va dir el Jaume a la dona a qui només mirava de tant en tant.
El Jaume s’havia atansat a un bloc d’apartaments i ja es preparava per aparcar, quan la suposada noia, ara neguitosa ella, es va treure les ulleres de cop.
-Para, Jaume, ja està bé la broma. Que encara no m’has conegut? No voldràs pas que pugem ara a casa meva?
Al Jaume Pujol li van venir al cap totes les lletanies que coneixia, amb sants i sense sants. No comprenia com havia estat tant beneit. Portar més de trenta minuts a l’Àngela al seu costat i no l’havia reconegut.
-Ja tenia raó la seva dona, quan deia que la seva amiga Àngela no estava mai mancada de diners- va pensar sense saber ben bé què fer amb el cotxe.
I si es descuida, potser els seus amics haurien anat a fer el creuer del Bàltic amb els diners del Jaume!
-Suposo que no cal que et demani que de tot això, res al Jordi- li va dir l’Àngela al seu amic ben seriosa, i el Jaume va assentir amb el cap sense poder pronunciar cap paraula.
-I ara, porta’m a l’altra casa, perquè m’he de canviar de roba- va dir per fi la “noia” al senyor Jaume Pujol.
************
Autor del text : Miquel Zambudio i Diaz
Nadal de 2016
Col·lecció d’hivern MUSSOLADES
Any 2009 : La Verge viatja en autoestop
Any 2010 : Viatge sense retorn
Any 2011 : La noia dels ulls verds
Any 2012 : El darrer atemptat a Franco
Any 2013 : La noia txeca que volia aprendre català
Any 2014 : La Xina: I un fort vent va tancar la porta per sempre
Any 2015 : Misteris d’El Caire
↧
↧
TROBADA COMPANYS ESTUDI DE LA SEU, COMARCA DE BALAGUER. A MONTALEGRE
TROBADA COMARCAL A BALAGUER
DE COMPANYS D’ ESTUDIS DE LA SEU, 13 DE MAIG
Son les 8 del matí i de la meva casa de la Sentiu de Sió, pujo la persiana de la finestra i quina sorpresa, boira que no es veu res a 50 metres, com si haguéssim tornat a l'hivern. La Rosa i jo ens disposem a esmorzar esperant l’hora de la trobada, això si, fent de tant en tant un cop d’ull a la finestra veiem que la boira anava marxant
Ja son les 10 del mati i hem arribat a l’ esplanada del Sant Crist de Balaguer. lloc escollit per trobar-nos. La boira ha marxat i el sol fa acte de presència. Poc a poc van arribant els companys, i tal com estava previst, a dos quars d’onze Mn. Pau Vidal ens digué unes paraules de benvinguda. Ja som dins els coxes i ens dirigim al convent Monestir de les Avellanes, on ens espera Mn. Armengol Donisa, que viu allí i es el capellà dels pobles de la zona, ens donarà la clau de l’ermita de la Mare de Deu de Montalegre. Amb una salutació individual a cadascú recordant, o millor dit, fent memòria d' aquells temps del seminari , es brinda a fer-nos una visita llampec al claustre i Església del MonestirSom a l’ermita, al cap d’amunt de la serra de Montalegre, a 900 metres d’altura, on es veu una vista preciosa des del Montsec passant per la Noguera fins al Pla d’Urgell. Dins, l’Arcadi Pejuan posa a prova la seva veu cantant gregorià i tots junts l’ acompanyem amb el cant de la primavera” Sol i Ginesta”. De tornada hem parat a mig camí on hi ha la Font de Fontanelles ,custodiada per un roure mil·lenari, que tot just tres persones amb el braços oberts han pogut abraçar
![]()
Com que havíem fet gana, a les 14 hores ens assentàrem a la taula del restaurant del Sant Crist, on en Lluís ,amo i xef , en servirà un bon dinar. Després, amb la sobretaula tot eren comentaris de satisfacció, sobre tot, per part de les dones, pel que havien vist i pel dinar.
Acabarem amb els millors desitjos per tots, cantant "Ës l'hora dels adéus..” i fins l’any que ve.
Joan PERERA
Com que havíem fet gana, a les 14 hores ens assentàrem a la taula del restaurant del Sant Crist, on en Lluís ,amo i xef , en servirà un bon dinar. Després, amb la sobretaula tot eren comentaris de satisfacció, sobre tot, per part de les dones, pel que havien vist i pel dinar.
Acabarem amb els millors desitjos per tots, cantant "Ës l'hora dels adéus..” i fins l’any que ve.
Joan PERERA
↧
TROBADA 2017 A ESTERRI D'ÀNEU.- Primaris 1961
Ja a la trobada de l’any passat a Lleida, la idea de trobar-nos enguany a Esterri d’Àneu no va tenir cap proposta alternativa, perquè va semblar bé a tothom des de bon principi. La majoria de nosaltres, aquella part del món la associàvem als nostres companys Lluís Riart, del mateix Esterri, Josep Manresa, de Sorpe i Josep Arnalot, de Borén (i no sé si em deixo algú). Actualment hi viuen, encara o novament, el Riart i el Manresa, els dos a Esterri mateix. Confiàvem que ells dos ens prepararien una mica la logística de la trobada, i així va ser, i sort en vam tenir d’ells!
Ens van buscar i trobar un hotel, el Bruna, molt acollidor gràcies a la seva atenta mestressa i cuinera, la Sra. Pepita. La trobada començava oficialment amb el “dinar de Festa Major”, però havent arribat bastant abans pràcticament tots, vam aprofitar per donar un primer vol pels carrers de l’Esterri més antic, amb els seus carrerons tortuosos flanquejats per molts murs de pedra fosca i nua del mateix entorn, que ens recordaven l’aspecte dels poblets de muntanya que havíem conegut nosaltres pels voltants de la Seu fa 50 anys. Ja durant aquest primer passeig en comú, quan estàvem a l’atri de l’església d’Esterri, es van començar a complir les males prediccions meteorològiques per a aquest cap de setmana, i al Manresa i al Riart ja me’ls veus anant a buscar paraigües per als que se l’havien deixat a l’hotel o al cotxe, confiats en que el temps aguantaria al menys fins a l’hora de dinar.Sota els paraigües o les caputxes (o no), vam tornar a l’hotel on la Sra. Pepita ja ens tenia muntat el dinar de Festa Major promès. El pica-pica de primer plat semblava no acabar mai, fins al punt que a molts ens va costar afrontar el segon plat, el principal, amb una mica de dignitat. Aquesta dignitat va retornar als postres, sobre tot, a uns segons postres fora de menú, que en forma de cireres, van sortir per obra i gràcia del Parramon i la seva Cristina. No sé pas com ens ho farem el dia que a la trobada anual ens hi faltin les cireres, tan mal acostumats (o ben acostumats) ens hi tenen aquesta parella...
Al final encara vam tenir de córrer a declarar la sobretaula per acabada, perquè a les 5 de la tarda teníem hora per a una visita guiada a l’Ecomuseu d’Esterri, tal com ens l’havien preparat els nostres “agents in situ”, Manresa i Riart. En essència, la protagonista del museu és una antiga casa de “pagès benestant”, amb les seves parets gruixudes de pedra nua del país. A la planta baixa, suposo que en els estables convertits en una mena de sala d’actes, vam veure un audiovisual explicant detalls de la casa com a reflex de la vida que els va tocar viure a aquells antics habitants d’Esterri. A continuació vam visitar amb guia la resta de la planta baixa, incloent-hi els magatzems de pagès-ramader, així com la primera planta, la destinada a fer-hi vida de família (i vida social quan s’esqueia), amb el seu terra de fusta, el mateix material que els envans entre dormitoris, i tot l’equipament d’una casa d’antic pagès benestant.
Un cop feta aquesta visita, els nostres companys Riart i Manresa ens havien preparat un tomb turístic pels pobles més lligats als nostres vells companys de seminari. Desgraciadament, per part de l’Ecomuseu, que també es veu que s’encarrega de facilitar guies turístics, no es va complir l’encàrrec dels nostres companys de proporcionar-nos directament o indirectament un guia (equipat amb les corresponents claus) per a aquest tomb turístic. Però també ens vam apanyar força bé. Primer vam anar amb els cotxes a Son (Son del Pino), poble del Batalla, company nostre d’un curs anterior al seminari. Només vam poder contemplar la bellesa de l’exterior de la seva església romànica, amb l’ufanós campanar i la torre de les Hores. Això sí, sota una pluja al final força intensa, acompanyada a més a més d’un vent poc amable. D’allí vam passar a Sorpe, ja amb molta menys pluja i a estones sense, i aquí sí, les bones connexions de l’aborigen Manresa amb la seva gent ens van facilitar una guia (inoficial, però molt eficient) que ens va obrir l’església i ens va permetre de contemplar el magnífic retaule de l’altar major, a més d’altres detalls, com algunes restes força vistoses de pintures murals del Romànic.
Al final, ens vam tornar a retrobar entorn de la taula de sopar a l’hotel. Per a acabat el sopar, la Sra. Pepita ens havia donat permís per cantar fins a dos quarts d’una de la matinada, amb acompanyament de piano i tot. Com a preparació prèvia, disposàvem d’un “Cantoral” de quatre fulls DINA4 plens de lletres de cançons, des d’El Meu Avi fins a la sardana “Ja arribat la primavera”, aquesta de joiosa memòria, cantada al seminari cada inici de primavera. El cant va anar força bé sobre tot al principi, fins que a l’hora de les sardanes com l’esmentada, la cosa es va desmadrar. Estava clar que de sobte havíem oblidat els ensenyaments rebuts al seminari de Mossèn Aleix, àlias “Mossèn Donques”, entre altres profes de música, unes 4 hores a la setmana, de cantar amb expressió, sense esforç, etc. etc., i no com una colla de hooligans borratxos.
La Sra. Pepita se’n devia d’adonar, i ens va demanar de parar quan faltaven encara cinc minuts per a l’hora de parar convinguda. Potser algun o alguns hostes de l’hotel se li havien queixat? 
Però la persona que mana més que el “jefe” va exercir la seva autoritat inexorable fent seva la proposta que va fer el Manresa de continuar la vetllada musical a la seva casa, un magnífic xalet a les afores d’Esterri, aïllat de veïns directes, davant un gin-tònic (o una altra beguda no tan contundent) i amb les perspectives de sentir-lo a ell mateix al saxo. I així ho vam fer uns quants a qui encara ens quedaven forces. Ara la qualitat musical va tornar a ser la correcta, vam acabar d’aprofitar a fons el “cantoral” disponible i, entre cançó i cançó, el Manresa va aconseguir impressionar-nos expressant-se amb el seu saxo. És bonic descobrir que alguna que altra cosa apresa al seminari, com per exemple la música, ens ha servit per gaudir més de la vida...
Ajocats finalment tots a l’hotel o a casa seva, a l’un dematí ens tornàvem a retrobar a la taula d’esmorzar. La idea contemplada en un principi de pujar al llac de Sant Maurici al peu dels Encantats amb cotxes i taxis tot-terreny, la vam descartar a la vista de la situació meteorològica que, encara que no fos de pluja continua, sí que feia preveure que la boira a dalt a Sant Maurici no ens deixaria veure pràcticament res del paisatge. La proposta alternativa dels nostres “indígenes”, Riart i Manresa, va ser visitar la cascada de Gerber, encara més espectacular que de costum pel desgel i la pluja recent, prop de la Mare de Déu de les Ares, pujant al Port de la Bonaigua. Així que vam agafar els cotxes fins aparcar-los a tocar de l’inici del sender a la cascada. És un bonic sender ben equipat amb un pont i baranes de fusta quan convé, que transcorre pel mig d’un bosc de muntanya ple de petits corrents d’aigua brava. Arribats a la cascada, qui volia es podia dutxar per segona vegada només amb acostar-se (sense paraigües) al núvol de gotetes d’aigua que desprenia l’exuberant cascada.
A la fonda Bertran vam fer, doncs, el segon dinar de la trobada, i només la necessitat d’alguns companys de no fer massa tard, especialment la del nostre company Pepe Pérez, el nostre “cònsol honorari” a Roma, que havia d’agafar l’avió, ens van fer aixecar de taula, fins a un altre any en que ens tornarem a trobar... ¿on? Però no pensem encara en l’any vinent (o sí), i gaudim encara una bona temporada del bon regust que ens han deixat les terres d’Esterri...
L' Arcadi.
↧
LLIBRES .- JAUME CLAVE CINCA. Primari de 1959
Nat a Sanaüja (Segarra) el 1947. Estudia als seminaris de la Seu i Solsona, acaba estudis de teologia i magisteri, no s'ordena, treballa a la Banca i actualment està prejubilat. Ha escrit llibres de temàtica sorprenent, com són: Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d'Andorra. La revolució de Mart. Les arrels més antigues . ATHANÀGIA, història i localització de la Numància catalana. Tornar a creure en dos dies.
"... sóc molt crític amb tots els exseminaristes, tant de la Seu com de Solsona, com de tot arreu. Aneu molt equivocats, sou bones persones, excel·lents, però heu perdut la fe del Seminari Menor..."
".......en el meu blog em declaro obertament conspiranoic, que ni sabreu què és: contra la falsa ciència oficial "... "....la falsa teoria de l’evolució amb milions d’anys absurds i gratuïts."
Hi vaig fer els dos primers cursos, temps suficient per conèixer molts capellans del Bisbat entre professors, canonges, seminaristes de cursos superiors que es van ordenar i que després trobava dispersats per totes les parròquies del Bisbat al dissoldre’s el Seminari. Per motius familiars vaig traslladar-me al Seminari de Solsona. Allí eren un curs d’uns 25 seminaristes. Vaig arribar a l’onzè curs, el 3r curs de Teologia a Sant Cugat, on em vaig retrobar amb els antics companys de la Seu que encara perseveraven, com l’estimat Jesús Fité que ens ha deixat el 2016. Va ser una crisi de fe, com a tants els passaria, però anys després volia retornar i ja no em van voler, degut a que el meu tarannà els semblava massa conservador i no ho dic en pla de crítica. En el fons tenien raó perquè tal com han anat les coses segurament hauria tornat a fracassar.
Eren temps molt convulsos a l’interior de l’Església, i en canvi a fora vaig portar una vida molt tranquil·la, amb el treball rutinari de la banca i llegint molt a les biblioteques. Vaig descobrir el món de la toponímia, la qual m’hauria de portar molt lluny, com no li ha passat mai a ningú en aquest camp. Ai, aquells poblets dels voltants de la Seu, els portava al cor quan en vaig marxar: Ortedó, Estamariu, Bescaran, Calvinyà, Arséguel, Ges, Alàs, Arfà, Adrall, també els Inferns... És el que ressalta en els meus llibres.
Finalment em vaig casar molt tard, als 51 anys, amb la Montserrat Folch Puigpiqué, i vam tenir dos fills, Llorenç i Martí. He escrit algun llibre, he tingut dos fills i he plantat algun arbre fruiter. No em puc queixar, però el pas del temps em dol i sense fe fóra desesperant. I una cosa: tot i que els estimo molt, sóc molt crític amb tots els exseminaristes, tant de la Seu com de Solsona, com de tot arreu. Aneu molt equivocats, sou bones persones, excel·lents, però heu perdut la fe del Seminari Menor i no dic del Major perquè allí les coses ja van començar a trontollar. Heu de recuperar aquella fe abans que sigui massa tard, costi el que costi, perquè era tot veritat. Fer com si creguéssiu, pregar, anar a missa... També això m’he esforçat en dir-ho en els meus llibres perquè la crisi de fe que jo vaig passar, la vaig superar molt aviat i lo lògic era que volgués retornar perquè de crisi sentimental no en vaig tenir cap. Jo desitjaria el mateix, ja al cap de tants anys, per a tothom. Tots vam ser pastats igual.
Aquell Catecisme que ens apreníem de memòria i que presumiblement havíem d’ensenyar a la quitxalla en el futur, ens sobreviurà perquè era tot veritat. Allò era tot veritat, i el món que vivim és tot mentida. I això és el que intento plasmar. I en el meu blog em declaro obertament conspiranoic, que ni sabreu què és: contra la falsa ciència oficial. Aquesta no sols està equivocada sinó que editorials de llibres i mass media, subtilment censurats com estant sense que ningú se n’adoni, menteixen intencionadament per tal d’orquestrar un món sense Déu, com la falsa teoria de l’evolució amb milions d’anys absurds i gratuïts. Per exemple, un entre mil. Acaben de dir que s’ha descobert un sol a 40 anys llum amb planetes semblants al nostre, que podrien estar habitats, i ningú no ho qüestiona. Tot és mentida. Com voleu saber què hi ha a 40 anys llum? El meu fill petit diu: S’han passat 50 anys dient que no sabien si hi havia aigua a Mart, encara que ho sabien de sobres, i ara ens diuen que n’hi ha a 40 anys llum! La intenció de la notícia, però, és clara. Publicada de sobte a tots els diaris sionistes del món amb luxosos articles i gravats falsos, llargament preparats, ens volen fer idolatrar la ciència i fer perdre la fe a la gent perquè ens creguem que el dogma cristià no va ni amb rodes. I això ho he pogut deduir abans de veure-ho confirmat per uns que en saben més a:
http://esclavosdelsistema11.blogspot.com.es/.
Som esclaus certament, i no ho sabem, de les totpoderoses sectes secretes que governen el món amb l’anomenat Imperi Secret sionista, cada cop més vigent i descarat. Ja ningú parla del món obrer, ara l’esquerra predica el gènere i ens ho empassem perquè lo bo és ser d’esquerres, encara que vingui del Soros i del ja difunt Rockefeller, 101 anys, tan preocupats per reduir la població mundial amb la destrucció de l’amor romàntic i de la família i molts altres recursos, com els chemtrails. Va ser l’Antoni Font qui em va parlar per primera vegada dels illuminati a la trobada de la Seu dels 50 anys. Jo llavors no en sabia res i això que ell no hi creia ni l’importava. I en el fons o al capdamunt de tot, si poguéssim tibar del fil, hi trobaríem el dimoni en persona, sense metàfora, en el qual ja no creiem, però ells sí. Ai, el dia que la gent se n’adonin! Serà massa tard! Internet és l’únic mitjà lliure fins que els Amos del món i de la Premsa, o sigui, els illuminati, que jo sí que hi crec, diran prou. Allí m’he informat, a Internet, i .... en la toponímia i les etimologies dels noms, que són un filó de coneixements sorprenents encara totalment inexplorat, a no ser en una petitíssima part per mi. I així i tot, el que n’ha sortit, com es pot veure en la meva web:www.indretsambmisteri.es
oOo
Jaume Clavé és autor de Tornar a creure en dos dies, un llibre considerat per Silveri Garrell "el millor llibre que he llegit després de la Bíblia"
Llibre destinat als que se senten incòmodes en la incredulitat i que voldrien recuperar la fe senzilla i confiada de la seva infància, sense el fantasma pertorbador de la ciència mal entesa Aquest títol de llibre pot semblar potser massa prometedor o massa provocatiu.Hi trobareu molta cultura religiosa i una gran diversitat de temes, tractats de forma directa i en un llenguatge planer. Com per exemple, l’error de la teoria de l’evolució i de la crítica dels evangelis, que diu que aquests no són fiables. Es repassen els grans temes del més enllà, com el cel, purgatori i infern, també els miracles, la resurrecció de Jesús, la situació de crisi de l’Església actual, el futur que ens espera segons la profecia de sant Malaquies sobres els Papes; si l’Església és o no l’únic mitjà de salvació...
I tot això apuntalat amb una descoberta inèdita del vertader significat de moltes etimologies: pecat, religió, la Torà, ànima, litúrgia, àngel... i que fins ara eren errònies. Un capítol molt suggestiu versa sobre L’odissea del nom dels planetes. Per primera vegada reapareix el vertader significat que tenen els noms dels planetes, com per exemple que el planeta Saturn vol dir boomerang.
En fi, impossible dir en què consisteix exactament aquest llibre,destinat als que se senten incòmodes en la incredulitat i que voldrien recuperar la fe senzilla i confiada de la seva infància, sense el fantasma pertorbador de la ciència mal entesa
.
↧
TROBADES: PRIMARIS 1951 A PONTS I ALTRES AL SANT CRIST DE BALAGUER
PRIMARIS 1951.- 19e. TROBADA
Es fa de dia i es dissabte 23 de setembre, i mirant cap al cel per veure quin dia fa, després d'un divendres plujós, ens trobem amb un dia esplèndid. Agafem el coxes, i cadascú des del lloc habitual de la geografia catalana, ens dirigim cap a Ponts a l'hotel Pedra Negra, lloc escollit aquest any .
Son les 10 hores i tots junts anem a fer la primera visita del dia a l' església de Sta. Maria, on Mn. Jaume Mayoral va obrir perquè poguéssim contemplar la peça més important de l'església: “El retaule del Roser”, amagat pels pagesos durant la guerra civil. Seguint amb les visites, anàrem a les afores del poble per veure la col·legiata de San Pere, on la Sra. Paquita del “Amics de San Pere”, així es denomina els que la cuiden, en explicà com havia segut la seva restauració, destacant que cada any, el dia primer de Maig, es fa en aquest lloc una gran festa. Per acabar i canviant lo religiós per la natura, ens desplaçarem al poble nou de Tiurana per gaudir de la magnífica vista del pantà de Rialp i, com no, veure el bonic poble, on qui mes que menys va omplir el mòbil de fotos, i tornàrem a Ponts per dinar l' hotel. Amb un dinar de germanor i amb el sorteig de les figures (made in Pepita) acabàrem la Trobada desitjant que l`any vinent ens puguem tornar a trobar.
Joan PERERA
oOo
TROBADA PRIMARIS AL SANT CRIST DE BALAGUER.
El dia 7 d’octubre ens vam trobar una bona colla de companys al Sant Crist de Balaguer.
Cap al migdia l’explanada del temple s’omplí de salutacions efusives, alegries i comentaris.
El motiu, celebrar nostra amistat i recordar, en homenatge, els companys que ens han precedit.
A les 12 missa al temple davant del Sant Crist presidida pels preveres Pau Vidal, Utgés i Joan Escales, qui ens va fer el comentari de l’evangeli amb paraula justa i molt sentida.
El conjunt “Les veus del Pirineu” van donar esplendor i qualitat als cants de la celebració amb un excel·lent gregorià i també polifonia. “Absolve Domine” “In paradisum”... En el moment de la memòria dels difunts el company Jordi Badia llegí la llista de tots els companys morts.
Tot seguit el dinar a l’Hotel. Ens van servir un menú d’excel·lent qualitat i servit amb molta eficiència.
Luís GARRIGA
↧
↧
Fons Bibliogràfic i Diplomàtic " PALLARS"– Llorenç SÀNCHEZ I VILANOVA
El nostre company de la Pobla de Segur, Llorenç Sànchez i Vilanova, és un personatge d'una fecunda producció literària com a historiador i escriptor, a més de conferenciant i divulgador, sense oblidar el seu activisme social i compromís amb el país.
En la seva dilatada trajectòria ha rebut, i encara en rebrà, gran quantitat de premis , entre els quals destaquem la Medalla Macià , any 1998 i la Creu de Sant Jordi, any 2015.
Però, per a ell, la distinció més preuada i el més gran honor és el reconeixament que li fa l'Ajuntament del seu poble amb la creació d'una institució cultural, que acull primordialment la seva extensa obra, ubicada a una sala de la seu municipal - Casa Mauri- :
![]()
Inventari general de l’obra literària de Llorenç Sànchez
En la seva dilatada trajectòria ha rebut, i encara en rebrà, gran quantitat de premis , entre els quals destaquem la Medalla Macià , any 1998 i la Creu de Sant Jordi, any 2015.
Però, per a ell, la distinció més preuada i el més gran honor és el reconeixament que li fa l'Ajuntament del seu poble amb la creació d'una institució cultural, que acull primordialment la seva extensa obra, ubicada a una sala de la seu municipal - Casa Mauri- :
FONS BIBLIOGRÀFIC I DIPLOMÀTIC "PALLARS"-
Llorenç Sànchez i Vilanova,
Presentació
La gran conquista d’un poble, d’un país, molt més que la grandesa material del mateix, és la que li dóna la dimensió interior, aquella que es nodreix dels valors que dignifiquen les persones i els situen, des d’una visió humana, en un pla superior. I el camí per assolir tan nobles objectius, passa pel conreu del pensament i de la ment, cosa que s’identifica essencialment amb l’estima i el respecte per la cultura.
Però la cultura com totes les coses d’aquest món, no és una creació que hagi nascut mai per generació espontània, sinó el resultat del talent, acompanyat de l’esforç, el treball i la disciplina necessàries, elements sense el quals, es difícil que qualsevol empresa pugui fruitar.
Aquest ideal, el de fer cultura, l’hem pogut centrar, d’una manera especial des de fa dies a la nostra vila, en la deriva d’una persona excepcional, dotada de gran talent alhora que d’una enorme voluntat de treball Saben tots a qui em refereixo i la seva persona es prou coneguda : Llorenç Sánchez i Vilanova, autor d’una vasta obra de creació, que comprèn i abraça diversos gèneres: història, biografia, poesia, teatre, relat curt, assaig, novel.la, obra de reflexió, estudi diplomàtic, obra didàctica, traducció, guionatge, article d’opinió, assaig ...
Llorenç Sànchez, el mateix que la resta dels nostres personatges més destacats, i bé sabeu que en tenim una bona llista: Jacint i Marià d’Orteu, Ceferí Rocafort, Enric Porta, Borrell-Nicolau, Dr. Lluís Casanovas, Ramon Mauri, Pere Cortina, Josep Borrell, Joan Subirà, Ignasi Farreres, Lluís Cuesta, Àngel Boixareu, Carles Puyol, Jordi Subirà, Jordi Civís, entre altres. Ells han donat glòria al país i han esdevingut els grans ambaixadors de la Pobla.
En el cas concret que ens ocupa de l’escriptor i historiador Llorenç Sànchez Vilanova, l’Ajuntament que presideixo, tot valorant el nombre i qualitats dels molts llibres que han sorgit de la seva ploma, ha volgut testimoniar el reconeixement i admiració a que s’ha fet creditor, reunint la seva extensa obra, en el marc d’una institució cultural “ Fons bibliogràfic i diplomàtic “ Pallars”- Llorenç Sànchez i Vilanova- “ ubicat en una dependència de la seu municipal, perquè a través d’aquesta iniciativa, romangués ara i en el futur, com un element de consulta, oberta a tots els estudiosos i amants de conèixer i promoure els valors històrics i culturals de la Pobla i en general de les comarques pirinenques de les que formem part i a les què ens sentim lligats.
Són les meves paraules de presentació i d’enhorabona, per la fortuna que tenim els poblatans de comptar entre els nostres convilatans amb un personatge, que a través d’una vida dedicada enterament al conreu de les lletres, haurà deixat escrita una de les pàgines més brillants i admirables de la nostra història, i com us deia, en un aspecte tan essencial i tan destacat com és el de la cultura.
Perquè gràcies a una tan abnegada i tenaç dedicació, podem tenir avui, els poblatans, accés a coneixements que sense l’obra de Sànchez Vilanova, no tindríem. En aquest respecte, se’ns acudeix citar, la història de la Societat Comú de Particulars, (primera i segona part ) la història de l’Ésglésia parroquial, la Sèquia dels Molins, Sant Miquel, la Sèquia dels Camps, el Col.legi Nacional, els orígens de la Pobla de Segur, amb monografies com la fundació de la Copirineu, la presència a la Pobla de les Monges de la Vetlla i la creació de la Residència, el món lúdic que descriu el llibre de les Orquestres i acordionistes o del Casal d’Avis etc.etc.
Interessantíssim per demés la sèrie de treballs dedicats a descriure la història i procés de les obres que comportaren els grans aprofitaments hidroelèctrics que tenen lloc a les nostres comarques, amb la presència de les diverses companyies hidroelèctriques: Energia de Catalunya, Recs i Forces de l’Ebre, la Productora de Forces Motrius, Enher, Fecsa, Catalana de Gas...i que formen un corpus, essencial pel coneixement d’un dels factors més importants i decisius en la història contem- porània del Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran.
Tot aquest conjunt de treballs, llegat extraordinari, que ens prestigia i ens honora als ulls de la resta del país, i que serveix magníficament als nostres més directes interessos culturals i cívics, podeu trobar-los classificats, ordenats, i catalogats en el Fons bibliogràfic i diplomàtic “ Pallars”, que explica i detalla el present Catàleg.
Lluís Bellera i Juanmartí
Alcalde-President de l’Ajuntament
de la Pobla de Segur
Fons bibliogràfic i diplomàtic “Pallars”
- Llorenç Sànchez i Vilanova –
Aquesta biblioteca, orientada fonamentalment a ésser un centre d’estudi sobre temes del Pallars i de les comarques del Pallars, arranca del fet concret de mantenir i expandir l’obra d’un autor, tan nostrat i volgut, com ha estat en Llorenç Sànchez i Vilanova.
El Fons bibliogràfic i diplomàtic “ Pallars” recull de manera destacada també, una sèrie d’obres dedicades a la Pobla de Segur i altres indrets de la zona pirenaica, fet important que confereix al mateix un relleu singular.
S’hi adjunta al mateix temps una secció diplomàtica, bastida a partir d’una sèrie d’aportacions gentilment donades pel l’autor titular del Fons i que al seu dia formaren part del seu arxiu particular. Constitueixen un element de consulta molt valuós, i que reforça la funció del Centre, projectat, repetim, a facilitar el coneixement de la temàtica històrica tant de la Pobla, com de la resta de les comarques del nostre més immediat entorn.
El Fons, en configurar-se com un instrument que reuneix l’obra de Llorenç Sànchez Vilanova, en tota la seva dimensió i diversitat, conté alhora un nombre de treballs també, de naturalesa diversa, que han pogut localitzar-se, i amb els quals, l’Ajuntament de la Pobla, que és qui ha posat en marxa aital iniciativa, vol explicitar la voluntat i la intenció d’homenatjar i reconèixer la labor intel·lectual i cultural d’una persona, que amb tanta fidelitat, talent i abnegació ha dedicat el seu esforç i treball a una causa tan elevada i tan profitosa.
 |
| CASA MAURI |
Es lògic per tant, que dins d’aquest programa, s’hagi fet espai a la tasca de reunir i exhibir altres elements, testimonials i fins a cert punt, que ajudin a definir l’executòria literària de Llorenç Sànchez i Vilanova. Ens referim a treballs de primera hora, a través els quals es manifestaren ja amb gran vigoria, les nobles ambicions d’una persona que tan alt havia de posar el pavelló del coneixement i de la tasca intel·lectual.
Estem plenament convençuts que aquesta obra esdevé un llegat excepcional, i des de la convicció que calia posar-lo a resguard de qualsevol contingència negativa, s’ha ideat de dipositar-lo en una institució, que sota el mecenatge de l’Ajuntament de la Pobla, el pogués no sols mantenir, sinó, molt més interessant, oferir-lo, com a eina d’estudi i de coneixement, a tots els interessats a conèixer la realitat històrica de la Pobla i les comarques pirinenques.
Volem remarcar d’aquest Fons bibliogràfic, el que té d’element altament constructiu, obert als estudiosos i persones en general amants dels valors espirituals i culturals, valors que van més enllà de la circumstancialitat del moment, per a romandre com a referències sòlidament positives en la història de la nostra vila.
Índex
i Vilanova
I) Història general
II) Estudi diplomàtic
III)Estudi biogràfic
IV) Obra de reflexió
V) Història antiga
VI) Història moderna
VII) Història contemporània
VIII) Els aprofitaments hidroelèctrics
IX) Miscel.lània diversa
X) Obra prologada
XXI)Novel.lística i relat curt
XXII) Obra memorialista
XXIII) Llibres agrupats en la sèrie “ A la recerca de
tot allò que fou”
XIV) Obra didàctica
XV) Teatre
XVI) Obra periodística
XVII) Intervencions a la radio i a la televisió
XVIII) Discursos i comunicacions
XIX) Traducció
XX) Guionatge
XXI) Originals de treballs aportats amb caràcter testimonial
XXII) Recull epistolar
XXIII) Obra poètica
Secció Diplomàtica amb altres fonts d’Informació Local i
Comarcal
XXIV) Fons diplomàtic
Secció - Bibliogràfica bàsica de les comarques de
Pallars, l’Alta Ribagorça i Vall d’Aran
XXV) Bibliografia local i de les comarques de Pallars, Alta
Ribagorça i Vall d’Aran.
OOO
I
Inventari general
de l’obra literària de Llorenç Sànchez i Vilanova
I .- Història general
Comprèn aquelles obres que s’han ocupat del Pallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran des del pla històric, amb altres treballs de factura similar. Cal dir que és un dels aspectes sobresortints de l’obra de l’autor, i que més ha contribuït a consolidar el seu crèdit intel·lectual. Són les següents:
1) El Pallars – Visió històrica
Pallars Sobirà – Pallars Jussà – Volum I
Pallars Sobirà – Pallars Jussà –Volum II
2) L’Alta Ribagorça – Estudi i anàlisi històrica
3) La Vall d’Aran.- Aproximació a la vicissitud i trajectò-
ria històrica que ha definit la singularitat del poble
aranès.
4) L’Espanya del segle XIX – Visió històrica de cent anys
de política erràtica i desafortunada.
5) Catalunya irredempta .- Procés històric que ha definit
la seva identitat i consciència de nació.
6) La Vall d’Aran - resum històric ( versió catalana)
7) El Valle de Aran –resumen històrico ( versió castellana )
8) La Vall d’Aran - Síntesi històrica ( Eth Paisanhe )
9) Eth Paisenhr – Col.lecció d’estudis i comentaris de
documents de l’Aran
II .- Estudi diplomàtic
Agrupa la sèrie estudis que l’autor ha dut a terme, partint de l’estudi, anàlisi i interpretació de diverses col·leccions de documents, obtinguts d’arxius i fons privats, documents que altrament han estat cedits, gentilment, al Fons bibliogràfic i diplomàtic “Pallars”.
1) L’Alta Ribagorça- segles XI-XIII – segons el cartulari
de Lavaix
2) Dotze documents de l’Arxiu Ducal Medinaceli corres-
ponents al vescomtat de Vilamur.
3) La vila de la Pobla de Segur a la llum de la Carta –
Pobla i altres documents de l’Arxiu Ducal Medinaceli.
4) La vila de la Pobla de Segur de la segona meitat del
segle XVII a través d’un Capbreu de l’any 1669.
III .- Estudi biogràfic
Reuneix aquesta part del Fons bibliogràfic i diplomàtic, les nombrosos treballs i estudis de caràcter biogràfic que l’autor ha redactat al llarg de la seva deriva intel·lectual. Constitueix la tasca biogràfica una de les notes sobresortints de l’obra de Llorenç Sànchez i Vilanova. Inclou els títols següents:
1) Hug Roger III, últim comte de Pallars
2) Jesús Forga – pedagog i educador ( semblança
biogràfica )
3) Joan Borrell i Nicolau – ( escultor )
4) Lluís Casanovas i Borrell –metge i historiador.
5) Enric Porta – pintor
6) Josep Condó i Sambeat , una figura destacada de la
cultura aranesa - Miscel.lània bibliogràfica
7) L’obra d’Agustí Coy,un esforç per rescatar la història
de la comarca del Pallars.
8) Joan Gelabert – gramàtic, poeta i educador.(biografia )
9) Ceferí Rocafort - escriptor i geògraf ( biografia )
10) Flora Cadena - una voluntat al servei del Pallars
(amb col.laboració amb en Lluís Pujal i Carrera )
11) La princesa Làscara de Grècia, comtessa de Pallars.
12) Miquel Villà i la Pobla de Segur
13) Mn. Rafael Nart i Arjó i Miscel.lánia poètica
biografia)
14) Victoriano Muñoz - enginyer -
15) Emili Riu i Periquet ( biografia )
16) Ramon Mauri i Arnalot ( estudi biogràfic )
17) El Baró d’Eroles – Joaquim Ibàñez-Cuevas
i de Valonga
18) Pallaresos rellevants de tots el temps
19) Deu ribagorçans insignes
20) Deu figures del Pallars – segles XI-XV
21) Notes biogràfiques – Ll. Sànchez i Vilanova
22) Deu pallaresos rellevants – segles XVIII
23) Deu pallaresos destacats del segles XIX
24) Dotze pallaresos destacats del segle XX – Volum I
25) Dotze pallaresos destacats del segle XX – Volum II
26) Esteve Deulofeu, pintor ( homenatge del Comú )
27) Ramon Guimó, fotògraf – ( homenatge del Comú )
28) Joan Subirà, pintor ( homenatge del Comú )
29) Vicente Anton de Pedro, pintor ( homenatge del Comú)
30) Jordi Civís i Llovera, geòleg. ( homenatge del Comú)
31) Daniel Ramoneda i Alegret, pintor ( homenatge
del Comú )
32) Miscel.lània - Llorenç Sànchez i Vilanova ( editada
amb motiu de l’homenatge que el Comú de Particulars li
va retre el 18 de juny de 2014 )
33) Semblança d’un pallarès – Llorenç Sànchez i Vilanova
34) Antologia – Escriptors del Pallars.
35) Recull biografies – Volum I
36) Recull biografies – Volum II
37) Recull biografies – Volum III
38) Recull biografies – Volum IV
39) Volum biografies diverses
IV .- Obra de reflexió
Esdevé una de les facetes més interessants de l’autor, i que ressalta el seus dots de pensador. Formen aquest apartat un conjunt d’obres de signe humanístic i de reflexió, inspirades en l’observació, anàlisi i descripció dels fenòmens i comportaments de la persona. Sempre, han estat les obres compreses en aquesta rúbrica, les que majorment han ocupat les preferències de l’autor.
1) Del meu breviari espiritual
2) De la punyent escola dels anys
3) Pels viaranys del pensament
4) Infinita i profunda nit ( versió catalana)
5) En la infinita y profunda noche ( versió castellana )
6) Des de la talaia del temps
7) Pares i fills un diàleg impossible
8) Per què els matrimonis cada dia més es desfan ?
9) Violència i sexe
10) El difícil exercici de viure
11) Últimes solituds
12) Més enllà de les aparences
13) Meditacions i aforismes
14) Intimitats i reflexions.
15) Paisatge de tardor
16) Paisaje de otoño – Poemas ( versió castellana)
17) Els dies grisos – Poemes
18) Los días grises – Poemas ( versió castellana )
19) Camins sense retorn ( Poemes )
20) Volum : Per què els matrimonis més és desfan?- El
difícil exercici de viure – Violència i sexe.
21) D’ofici: polític ( amable i discetra dissertació )
V .- Història antiga
Llorenç Sànchez i Vilanova, en el conjunt de la seva obra, s’ha ocupat en gran manera de relatar i descriure el període medieval, en relació al paper de les jurisdiccions feudals que existiren a Pallars i la Ribagorça, amb interessants estudis sobre les dinasties que governaren aquests territoris, les institucions monàstiques que hi foren, i la cronologia de fets i regnats.
1) El Pallars sota el domini dels comtes de Tolosa, entre els
anys 804 i 872.
2) La primera dinastia comtal que governà Pallars, de
872 a 1229.
3) Els comtes del Casal de Mataplana, última dinastia de
Pallars- de 1297 a 1491.
4) El comtat de Pallars Jussà (1011-1191)
5) Les dinasties comtals a Pallars.
6) Els seixanta set anys que governà a Pallars la dinastia
Comenge-Coserans – 1229-1297.
7) Dos cents quaranta fets que influïren la trajectòria
medieval del Pallars.
8) La ruta castellera a les comarques de Pallars i la
Ribagorça
9) El bisbat de Roda – del 956 al 1149 .
10) Cronologia/ Pallars – del 800 al 1491- Fets principals
que destacaren del llarg període comtal.
11) Les institucions monàstiques de l’època medieval a
Pallars i la Ribagorça.
12) El Pallars entre els segles VIII i XV ( síntesi històrica )
13) El Condado de Pallars – del 768 al 1491
14) El Condado del Pallars, publicada l’obra completa
per entregues al Diari de Lleida – 1976-1977
15) Volum: Bisbat de Roda- La Vall d’Aran – Les mines
de Malpàs i la fàbrica de ciments de Xerallo
16) Volum : El comtes de Comenge- Coserans - El
comtat de Pallars Jussà – El Pallars sota el domini
dels comtes de Tolosa.
17) Volum: Sant Miquel del Pui – Carta-Pobla de la Pobla
i altresdocuments Arxiu Medinaceli – La dinstia del
Comtes de Mataplana.
18) Volum: Les dinasties comtals a Pallars – La Vall
d’Aran – el Bisbat de Roda – Les Mines de Malpàs.
VI .- Història moderna
Questions de tanta incidència en la història de les nostres comarques com foren els conflictes dels Segadors, les Guerres Carlistes, o la mateixa existència del Corregiment de Talarn, resten explicades en els volums d’aquesta secció.
1) Incidència de la Guerra dels Segadors a les comarques del Pallars.
2) El Corregiment de Talarn de 1716 a 1836 –
Instauració, vigència i extinció.
3) Les Guerres carlistes i la repercussió que tingueren
a Pallars
4) Volum: La Guerra dels Segadors – Les Guerres Calistes.
5) Volum: El Corregiment de Talarn – La Sèquia dels Molins – 10 ribagoçans insignes.
VII .- Història contemporània
Recull una sèrie de monografies sobre diverses empreses, de tanta rellevància com la construcció del FF-CC. Lleida-la Pobla, la Societat Comú de Particulars, el Col.legi Públic, les Missioneres Cordimarianes i la creació de la Residència; la recuperació i redreçament de SantMiquel i d’Arboló, o temes com Orquestres, acordionistes i festes al Pallars. També hi troba el seu espai l’estudi i anàlisi del conflicte Espanya-Catalunya, amb les possibles derivades vers un nou estat.
1) La llarga història del FF.CC- Lleida- la Pobla de Segur
(1856-1951)
2) El tren de la Pobla – A.Nebot - O.Urgellés - J. Castro-
(a cura de Ll. Sànchez , la part històrica)
3) Sant Miquel del Pui.- història d’una tradició de
set-cents anys.
4) La Pobla de Segur –Visió gràfica de la vila al decurs
del temps - 1880-1940.
5) La Sèquia dels Molins a la Pobla de Segur - un assaig de
concentració industrial de la meitat del segle XIX.
6) El Col.legi Públic “ Els Raiers” de la Pobla de Segur-
Cinquanta anys d’existència ( 1935-1985 )
7) Missioneres Cordimarianes a la Pobla de Segur-Setanta
anys d’història- 1918-1988.
8) La Societat “ Comú de Particulars “ de la Pobla de
Segur1820-1918 ( Primera part )
9) La Societat “ Comú de Particulars “ de la Pobla de
Segur –918-1990 – ( Segona part )
10) La Societat “ Comú de Particulars” de la Pobla de
Segur –una institució doblement centenària
11) El ferrocarril Lleida- Saint Girons, una empresa que
roman a mig camí.
12) Orquestres, acordionistes i festes a Pallars.-
13) Aspectos más sobresalientes de la Obra benefico -social
de las Cajas de Ahorro españolas.
14) Catalunya : nous horitzons.
15) El procés sobiranista de Catalunya a través de
quaranta cròniques- De 14 de març a 10 de novembre
de 2014.
16) El tren de la Pobla d’Antoni Nebot (l’ autor signa una
llargaIntroducció que relata la part històrica )
17) La Sèquia dels Camps a la Pobla de Segur – una
entitat essencial en el desenvolupament agrícola
de la vila.
18) Cròniques de les comarques pirinenques – ( reuneix en
edició especial 3 volums ).
19) La Pobla de Segur – porta del Pirineu
20) La Pobla de Segur – puerta del Pirineo ( versió castell.)
21) La Pobla de Segur : Estructura urbana - Sobre el nom
dels carrers .
22) Cròniques pirinenques - Engloba tres volums
23) Cròniques pirinenques – Engloba tres volums
24) Volum ( Corregiment de Talarn- Sèquia dels Molins-
10 figures Alta Ribagorça)
25) La llarga història del FF-CC. Lleida-la Pobla
( part històrica del llibre “ El Tren de la Pobla” de
l’Antoni Nebot i Biosca)
VIII .- Els aprofitaments hidroelèctrics
Llorenç Sànchez i Vilanova, ha dedicat diversos estudis al tema dels aprofitaments hidroelèctrics de tan decisives influències a les comarques del Pallars, la Ribagorça, la Vall d’Aran i el Baix Ebre. Aquests treballs li han merescut un remarcat reconeixement, havent estat alguns d’aquests llibres, objecte d’acurades i luxoses edicions, cas de l’Aventura hidroelèctrica de Capdella o de “la Productora”.
1) L’aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella –
edició 1984
2) L’aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella –
edició 1993 (versió catalana )
3) L’aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella –
edició 1993 (versió castellana )
4) La Canadenca, un fenomen econòmico-social que
transformà el Pallars
5) L’Aventura hidroelèctrica de la Ribagorçana –
ENHER i la seva influència econòmica-social en la
transformació de l’Alta Ribagorça.
6) La Productora i el paper rellevant que assumeix en els
aprofitaments hidroelèctrics del Pallars i la Vall
d’Aran.
7) Les centrals hidroelèctriques de l’Ebre- Mequinensa,
Riba-roja i Flix.
8) Les Valls de Cardós i les centrals hidroelèctriques que
hi funcionen.
9) El salt de Capdella – de la utopia a la realitat
10) La Canadenca – transcendència i abast.
11) L’Aventura de l’aigua – Cents anys dels primers
projectes hidràulics de Lleida.
12) Les mines de carbó de Malpàs i la fàbrica de cements
de Xerallo.
13) Volum : el salt dde Capdella – 10 figures del Pallars
segles XI-XV - El FF. Lleida – Sant Girons, una
empresa que roman a mig camí
IX .- Miscel.lània diversa
Inclou aquesta rúbrica una sèrie d’obres de temàtica diversa, que han contribuït a enriquir la bibliografia de l’autor, alhora que esdevé mostra de la seva versatilitat i capacitat per abordar els més diversos temes. Inclou, per tant, la llista un interessant nombre de títols de temàtica variada i que aborden aspectes importants en relació a moltes de les institucions que han destacat en la història de la vila i de la comarca.
1) El temple parroquial de la Pobla de Segur – dos cents
anys d’història- 1783-1983.
2) El Santuari de la Mare de Déu d’Arboló, centre
geogràfic i espiritual del Pallars.
3) El Monestir de Santa Maria de Gerri – passat i present
de la gran abadia del Pallars.
4) El casal de la Gent gran de la Pobla de Segur .- 25 anys
d’història- 1976/2001.
5) Camarasa Visió:la vila al pas del temps (1890-1994)
6) El deport se cita al Pallars.- Deu d’anys d’atletisme a
la Pobla de Segur.
7) Cròniques de la Vall d’Aran –Volum I
8) Cròniques de l’Alta Ribagorça – Volum II
9) Cròniques del Pallars Sobirà - Volum III
10) Cròniques del Pallars Jussà - Volum IV
11) Cròniques de les comarques pirinenques- Volum V
12) Cròniques de les comarques pirinenques- Volum VI
13) Cròniques del Pirineu lleidatà – Volum VII.
14) Cròniques de les comarques pirinenques- Volum VIII
15) Cròniques de les comarques del Pirineu – Volum IX.
16) Cròniques de les comarques del Pirineu – Volum X
17) Cròniques de les comarques de Ponent – Volum XI
18) Cròniques de les comarques lleidatana de Muntanya-
Volum XII.
19) Cròniques de les comarques del Pallars – Volum XIII
20) La Vall d’Aran – l’Alta Ribagorça – el Pallars
( Volum I )
21) La Vall d’Aran - l’Alta Ribagorça - el Pallars
(Volum II)
22) Dels cims del Montsec als plans de la Noguera
( tema que signa l’autor: El Monestir de Santa Maria
de Gerri
23) Visió retrospectiva – Referències- Articles – Crítiques -
Comentaris diversos, entre els anys 1995 -2003.
24) Articles i cròniques dels anys seixanta – 1965-1969.
25) Miscel.lània literària - Comentaris i referències
26) Articles d’opinió – Altres col.laboracions.
27) La Pobla de Segur - Cronologia- set-cents anys
d’història de la vila, a través de les dades i fets més
rellevants.
28) Per què tenim a la Pobla de Segur algunes notables
realitzacions ?.
29) Sant Miquel del Pui – de l’abandó anterior a
l’esplendor actual – Imatges – Volum I
30) Sant Miquel del Pui – de l’abandó anterior a
l’esplendoractual – Imatges – Volum II
31) Informació gràfica – La Pobla de Segur – Volum I
32) Informació gràfica – La Pobla de Segur – Volum II
33) Autors que s’han ocupat del Pallars – Índex per ordre
alfabètic .
34) Història d’una monja
35) Referències crítiques i d’informació a la
premsa. Articles, bibliografies.- Miscel.lània.
Discursos – Primer part.
36) Referències crítiques i d’informació a la
premsa - Articles, bibliografies – Miscel.lània-
Discursos – Segona part.
37) Referències crítiques i d’informació a la
la premsa – Articles, bibliografies – Miscel.lània
Discursos – Tercera part.
38) Miscel.lània- Poemes – Articles- Referències
diverses – Col.laboracions- 1970 - 2003
39) La llarga història del FF.CC. Lleida-la Pobla
de Segur - Síntesi distribuïda al Col.legi de
Periodistes- novembre de 1991.
40) Del Pirineu estant- Cròniques i comentaris- Volum I
41) Del Pirineu estant – Cròniques i comentaris- Volum II
42) Del Pirineu estant – Cròniques i comentaris- Volum III
43) Del Pirineu estant – Crítiques i comentaris – Volum IV
44) Del Pirineu estant – Crítiques i comentaris – Volum V
45) Del Pirineu estant – Crítiques i comentaris- Volum VI
46) Miscel.lània: Poemes – Articles- Referències diverses
Col.laboracions.
47) Articles i cròniques dels anys seixanta – 1965-1969
Volum I
48) Articles i cròniques dels anys seixanta – 1965-1969
Volum II
49) Sobre l’origen, gestió i procés d’algunes notables
realitzacions a la Pobla de Segur
50) Fons bibliogràfic i diplomàtic “Pallars” - Llorenç
Sànchez i Vilanova
X.- Obra prologada
Prologar llibres d’altri, acostuma a ésser un costum i una pràctica que sol acompanyar la labor de l’escriptor. Es tracta d’avalar, en certa forma, el treball de persones amb les quals hom se sent lligat per vincles d’amistat i d’estima. També pot influir en alguns casos el prestigi i consideració d’hom. L’autor pot aportar en aquest aspecte un balanç ben estimable. Heus ací, el detall dels llibres que ha prologat, fent abstracció d’aquelles altres obres per els quals se li ha demanat de fer-ne una crítica o una valoració.
1) Un hombre en su vida de maestro- Diversos autors
2) Ermengol Amill – Lluís Pujal i Carrera
3) El silenci dels dies – Poemes – Venturina Coll
4) La Conca a pas lleuger – Josep Jou i Parramon
5) A l fil dels meus records – Josep Jou i Parramon.
6) Magdalena Giralt, esposa del general Moragues-
Lluís Pujal i Carrera
7) 25 indrets turístics i monumentals de les Valls d’Àneu –
Xavier Sudrià- Antoni Gonzàlez.
8) Aproximació a la història de Covet i el seu entorn-
Josep Maria Nogué i Torre
9) Fets, costums i llegendes – Pallars Jussà II – Joan
Bellmunt i Figuera
10) Presentació Col.lecció “Eth Paisanhe” sobre temes de
la Vall d’Aran
11) Aventures d’una família alemanya i el seu amic italià –
Josep Maria Pujal i Carrera
12) Un helicòpter aterra al Pallars ( novel.la) - Lluís Pujal i Carrer
13) Dels cims del Montsec als plans de la Noguera –Diversos autors
14) Noms de cases antigues del Pallars Sobirà – Silvi Montaña i Pasquet.
15) Retrocediendo en el tiempo con nostalgia – Joan Viladrosa i Seix
16) La Vall Fosca- Històries i paisatges –Joaquim Coca i Edo
17) Història del comtat d’Urgell i de l’últim comte Jaume
16) La Vall Fosca- Històries i paisatges –Joaquim Coca i Edo
17) Història del comtat d’Urgell i de l’últim comte Jaume
“el Dissortat” – Lluís Pujal i Carrera.
18) Capvespre dinàstic – Jordi Navarri i Ginestà.
19) Exercici de memòria III – Emili March i Jordana
20) Carles Puche, il.lustrador – Homenatge del Comú
XI .- Novel.lística i relat curt
Recull una sèrie de petits relats i d’històries, construïdes a partir de molt diverses experiències. Obres plenes d’humanitat i de sentiment, amarades de nostàlgia, que ens traslladen a uns temps, sovint molt reculats i que tracten de reflectir una realitat, tal com l’autor la pogué un dia viure i patir. Cal dir que moltes d’aquestes obres han estat relacionades en el capítol o rúbrica de caràcter memorialista, intitulada “ A la recerca de tot allò que fou “.
1) Glòria i ruïna de l’Andreu Roca
2) Sherzo sentimental
3) Els anys difícils a la casa del Forn
4) Tot evocant el gran embolic de Vilavella
5) Treballs, angoixes i fracàs.
6) Inmersos en el gran combat – Primera part
7) Immersos en el gran combat- Segona part
XII .- Obra memorialista
Inclou aquest capítol una sèrie de treballs destinats a deixar constància del temps passat. L’autor assumeix tot el protagonisme, i els volums que s’hi integren, esdevenen un testimoni directe de molts passatges i experiències de la vida del mateix. En molts aspectes presenten tot el caràcter d’unes Memòries, construïdes de manera monogràfica, puix centra el relat en un fets determinats emparant-se sobretot de les anotacions del Diari.
1) Visió dels anys 1990 i 1991, segons les
les anotacions del Diari
2) Memòries – Diari de l’any 1974
3) 1985 : l’experiència de dotze mesos, seguint les pàgines del meu Diari
4) El combat diari, consignat en el Diari
de 1978 i 1979
5) La visió retrospectiva que ens ofereixen
els diaris de 1991 i 1992
6) El dia a dia dels anys 2008 i 2009- Diari
7) L’any 1990, dia a dia - Diari
8) Pàgines viscudes – Diari 1977
9) El dia a dia dels anys 2000 i 2003
10) Volum: la meva experiència del món del cinema -
Tres fac tors decisius en la meva deriva intel.lectual-
Excursió al Maestrat
11) Volum: Viatge de noces - La nostra estada de dos
anys a l’Ametlla de Mar.
12) Volum II ( Infructuós combat - Hores d’angoixa i de
temor a les muntanyes d’Osca )
13) Volum III ( Viatge a l’Argentina – Visió d’un any
Atziac de la nostra vida - 1991- Turmenta sentimental –
Foc a la casa dels gitanos i altres històries ).
14) Volum IX .- ( El Pa nostre de cada dia – Primera part-
1946-1967 – Pluja a la carta i altres històries – Diari
1974 )
15)) Volum Memòries – Tom I
16) Volum Memòries – Tom II
17) Volum Memòries – Tom V
18) Volum Memòries - Tom VIII
19) Volum Memòries – Tom XII
20) Volum Memòries – Tom XIII
21) Volum Memòries – Tom XIV
22) Volum Memòries – Tom XX
23) Relats agrupats – Volum VII
24) Relats agrupats – Volum IX
25) Relats agrupats – Volum X
26) Relats agrupats – Volum XII
27) Relats agrupats – Volum XIII
28) Relats agrupats – Volum XVII
29) Relats agrupats – Volum XXII
30) Dotze historietes breus en clau d’humor.
31) Les felices hores a prop del riu
32) Fets curiosos, anècdotes i humorades
33) Després de més de seixanta anys d’exercir d’escriptor
Primera i segona part
34) El servei Mèdico-Quirúrig, avui Mútua del Personal
de “la Caixa”.
35) Quatre relats calcats de les meves vivències.
36) El temps que fou en quaranta imatges d’arxiu
37) Algunes experiències explicades en tres relats
38) Recordant experiències del passat
39) Sant Miquel del Pui – de l’abandó anterior a
l’esplendor actual.
40) El Patronat de la Mare de Déu d’Arboló.
41) A l’entorn dels primers passos de la Copirineu
42) Arxius papers i records o la petita història de
“la Caixa”, durant la dècada dels anys cinquanta.
43) Immensament nit
44) Memòria dels anys de la Guerra Civil
45) Visió de l’any 1978 des de les pàgines del meu
Diari.
46) Diari de l’any 2003 o el discórrer de dotze mesos
dia a dia.
47) Seguint les petjades del meu Diari - 1986
48) Anys de penitència
49) El pa nostre de cada dia – de 1946 a 1967.
50) Recull d’anècdotes, fets curiosos i episodis originals.
51) Volum 1) D’aquelles vesprades a la fresca,2) Tot allò
que ha romàs a la memòria dels anys de la Guerra
Civil; 3) Els alegres banys de joventut en els seus
escenaris i 4) de l’opulència a la ruïna.
52) El temps que fou en quaranta imatges.
53) Memòria d’algunes persones defallides que han passat
per la meva vida.
54) Inventari: A la recerca de tot allò que fou. Descripció
i abast .
55) Infructuós combat.
56) Treballs de joventut ( originals )
XIII .- Llibres agrupats en la sèrie “A la recerca de tot allò que fou “
Es ben sabut que l’escriptor ha trobat sovint una font d’inspiració en les seves pròpies i més immediates vivències. L’experiència dels fets i circumstàncies que han definit la seva deriva humana, han trobat en l’obra de molts autors una bona part dels ingredients que han estat en la base dels seus relats. Llorenç Sànchez i Vilanova s’ha distingit en aquest respecte, per donar vida a una llarg nombre de títols, que s’emparen d’històries i realitats viscudes, essent un nombre d’aquestes experiències, les que donen contingut a aquest apartat. Potser perquè reflecteixen en certa forma la vida de molts, és perquè, a parer dels seus lectors, esdevé la part més suggestiva de la seva obra.
1) Volum I.-El conflicte convivencial i religiós del
Seminari d’Urgell
2) Volum II .-A l’entorn dels primers passos de la
Copirineu
3) Volum III .- El Patronat de la Mare de Déu d’Arboló-
Treballs que imposà el redreçament de l’emblemàtic
Santuari del Pallars.
4) Volum IV .- Tot allò que ha romàs a la memòria de la
Guerra Civil.
5) Volum V .-Les festes patronals a la Pobla de Segur.
6) Volum VI .- Infructuós combat
7) Volum VII .-Foc a la casa dels gitanos i altres relats
8) Volum VIII .- El Servei Mèdico- Quirúrgic, avui
Mútua del personal de “la Caixa”
9) Volum IX .- Anys de penitència
10) Volum X .- Sant Miquel del Pui – de l’abandó
anterior a l’esplendor actual
11) Volum XI .- El Pirineu amb jeep
12) Volum XII .-Arxius, papers i records o la petita història
de “la Caixa” la dècada dels anys cinquanta.
13) Volum XIII .- Hores d’angoixa i de temor a les
muntanyes d’Osca
14) Volum XIV .- L’estrany triangle.
15) Volum XV .- Turmenta sentimental
16) Volum XVI.- Sempre hi ha una primera vegada.
17) Volum XVII .- Fets curiosos, anècdotes i humorades
18) Volum XVIII .- De l’opulència a la misèria.
19) Volum XIX .- Vint pel.lícules en el record
20) Volum XX.- Immensament nit.-
21) Volum XXI.-Els alegres banys de joventut en els
seus escenaris.
22) Volum XXII .- La meva experiència de la milícia
23) Volum XXIII .-Catorze relats en clau d’humor
24) Volum XXIV.- Sobre el feliç entreteniment de la
pesca
25) Volum XXV .- La fugissera lleugeresa del sentiment.
26) Volum XXVI .-Pluja a la carta i altres històries.
27) Volum XXVII .-Pendent avall
28) Volum XXVIII.- La nostra estada de dos anys
a l’Ametlla de Mar
29) Volum XXIX.- Viatges ( Andalusia, Costa Brava,
Centre i Nord d’Espanya )
30) Volum XXX .- Viatges ( Itàlia i Tampa (Florida)
31) Volum XXXI .- Viatges ( Argentina )
32) Volum XXXII .- Viatges ( Andalusia i Cantàbria)
33) Volum XXXIII .- Experiències clíniques entre el
març i el juliol del 2010.
34) Volum XXXIV Viatge al Maestrat passant per
Morella i Alcanyís .
35) Volum XXXV .- Tres sortides breus de fi de setmana
36) Volum XXXVI .- El pa nostre de cada dia ( lª part )
37) Volum XXXVII .- Memòria d’algunes de les persones
amigues, ja defallides que han passat per la meva vida
38) Volum XXXVIII .- Allò que s’ha dit i escrit d’hom
39) Volum XXXIX .- La dissortada venda de la finca de
Senterada i l’esforç per recuperar-la.
40) Volum XXXX .- Per trenta monedes.
41) Volum XXXXI – Visió de dotze mesos atziacs de
la nostra vida.
42) Volum XXXXII – Després de més de 60 anys d’exercir
d’escriptor – Primera part.
43) Volum XXXXIII.- Després de més de 60 anys d’exercir
d’escriptor – Segona part.
44) Volum XXXXIV .- Diari -1974 o la peripècia de
dotze mesos.
45) Volum XXXXV.- Hores de glòria.
46) Volum XXXXVI .- Un any advers de la nostra vida,
seguint les anotacions del meu Diari – 1975.
47) Volum XXXXVII .- L’atzarosa memòria del
temps passat. Diari 1976.
48) Volum XXXXVIII .- Pàgines viscudes – Diari 1977.
49) Volum XXXXIX.- Visió de l’any 1978, des
de les pàgines del meu Diari.
50) Volum L .- D’aquelles vesprades a la fresca.
51) Volum LI .- Des de les últimes corbes del camí
52) Volum LII .- La meva relació amb el món del teatre
53) Volum LIII .- Episodis originals que romanen a la
memòria d’hom.
54) Volum LIV .- La meva presència a la Radio
i a la Televisió.
55) Volum LV .- Crònica gràfica dels anys joves.
56) Volum LVI .- La llarga pugna que comportà
l’ingrés de la nostra filla a “la Caixa.
57) Volum LVII.- Pels camins feliços de la il.lusió,
l’esperança i el sentiment apassionat. 1ª part
58) Volum LVIII .- Pels camins feliços de la il.lusió,
l’esperança i el sentiment apassionat.- 2ª part.
59) Volum LIX .- Seguint les petjades del meu Diari –
Any 1996
60) VolumLX .- A la recerca de tot allò que fou -
Inventari
XIV .- Obra didàctica
Impel·lit per la necessitat de posar a l’abast dels seus fills, Llorenç i Laura, uns textos que els hi facilitessin d’aconseguir una preparació adequada i eficaç de cara a presentar-se a les oposicions d’ingrés a laplantilla del personal de “la Caixa”, i d’acord amb el programa que havia de servir de base de les citades oposicions, l’any 1972, primer, i més endavant, l’any 1979, duia a terme la redacció dels textos que relacionala present rúbrica, i que editats més endavant, esdevindrien una eina molt pràctica i didàctica, de la que se’n serviren nombrosos opositors.
1) Contabilidad
1 Contabilidad ( Teoria)
1 Contabilidad ( Teoria)
2 Contabilidad general
3 El balance
4 Contabilidad de Cajas de Ahorro
2) Apuntes para la preparación de las oposiciones de ingreso en la plantilla de las Cajas de Ahorro
3) Nociones sobre Cajas deAhorro
4) Informática
5) Nociones de Economia
6) Principios de Derecho Civil
7) Principios de Derecho Mercantil
3) Apuntes sobre el desarrollo de las rúbricas del Programa de ingreso en la plantilla de las Cajas de Ahorro, por el sistema de Temes.
8) Nociones sobre Cajas de Ahorro - Temes
9) Informática – Temes
10) Nociones de Economía – Temes
11) Principios de Derecho Civil – Temes
12) Principios de Derecho Mercantil – Temes.
4) Apuntes sobre el desarrollo de las rúbricas del Programa de ingreso en la plantilla de las Cajas de Ahorro, por el sistema de Test.
13) Nociones sobre Cajas de Ahorro - Test
14) Informática – Test
15) Nociones de Economía – Test
16) Principios de Derecho Civil – Test
17) Principios de Derecho Mercantil – Test.
XV .- Teatre
De ben jove l’autor sentí la vocació d’escriure pel teatre. Gairebé de nen ja havia redactat uns senzilles escenes, que representaven amb el grup d’amics de carrer. Més endavant ja al propi Seminari havia endegat uns primers treballs, que tractaven d’imitar els clàssics que s’estudiaven a la classe de literatura.
El primer treball però que va dur a terme, i del que se’n feu una primera representació la diada de Reis de l’any 1949, fou una comèdia en tres actes “ Al freir será el reir”. Seguiren altres obres menors, fins arribar al 1955 que el dia 26 de maig al Cinema-Teatre Avenida, s’estrenava “ La Jove de Can Jordi”, obra cridada a tenir un cert ressò a la resta del país, en haver estat patrocinada per “ la Caixa”.
El 1956 redactava “ Viure com Déu mana”, estrenada igualment al Cinema- Teatre Avenida. El 1958 “ No hi ha ferida més dolorosa”, premiada per l’Associació del Personal de “la Caixa i que estrena el Quadre escènic de la susdita Associació.
El 1980, “ A casa s’haapagat un estel”, obra guardonada als Jocs Florals de la Gascunya, amb Medalla d’Or. Traduïda al francès s’estrenaria a Saint Gaudens. Altres obres: “Diumenge tarda de set a nou” o “ Dos afeccionats d’altura “, no es representarien mai. Heus ací els títols que s’hi integren:
1) Al freir será el reir ( comèdia )
2) Quien espera desespera ( sainet )
3) La Jove de Can Jordi ( drama )
4) Viure com Déu mana ( drama )
5) No hi ha ferida més dolorosa ( drama )
6) Diumenge tarda de set a nou
7) A casa s’ha apagat un estel ( drama )
8) Dos afeccionats d’altura ( joguet còmic )
XVI .- Obra periodística
La presència de l’escriptor a la premsa sempre ha estat una constant. La premsa esdevé una tribuna magnífica des de la qual pot hom expressar els seus pensaments, ideologies, inquietuds i
posicionament davant de les qüestions que genera la diària casuística. També aquesta labor pot cenyir-se a recollir simplementel comentari sobre molts altres temes siguin de caràcter social, econòmic, polític històric, etc. La labor de l’autor ha estat en aquest aspecte molt extensa i variada, i ha trobat l’aixopluc de prestigioses revistes i periòdics.
1) Des de la tribuna de la premsa
2) Recull d’articles.
3) Testimoniatge col·laboracions pels butlletins i
publicacions de “ la Caixa – Volum I
4) Testimoniatge: col.laboracions pels butlletins i
publicacions de “la Caixa “ – Volum II
5) Articles de premsa – anys 60 i 70
6) Articles de premsa Diari Segre i altres publicacions.
7) Compilació d’articles i altres referències, realitzada
l’any 1984.
8) Tot una llarga experiència a través de les lletres -
Primera part
9) Tot una llarga experiència a través de les lletres -
Segona part
10) Els primers articles a publicar als Programes de
Festa Major.
11) Articles, publicats en Programes de Festa Major, de
les Ciutats Pubilla o de les Fires de Primavera.
12) Recull - Articles- informacions diverses- notícies
personals.
13) Recull – Articles – referències biogràfiques- notícies
de premsa - diversos.
14) Articles de premsa- anys 1999-2000.
15) Recull d’articles i altres referències.
16) Recopilació articles i altres referències.
17) Articles diversos i altres escrits.
18) Miscel.lània literària – Comentaris i referències –
Articles d’opinió – Altres col.laboracions
19) Miscel.lània – Referències personals - Articles –
Critiques- Discursos i comentaris diversos -
Anys 1995 - 2003
20) Visió retrospectiva – Referències – Articles- Discursos,
Critiques – Comentaris diversos, entre els anys 95-03.
21) Articles i cròniques dels anys seixanta 1965-1969
22) Articles de premsa- originals i textos publicats a la
premsa i altres medis
23) Presència a la premsa i altres medis - articles,
referències i comentaris diversos.
24) Cròniques periodístiques – anys seixanta i setanta –
Tom I.
25) Cròniques periodístiques – anys seixanta i setanta –
Tom II.
26) Cròniques periodístiques –anys seixanta i setanta –
Tom III.
27) Cròniques periodístiques – anys seixanta i setanta –
Tom IV
28) Articles publicats al Diari Segre i altres referències.
29) Articles de premsa i altres referències – 1998-2000
30) Diversos – Comentaris de premsa, reportatges,
crítiques.
31) Articles per “La Mañana”, el Butlletí de “la C aixa”
i altres publicac ions ( textos ooriginals)
32) Miscel.lània: articles, reportatges i referències diverses.
33) Recull d’articles i altres referències – Volum I
34) Recull d’articles i altres referències -Volum II
35) Articles, cròniques i referències diverses – Tom I
36) Articles, cròniques i referències diverses – Tom II
37) Articles diversos i altres escrits.
38) Articles ( originals en premsa)
39) Articles ( originals en premsa )
40) Articles i diversos
41) Articles i altres referències – anys 2003 - 2006
42) Articles i altres referències – Volum II- 2003-2006
43) Articles i altres referències – Volum III – 2003-2006
44) Articles de premsa - en originals
45) Articles de premsa- 1999.
46) Recull de reportatges de premsa, notes, articles
i referències diverses.
47) Articles de premsa – 1999 – 2000.
48) Recull de referències d’índole diversa
49) Miscel.lània : Poemes, articles, referències
diverses i col.laboracions.
50) Articles i cròniques dels anys seixanta – 1968-1969
51) Articles i cròniques dels any seixanta – 1968-1969
52) Articles Segre – text original – Volum I
53) Articles Segre – text original – Volum II
54) Articles Segre – text original – Volum III
55) Articles Segre – text original – Volum IV
56) Articles, comentaris, crítiques i referències diverses
57) Articles, referències, crítiques i reportatges
58) Articles de premsa ( originals en impressió)
XVII.- Intervencions a la Radio i a
la Televisió
La radio i la televisió són dos extraordinaris mitjans de transmissió i comunicació que ha omplert moltes hores d’audiència i s’ha identificat amb la vida de la nostra societat. En ambdós mitjans el nostre autor ha estat present reiterades vegades. Pel que fa a la radio, amb programesreglats entemps i data. Més restringida la presència a la televisió. L’inventari ha registrat, en ambdues modalitats, algunes mostres que relacionem:
1) Programes de 1983 i 1984 radiats des de l’emissora
de la Pobla.
2) La meva presència a la Radio i la Televisió
3) Programes radiofònics – anys 1983-1984 –Volum I
4) Programes radiofònics – anys 1983-1984 –Volum II
5) Programes radiofònics – anys 1983-1984 – Volum III
6) Programes radiofònics – anys 1983-1984 – Volum IV
7) Cròniques per Radio Lleida – any 1986
8) Vae victis ! – Crònica radiofònica
9) La doctrina de Montesquieu dos-cents cinquanta anys
després de la mort – Crònica radiofònica.
10) Sobre els nous pobres de corbata i vestit a mida–
Crònica radiofònica.
11) Seixanta anys després del dia més llarg–Crònica
radiofònica.
12) Les monarquies del segle XXI – Crònica radiofònica.
13) Rèquiem per l’ídol caigut – Crònica radiofònica.
14) Seixanta anys després d’ésser alliberats els camps
d’extermini de l’Alemanya nazi – Crònica radiofònica.
15) L’alliçonador mestratge dels cementiris- Crònica
radiofònica
16) George Orwell o el desengany del revolucionari
idealista- Crònica radiofònica.
17) Amarga decepció – Catalunya més que mai de genolls
Crònica radiofònica.
18) Castel Leó a la Vall d’Aran – Crònica radiofònica.
19) Els cinquanta anys de la nova església del Pont de
Suert – Crònica radiofònica.
20) Manuel Azaña en la memòria històrica– Crònica
radiofònica.
21) Solituds crepusculars – Crònica radiofònica.
22) El Museu dels Raiers a la Pobla de Segur – Crònica
radiofònica.
23) Adéu a la infància – Crònica radiofònica.
24) Als trenta anys de la mort del pensador francès
Jacques Maritain .- Crònica radiofònica.
25) Intransigència i dogmatisme .- Crònica radiofònica.
26) Somnis d’ahir, frustracions d’avui – Crònica
radiofònica.
27) Què fer amb la devastadora pandèmia de la sida ?-
Crònica radiofònica.
28) Sobre la polèmica entrada de Turquia a la Unió
Europea- Crònica radiofònica.
29) L’aclaparador domini de l’audiència sobre els
comportaments de la televisió– Crònica radiofònica.
30) Les Dressanes nacionals: a la recerca d’una solució
impossible ?.- Crònica radiofònica.
31) Els set-cents anys del naixement de Petrarca- Crònica
radiofònica.
32) El món de les lletres rememora la figura d’Anton
Cékhov Crònica radiofònica.
33) La desmesura que domina el món del futbol– Crònica
radiofònica.
34) Dublin evoca el mític personatge de Leopold Bloom
Crònica radiofònic
35) L’ombra allargada dels grans cementiris oblidats –
Crònica radiofònica.
36) Jules Verne des de la perspectiva dels cents anys de la
seva mort – Crònica radiofònica.
37) L’estupidesa com a sinònim de fracàs intel.lectual–
Crònica radiofònica.
38) Espanya : dues visions divergents– Crònica
radiofònica.
39) A l’entorn de l’inacabable conflicte israelià-palestí-
Crònica radiofònica.
40) Amarga despertada a les cruels realitats de la
messiànicaacció del terrorisme musulmà –
Crònica radiofònica.
41) El Museu de la Vall d’Aran– Crònica radiofònica
42) Tot recordant Marguerite Youcernar en el centenari
de la seva naixença – Comentari radiofònic.
43) El projectat tramvia elèctric Marignac-Salardú–
Crònica radiofònica
44) Passat i present de Santa Maria de Mur– Crònica
radiofònica.
45) Collegats: una singular joia natural del Pirineu-
Crònica radiofònica.
46) La confraria de Sant Sebastià al Pont de Suert –
Comentariradiofònic.
47) El ràfting dins dels deports d’aventura – Crònica
radiofònica.
48) La tràgica deriva del continent africà.- Crònica
radiofònica
49) Sobre el pensament polític i social de Norbert
Bobbio- Comentari radiofònic
50) El concili Vaticà II – 40 anys després- Crònica
radiofònica
51) El dit acusador de la memòria històrica. Crònica
radiofònica
52) Sobre l’entristitor i cruel fenomen de la violència
domèstica. – Comentari radiofònic..
53) A la recerca dels falsos paradisos d’Occident – Crònica
radiofònica.
54) Patologies que inciten al crim, la violència i la
destrucció. Crònica radiofònica
55) Jean Paul Sartre, el filòsof inspirador d’algunes
revolucions del segle XX– Comentari radiofònic.
56) El fenomen de les bandes urbanes- Comentari radiofònic
57) El permanent i descoratjador diàleg de sords.-
Comentari radiofònic.
58) La sempre ingrata hora del relleu– Comentari
radiofònic.
59) Ramon Admetlla “ Periquin”, músic i persona
polifacètica.– Crònica radiofònica.
60) Déu, els Estats Units i la utopia del somni americà
61) Tot evocant la figura senyera del Dr. Jaume Fiella,
filantrop i polític
62) “La Productora·” i la V all d’Aran
63) El Museu d’Art Sacre del Pont de Suert
64) En els dos-cents anys del naixement d’Alexandre
Dumas
65) Rèquiem per un aristòcrata
66) Cròniques radiofòniques – Emissora Radio Lleida
(original)
67) Cròniques radiofòniques – Emissora Radio Pobla
(original )
68) El Pallars en la crònica radiofônica de Radio Lleida-
1986 -1987
69) Cròniques per Radio Lleida entre els febrer i octubre
de 1986
XVIII .- Discursos i comunicacions
Un altra de les facetes dignes de remarcar de la personalitat Llorenç Sànchez ha estat la seva condició d’orador. Constitueix en efecte aquest aspecte de la persona que s’adreça al públic, amb autoritat, destresa i precisió en el maneig del llenguatge, claredat en l’exposició de les idees i els conceptes i poder de convicció, una de les qualitats que més distingeixen, i que són alhora més de valorar.
El nostre autor també en aquest punt ha excel·lit, havent-ho demostrat a bastament a través d’una llarga i constructiva experiència, de la que n’esdevenen mostres prou eloqüents, algunes de les peces que reuneix la present rúbrica, més d’estimar atès que ha estat una persona, que sovint ha prescindit, en mèrits a una extraordinària facúndia, de suports escrits.
Un altre capítol, inclòs en aquesta mateix rúbrica, és el de les Comunicacions, que ha presentat en gran nombre de simposis, taules rodones, sessions d’estudi o a reunions i assemblees acadèmiques:
1) Pregó sobre el 75 aniversari de l’Associació del
Personal de “ la Caixa”.
2) Presentació del llibre “Dels cims del Montsec als Plans
de la Noguera”.
3) Comunicació al Col·legi d’Enginyers sobre Emili Riu i
Periquet
4) El projecte Rouviere a l’entorn d’un ferrocarril Lleida
França per la Ribagorça i l’Aran Ponència.
5) Parlament a Bossost amb motiu de l’Homenatge a Mn.
Josep Condó.
6) Sobre els passos de la història: la qüestió dels Maquis.
Comunicació.
7) Victoriano Muñoz i Oms- creador i empresari de vasta
visió- Comunicació
8) La Canadenca: presència al Pallars – Comunicació
9) Les comarques pirinenques en relació a Solidaritat
Catalana – Comunicació.
10) Manifest en defensa del tren de la Pobla – Proclama
11) La Fira de Salàs - Comunicació
12) Els viatges de Franco al Pirineu - Comunicació
13) Sobre la figura de Fred Stark Pearson – Comunicació
14) El túnel de Vielha , la realització que alliberà la Vall
d’Aran d’ancestrals servituds.- Comunicació
15) Enric Porta, ambaixador des de l’art de les belleses
del Pirineu – Comunicació
16) La central reversible d’Estany-Gento-Sallente a la Vall
de Cabdella – Comunicació
17) La Societat “Comú de Particulars” de la Pobla de
Segur - Comunicació.
18) El viatge del rei Alfons XIII a la Vall d’Aran-
Comunicació
19) Els túnels previstos en relació a l’àrea del Pirineu lleidatà- Comunicació.
20) Difícil de concebre el redreçament econòmic del
Pirineu, sense el túnel de Salau – Comunicació
21) Sobre el nou fenomen del turisme industrial -
Comunicació
22) Memòria del XI Certamen Literari de l’Associació del
Personal de “ la Caixa”. 1957
23) El món del cinema evoca la figura mítica de Greta
Garbo Comunicació.
24) Els qüestionaris de Francisco de Zamora –
Comunicació
25) L’Enher: incidència socioeconòmica a la comarca de
l’Alta Ribagorça - Comunicació
26) El Dr. Lluís Casanovas, incansable promotor cultural
a la Pobla i a Pallars dels valors culturals i artístics-
Comunicació
27) La fàbrica de cements de Xerallo – Comunicació.
28) La Guerra dels Segadors en relació al Pallars-
Comunicació
29) La darrera sessió del Conselh Generau dera Val
d’Aran - Comunicació
30) El Centre Excursionista de Catalunya ha celebrat els
130 anys d’existència. – Comunicació
31) La Guerra Civil al Pallars – l’acció de l’aviació -
Comunicació.
32) Significació i abast dels “ Capbreus” com a font
d’informacions històriques – Comunicació
33) El sagnant episodi de la crema de l’església de la Pobla
pels carlistes, el març de 1873. – Comunicació.
34) Cents anys després de l’excursió filològica de Mn.
Antoni Maria Alcover a les comarques del Pirineu –
Comunicació
35) La situació de la llengua catalana en els anys quaranta,
a través del testimoni excepcional de Josep Pla.
Comunicació
36) La Vall d’Aran durant la Guerra del Francès -
Comunicació
37) El paper de la comtessa Valença de Tost i el seu
testament - Comunicació.
38) La carta de Franquícia de la Pobla de Segur, de 17 de
gener de 1268 – Glosa.
39) El curiós i original llegat arquitectònic, a Pallars, de
Jacint Gòmez “ el carlí “. Comunicació
40) Els orígens del Comú de Particulars i l’enfrontament
dels fundadors amb els Llorens i Puigcerver. Ponència.
41) La tercera i última carlinada al Pallars- Comunicació
42) Josep Maria Boixareu i Areny, referent altament positiu
de gestor municipal – Glosa-resum.
43) Fires i mercats a Pallars i a l’Alta Ribagorça –
Comunicació
44) Les institucions de govern de l’Aran Històric –
Comunicació
45) Juli Soler i Santaló, pioner del moviment excursionista a
Catalunya – Comunicació.
46) Sobre dos documents de l’Arxiu Ducal Medinaceli –
Exposició i comentari - Comunicació
47) Transcendència i vocació plebiscitària del nou
Estatut de Catalunya – Comunicació.
48) Felip Aner d’Esteve, l’aranès que fou protagonista a les
Corts de Cadis – Comunicació.
49) L’Església entre l’hostilitat i la incomprensió
Colaboració per la Revista “ Església d’Urgell”.
50) Sobre la població prehistòrica de les zones
del Pirineu – Comunicació.
51) Persistència del doctrinarisme nacional-franquista-
Comunicació.
52) El paper primordial dels escriptors en la defensa
de la llengua catalana – Comunicació.
53) Hug Roger III , últim comte de Pallars.-
Comunicació.
54) Valentí Almirall: memòria de l’indiscutible teòric
del nacionalisme de Catalunya – Comunicació
55) Els 50 anys de la creació del Parc Nacional d’Aigües
Tortes i Llac de Sant Maurici.- Comunicació
56) Influència del centre Comarcal Lleidatà en el redreça-
ment i promoció de la cançó catalana.- Glosa-resumen
57) Ramon Llull i la contribució que fa a l’ús i perfeccio-
ment de la llengua catalana.- Comunicació
58) L’abadiat de Gerri: orígens, procés i abast.
Comunicació
59) Emissió de paper moneda a la Pobla de Segur –
Comunicació
60) Memòria apassionada de l’Agustí Seguí, filantrop
i mecenes d’excepció - Article
61) La instauració de la Diputació Provincial – Gestió i
influència a les comarques del Pirineu.- Comunicació
62) La situació demogràfica del Pallars Jussà, a través
del temps.- Comunicació- Glosa.
63) Notícia d’algunes formacions musicals que
funcionaren a Pallars, dels anys quaranta als setanta -
Comunicació
64) Presència i influència dels monestirs en el Pallars
medieval - Comunicació.
65) El Pallars del segles XVIII, segons la visió d’un
estranger- Comunicació.
66) Sobre el privilegi de la Querimònia atorgat als
aranesos l’agost de 1313. Comunicació.
67) Les fargues que funcionaren a l’entorn de l’explotació
del ferro del Pirineu – Comunicació.
68) La Regència d’Urgell a través de la constància d’un
testimoni directe.- Comunicació.
69) La ruta castellera a les comarques de Pallars i l’Alta
Ribagorça.- Comunicació.
70) Presentació del llibre “ Noms de cases antigues de la
comarcadel Pallars Sobirà” de Silvi Montaña.
71) Sobre l’Arxiu Ducal Medinaceli - Comunicació-
72) La història dels nostres pobles en el nomenclàtor dels
seus carrers – Glosa.
73) Gerri i l’explotació que féu de la sal – Resumen.
74) Ramon Violant i Simorra, l’home que recuperà el
món antic de la ruralia pallaresa – Glosa.
75) Sobre la parla dialectal a Pallars. - Comunicació
76) La Guerra de la Ribagorça 1567-1591. Comunicació
77) Arnau Mir de Tost, cabdill i polític - Comunicació
78) El vell problema de la travessia de la carretera per
l’interior dels pobles.- Comunicació
79) Visita a la regió dels llacs de Capdella - Comunicació
80) El Parc natural de l’Alt Pirineu – Glosa-resumen.
81) El Balneari de Caldes i la Consòrcia de Boí–
Comunicació
82) Les centrals hidroelèctriques de les Vall d’Àneu
Comunicació
83)La Guerra Civil al Pallars– Comunicació.
84) Sobre les arrels basques del Pirineu català occidental
Comunicació.
85) Andreu Saura i el bandolerisme a les comarques del
Pirineu– Comunicació.
86) El llinatge dels senyors d’Erill a l’Alta Ribagorça–
Comunicació.
87) La reserva natural de Caça del Pirineu de la serra
del Boumort–Comunicació.
88) El Comtat de Pallars– Comunicació
89) El port de la Bonaigua i la necessitat d’obviar la
dificultatactual d’aquest estratègic pas de muntanya
Comunicació
90) El Bisbat de Roda – del 956 a 1149 – Creació, vigència
i extinció - Comunicació.
91) Les centrals hidroelèctriques de les Valls de Cardós-
Comunicació.
92) Les centrals hidroelèctriques de la Vall del Barravés
Comunicació.
93) Parlament – octubre de 2002 – amb motiu de
l’assemblea del personal de “la Caixa” al Princesa
Sofia - 50 anys amb “ la Caixa”.
94) “La Productora” i el paper rellevant que duu a terme a
la Vall d’Aran. Comunicació.
95) El Museu de la Val d’Aran– Comunicació.
96) Discursos ( Medalla Macià – Mare Güell – Emili Riu-
Manifest del tren Lleida- la Pobla i altres )
97) El 70 aniversari de les Monges de la Vetlla, el 18
de juny de 1998 ( Estrena del c/ M. Güell)
98) Els principals llinatges del Pallars- Època medieval
Comunicació
99) Concessió Creus de Sant Jordi – 2015. Generalitat
de Catalunya – 7 de maig.
100) Discurs Assemblea del Personal de “la Caixa”· de la
Província de Lleida – juny de 2002.
101) El castell dels comtes de Pallars a València d’Àneu-
Comunicació
102) La Guerra de Sucessió en relació a les comarques
del Palllars - Comunicació
103) Discurs amb motiu de l’entrega “· Medalles Macià”-
Octubre de 1998.
104) Ponència sobre Turisme, sessions del Consell
Econòmic Sindical – Tremp, abril de 1971.
105) Influència del Centre Comarcal Lleidatà en el
redreçament i promooció de la cançó catalana
106) Gaspar de Portolà, militar i explorador intrèpid.-
Comunicació
107) Discursos : 1) fill predilecte Sr. Seguí; 2) celebració 50
anys amb la Caixa; 3) Homenatge al mestre Josep Castells
4) Manifest en favor de les Monges de la Vetlla; 5)
Manifest en defensa del tren de la Pobla ; i 6) Ponència
sobre Emili Riu.
108) Sobre aquells llibres d’altri dels quals n’he fet la
presentació ( Un hombre en su vida de maestro, El
silenci dels dies; la Conca a pas lleuger, Al fil dels
meus records; el general Moragues, Maria Rúbies,
Eduard Aunós, l’església de Covet, 25 i drets turistics
de les V alls d’Àneu, Vall Vall Fosca- Histôries i
Paisatges ....)
109) Miscel.lània: Articles,referències, programes
crítiques i comentaris ( originals en impressió)
XIX .- Traducció
Aporta notícia aquest apartat d’aquelles traduccions que l’autor ha dut a terme, ja sigui d’algunes de les obres pròpies, ja d’altres autors. La labor de traductor acostuma a ser més delicada i exigent del que sol estimar-se, d’ací que hagi confessat que sempre l’han decebut les traduccions que s’han fet d’alguns dels seus llibres, quan aquesta no ha recaigut directament en ell.
1) Venerable Mare Maria Güell i Puig – Una vida
dedicada a Dios i a la caridad de P. Josep M. Solé i
Roma. (del castellà al català )
2) Cartoral de Lavaix – Documents ( del llatí al català )
3) Cartoral de Santa Maria de Gerri ( del llatí al català
4) Arxiu Ducal Medinaceli- Documents ( del llatí al català)
5) Infinita y profunda nit, ( del català al castellà )
6) Los Valls de Cardós y la centrals hidroelèctriques que
hi funcionen ( del català al castellà)
7) Era illa des diamants e altri poemes de Mn. Josep
Condó ( de l’aranès al català )
8) A casa s’ha apagat un estel ( del català al francès )
9) Consells i records de la M. Maria Güell per la Mare
Montserrat Esteva (del castellà al català )
10) La Vall d’Aran - resumen històric (del català al
castellà )
11) La Pyreneide – Cant de gesta de Bernad Sarrieu –
( del francès al castellà ). -
12) Col.lecció de documents recopilats per l’historiador
Miret Sans ( del llatí al català ).
13) La Pobla de Segur – puerta del Pirineo
( del català al castellà )
14) Los días grises - Poemas ( del català al castellà )
15) Ausencias – Poemas ( del català al castellà)
16) La sombra alargada de los recuerdos – Poemas
( del català al castellà )
17 ) Afanes juveniles – Poemas – (del català al castellà)
18) Caminos sin retorno – Poemas (del català al castellà)
19) Sueños y esperanzas – Poemas (del catalàal castellà)
20) Soledades otoñales – Poemas – ( del catalàal castellà)
21) Rosas y espinas – Poemas- ( de català al castellà)
22) Oficio de tinieblas –Poemas ( del català al castellà)
23) Alivio del alma juvenil –Poemas ( del català al
castellà )
24) Paisaje de otoño – Poemas ( del català al castellà)
XX. Guionatge
L’autor que figura com a titular en el registre de guionistes del Departament de Cultura de la Generalitat, ha dut a terme una meritòria labor en aspecte tan suggestiu i alliçonador com són els reportatges i documentals. Se’n fa constar la relació íntegra, si bé, només s’han pogut dipositar al Fons unes poques cintes del conjunt de treballs realitzats, entre aquests “la Pobla, ciutat Pubilla de la Sardana, 1967”; “Sant Miquel del Pui” ,“la Sèquia dels Molins” i el reportatge sobre les centrals de les valls de Cardós.
1) La Vall de Capdella – un espai privilegiat el cor de Pirineu.- Documental rodat el 1969 a cura de Ramon Ferrer i el seu equip.
2) La nova estació de Llessui, un guany destacat del món turístic– Documental rodat per Robert Nogués i el seu equip, el 1966
3) La Pobla de Segur – Ciutat Pubilla de la Sardana, 1967.- Reportatge rodat per en Joan Arnalot, Eduard Boixereu i Rosa Vila, el 1967
4) Josep Condó, un passeig per la vida del destacat escriptor aranès- Documental rodat per en Francesc Boya i el seu equip pel programa de televisió “ Era llucana” – any 1976
5) L’Aplec de Sant Miquel del Pui, a la Pobla de Segur.- Reportatge rodat per Ramon Admetlla i el seu equip . Any 1965
6) Sort : Història i present de la vila dels comtes de Pallars. Documental rodat per Ramon Ferrer, el 1969.
7) La ruta medieval del Pallars– Documental rodat per Marius Fondevila, pel programa de televisió “Indrets de Catalunya “.
8) Pels camins de la Noguera Pallaresa– reportatge rodat per Ramon Ferrer i Vila –any 1971.
9) La Sèquia dels Molins: un assaig de concentració industrial de la segona meitat del segle XIX, a la Pobla de Segur.- Documental a cura del Comú de Particulars i rodat per l’Esteve Deulofeu , el 2003.
10) El Santuari d’Arboló. Documental rodat per l’equip de televisió TV3, pel programa “ Els camins de la calma”, el 2004.
11) Viatge a Egipte i visita als grans vestigis de l’era dels Faraons- Documental rodat per l’Esteve Deulofeu, el 1999.
12) El misteriós i teocràtic estat d’Athos.- Documental rodat per a la televisió, a cura de Marius Martínez, el 1987.
13) Viatge a Israel i als escenaris bíblics del desert del Sinaí.- Documental de Martí Sanroman, rodat el 1993.
14) Viatge al Iemen, un país ancorat en el passat– Documental rodat per l’Esteve Deulofeu, el 2005
15) Tavascan: l’aventura hidroelèctrica de les Valls de Cardós, documental a cura de l’equip de Joan Tatjer- 2005.
16) Mur, una referència en la secular deriva històrica del Pallars, rodat per Cruz Pereda, el 2004.
17) Audiovisual sobre Emili Riu i Periquet- documental
per l’Esteve Duelofeu Bosor, el 2008.
XXI .- Originals de treballs aportats amb caràcter testimonial
Recull aquest apartat un nombre de treballs, en original, corresponents molts dels mateixos, a les primeres etapes de l’autor, amb la significació afegida d’esdevenir un testimoni amable i humà, lligat al primigeni món de la vida del nostre home quan en el seu pensament i aspiracions, tot eren somnis i esperances de futur. Treballs que li foren guardonats de manera reiterada, i que li obriren el camí d’una fructífera i gloriosa deriva intel·lectual.
1) La vida familiar y la vida social en las encíclicas y
radiomensajes de su Santidad Pio XII – Premi Certamen
Literari “la Caixa” 1951
2) Breve ensayo sobre una figura inmortal de nuestro
teatro (Tirso de Molina) –Premi Certamen Literari
“la Caixa” 1951.
3) El Servicio Médico-Quirúrgico, una necesidad en el
panorama asistencial del personal de “la Caixa”. (recull
el primer projecte de la Mútua que avui funciona al si de
“la Caixa” )
4) El Ahorro fuente de riqueza y de prosperidad – Premi
certamen Literari del Comú – any 1951
5) Proyección de la Sociedad “Común de Particulares” en
el arte y la cultura – Premi II Certamen literaridel
Comú- any 1952
6) Problemàtica en la gestión de una Oficina de una Caja
deAhorros- Premi I Treball Professionals de “la Caixa”
any 1972 .
7) Proyecto de organización y estructuración de un
Servicio Médico- Quirúrgico de la Asociación del
Personal de la C.P.V.A.
8) Emili Riu i Periquet – estudi biogràfic – Text original
9) El Pallars entre els segles VIII i XV – síntesi històra.
10) Archivos, papeles y recuerdos o la pequeña historia de
nuestra Institución en los años cincuenta- Treball
Premiat al II Ccurs de Treballs Professionals de la Caixa-
Març 1973
11) Aspectos más sobresalientes de la Obra benéfico-
social de las Cajas de Ahorro Españolas - Treball
premiat al I Concurs de Treballs Professionals de “la
Caixa” – Octubre 1971.
12) El monestir de Santa Maria de Gerri- passat i present
de la gran abadia benedictina del Pallars
(text original )
13) Intimitats i reflexions ( text original )
14) Catalunya : nous horitzons
15) La Vall d’Aran – síntesi històrica
16) L’aventura de l’Aigua – Cent anys dels primers
projectes hidroelèctrics de Lleida.
17) Meditacions i aforismes
18) El FF. Lleida – la Pobla de Segur – Història i
vicissitud- 1856 - 1951
19) El Baró d’Eroles – estudi biogràfic
20) Daniel Ramoneda – síntesi biogràfica
21) Lluís Casanovas i Borrell – Metge i historiador-
biografia
22) Deu ribagorçans insignes
23) Mn . Josep Condó i Sambeat – una figura destacada
de la cultura aranesa.
24) “La Productora” i el paper rellevant que assumeix
en els aprofitaments hidroelèctrics del Pallars i la
Vall d’Aran
25) La Pobla de Segur – porta del Pirineu
26) Reflexions al compàs de trenta dies
27) Paisatge de tardor - Poemes
28) Des de la tribuna de la premsa
29) Ramon Mauri i Arnalot - biografia
30) El Corregiment de Talarn – institució, vigència i
extinció – 1716-1836
31) Ara fa cent anys – Capdella,. Talarn i Serós, tres fets
essencials en el món de l’electricitat.
32) L’aventura hidroelèctrica de la V all de Capdella
33) Las Cajas de Ahorro como instituciones financieras
34) Jesús Forga- pedagog i educador – text original.
35) L’Alta Ribagorça – segles XI-XIII – a través del
cartulari de Lavaix.
XXII .- Recull epistolar
L’autor s’ha demostrat al llarg de la seva deriva personal i intel·lectual, un decidit conreador del gènere epistolar. Una part d’aquesta correspondència, rebuda i despatxada, alhora que testimoni de primer ordre, apareix reunida en els Volums que integren aquesta rúbrica de l’Inventari general.
Tot aquest abundós material ens acosta amb perfils molts particulars i definits al pensament i el tarannà humà i intel.lectual de l’autor.
1) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum I
2) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum II
3) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum III
4) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum IV
5) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum V
6) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum VI
7) Correspondència( rebuda i despatxada ) Volum VI
8) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum VIII
9) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum IX
10) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum X
11) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XI
12) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XII
13) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum
14) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XIV
15) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XV
16) Correspondència ( rebuda i despatxada) Volum XVI
17) Correspondència (rebuda i despatxada ) Volum XVII
18) Correspondència (rebuda i despatxada ) Volum XVIII
19) Correspondència (rebuda i despatxada ) Volum XIX
20) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XX
21) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XXI
22) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XXII
23) Correspondència ( rebuda i despatxada) Volum XXIII
24) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XXIV
25) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XXV
26) Correspondència ( rebuda i despatxada ) Volum XXVI
27) Correspondència (rebuda i despatxada) Volum XXVII
28) Epistolari anys 2010-2012 - Volum XXVIII
29) Epistolari – anys 2006- 2010- Volum XXIX
30) Correspondència (rebuda i despatxada) Volum XXX
XXIII .- Obra poètica
Tots sabem que Llorenç Sànchez i Vilanova que vebnia d’una excel.lent formació literària, rebuda del Seminari d’Urgell (1941-1945), irromp en el món de les lletres com autor de meritòries composicions poètiques que li són premiades en diversos Jocs Florals de l’època, als quals acudeix de forma assídua.
Aconsegueix repetits premis, entre aquests la Flor natural, la Viola i l’Englantina, que l’acrediten com a Mestre en Gay Saber. Aquest apartat recull una part prou significativa de la labor poètica del nostre autor.
1) Esplai de joventut – Poemes
2) Paisatge de tardor - Poemes
3) Els dies grisos - Poemes
4) Camins sense retorn - Poemes
5) Somnis i esperances - Poemes
6) Absències - Poemes
7) Tardorenques solituds - Poemes
8) Afanys de joventut - Poemes
9) L’ombra allargada dels records - Poemes
10) Cant al sentiment en cinc poemes ( Premi
Guilllem Viladot )
11) Roses i espines - Poemes
12) Ofici de tenebres - Poemes
13) Inquietuds i afanys - Poemes
14) Ausencias – Poemas ( versió castellana)
15) Los días grises – Poemas ( versió castellana)
16) Rosas y espinas – poemas ( versió castellana)
17) Paisaje otoñal – Poemas ( versió castellana)
18) Alivio del espíritu – Poemas ( vesió castellana)
19) Caminos sin retorno – Poemas ( versió castellana)
II
Secció Diplomàtica
amb altres
fonts d’Informació local
XXIV .- Fons diplomàtic
De manera complementària al Fons Bibliogràfic que reuneix primordialment l’obra de Llorenç Sànchez i Vilanova, s’ha estimat adient i d’una gran rellevància, dotar la institució d’una Secció diplomàtica, destinada a recollir tots aquells documents que pel seu caràcter de testimoni històric i de font d’informació, poden esdevenir un valuós patrimoni que necessariament ha de servir a enriquir el camp d’estudis en favor dels interessos culturals de la Pobla i comarca.
Aquesta secció comptarà de primer amb els documents que han estat donats gentilment per titular del Fons, i segonament, amb una col.lecció d’aquelles obres, ja publicades, que poden estimar-se l’avançada en el camp de l’estudi del Pallars.
Cal remarcar d’aquesta Secció diplomàtica el caràcter obert que adopta, en el sentit de ser receptora en el futur de noves aportacions. Així documents que poden romandre oblidats en diversos llocs, i que no deixen de ser d’alguna manera testimonis del passat, com ara, testaments, escriptures de capitulacions, resolucions judicials, plets, convenis, contractes, deixes, resolució d’actes documentats, memòries, informes etc. etc. poden trobar el seu espai en aquesta Secció, passant a enriquir un fons que en tot cas en mans d’estudiosos i historiadors pot esdevenir un eina important en la seva labor de reconstruir i donar vida a fets i circumstàncies que han conformat la vida, usos i costums de les nostres comarques en el passat. Es compta pel moment amb els títols següents:
1) Historia, Instituciones y Documentos – Col.lecció
Documents de l’Arxiu Ducal Medianceli .- ( inclou la
Carta-Pobla de 17 de gener de 1268)
2) Llibre de les Ordinacions y Statuts de la Consòrcia de
N. S. de Caldes de Bohy ( col.lecció documents )
3) Cartulari del monestir de Santa Maria de Lavaix
4) Cartulari del monestir de Santa Maria de Gerri.
5) Manuscrits referits al casal dels Erill a l’Alta
Ribagorça
6) Documents originals dels qüestionaris de Francesc de
Zamora, relacionats amb diverses viles i nuclis del
Pallars i l’Alta Ribagorça – anys 1789 i 1790.
7) Resposta del Corregiment de Talarn al qüestionari
de Francisco de Zamora ( 1789 )
8) Resposta de la Pobla de Segur al qüestionari de F.
de Zamora – 1790. ( edició a cura del Comú de
Particulars)
9) Els meus avantpassats ( inventari de documents casa
Josep de Vilamolat, a cura de Josep Castells i Serra )
10) Las Fuerzas Hidráulicas de Cataluña- Saltos de la
Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, S.A.
11) Ferrocarriles transpirinaicos - Cambra Oficial de
Comerç i Indústria de la província de Lleida – 1930 )
12) Paschalis Araguás Guardia et V Sociorum – Positio
Super Martyrio – Romae 1998- Congregatio de
causis Sanctorum P. N. 612.
13) Privilegis i Ordinacions de la Vall d’Aran – Ferran
Valls i Taberner.
14) Capbreu de la Sagristia de la Ntra. Sra. de Ribera,
de l’any 1489 , autoritzat per Aparici Bernadines
( document)
15) Novena a la Puríssima y Verdadera Mare del Fill de
Déu Maria Santíssima – 1682.
16) La población prehistórica del Pallars según los
resultados de las investigaciones del Instituto de
Estudios Pirinaicos. Joan Maluquer de Motes
17) Projecte de Pla Comarcal de Muntanya – El Pallars
Jussà 1988. Direcció general de Política Territorial.
18) Ferrocarril eléctrico de Pobla de Segur a Pont de
Rey (comentari i croquis )
19) L’aportació dels Pirineus a l’electrificació de
Catalunya al començament del segle XX
20) Constitució i reglament del Centre Poblatà moral i
instructiu, sota l’advocació de Ntra. Sra. del Rosari
i del gloriós Sant Blai
21) Excursió a la Pobla de Segur i sa comarca, per
Ceferí Rocafort.
22) Vocabulari de la Conca de Tremp – Antoni Fortuny
23) El segle de la llum, mig Pallars a les fosques.- Les
minicentrals del Pallars Sobirà, un procés atípic
d’electrificació. Treball col.lectiu de l’Institut de
Segon Ensenyament de Sort.
24) Pobla de Segur y comarca.- A l’entorn d’una ruta
prehistòrica. - Joan Fusté – Introducció Llorenç Sànchez.
25) 50 aniversari – 1951-2001 – 13 novembre – Ferrocarril
leida- la Pobla de Segur
25) Capbreu de la vila de la Pobla de Segur, fet l’any 1669
( obtingut de l’Arxiu de Casa Motes )
26) Documents : Feudalisme en els Pirineus- Joaquim
Miret i Sans.
27) Documents : dos documents: donació i privilegi-
Joaquim Miret i Sans
28) Documents – Tres documents: dues vendes i una
concòrdia – Joaquim Miret i Sans.
29) Documents : Concessió de la jurisdicció criminal a
Simon d’Eroles – Joaquim Miret i Sans
30) Documents: Tres documents – dues sentències i un
conveni– Joaquim Miret i Sans
31) Conferència sobre Emili Riu– Josep Varela
32) Sanitarios del Pallars durante la Guerra Civil -.
Dr. F.Xavier Solduga.
33) Conferència sobre Emili Riu- Dr. Joan Carles Alayo
34) LaConfraria de Sant Sebastià del Pont de Suert-
Ramon Larrégola i Antoni Pasqual.
35) La Hidroelèctrica de Catalunya a les Valls d’Àneu-
reportatge Ll. Sànchez i Vilanova
36) Les mines de Malpàs i de Cierco- Correspondència
Interior de l’empresa MIPSA
37) Butlletí oficial del Bisbat d’Urgell
38) Convenis amb Tallers de Catalunya i amb Fecsa-
Endesa. ( accions dins del projectat Centre de
Minusvàlids a la Pobla de Segur )
39) Col.lecció de documents sobre Santa Maria de Mur.
Volum I i II
40) COPISA – col.lecció de fotos.
41) Documents recopilats per Joaquim Miret i Sans
42) Documents – arreplega de documents i notícies
43) Acta de la Reunió Ordinària del Patronat de Sant
Miquel del Pui, del dia 30 de gener de 2004
44) ENHER – Revista “ la Voz del Pont”.
45) ENHER – Llibre d’Or de la Residència “ la Farga”.
46) Memòries dels Certàmens literaris del Col.legi de
les R. Sagrada Família – anys 1967 i 1968.
47) La producción de electricidad en las centrales
hidroeléctricas y térmicas de Cataluña.
48) Rapport – Informe de les condicions geogràfiques
de l’àrea pirenaica hispano-francesa.
49) Guia de los càtaros –Ernesto Milà.
50) Ratificació del comte de Pallars de 6 d’agost de 1434 –
recuperat per Joaquim Miret i Sans.
51) El Dr.Lluís Casanovas i Borrell– recull d’articles.
52) La fabricación de cementos en España – la fàbrica de
ciments de Xerallo.
53) Resultado de los bombardeos efectuados por la A/88
de las posiciones al este de Zaragoza, desde el 14 al 21
de febrero de 1937.
54) Els preceptes carolingis per al Pallars – segle XI –
Ramon d’Abad
55) Documents –inclou el volum diversos documents solts
amb altres elements d’interès.
56) Escriptura de la Cia. Riegos y Fuerzas del Ebro
57) Proposta d’esmenes al Pla Comarcal de Muntanya –
1982
58) Documents - Volum I – Joaquim Miret i Sans
59) Documents – Volum II – Joaquim Miret i Sans
60) Documents – Volum III – Joaquim Miret i Sans
61) Documents – Volum IV- Joaquim Miret i Sans
62) En defensa pròpia – Mn. Agustí Coy
63) Ordenanzas de la Hermandad de San. Miguel
Arcangel de la Pobla de Segur
64) Restauració de l’església romànica de la Pobla
de Segur – Projecte i memòria.
65) La Cova de Toralla – J. Maluquer de Motes.
66) El Pallars : la Ventafocs de Catalunya ( reportatge a
Tele-Exprès amb Ferran Monegal ).
67) Escriptura de compra-venda de casa Mauri.
68) Qüestionari de Zamora – Corregiment de Talarn
69) Qüestionari de Zamora – Documents - Volum I
70) Qüestionari de Zamora – Documents – Volum II
71) Miscel.lània literària – Ll. Sànchez Vilanova - lª part
72) Miscel.lània literària – Ll. Sànchez Vilanova - 2ª part
73) Miscel.lània literària – Ll. Sànchez Vilanova - 3ª part.
74) Pàgines extractades de l’obra de Zurita “ De los
Anales de Navarra”.
75) Pàgines extractades de l’obra de Jeroni Zurita “ Los
Anales de la Corona de Aragón “
76) El Parc dels Raiers ( projectes )
77) Àlbum fotos utilitzades documental sobre Emili Riu i
Periquet
78) Manifest publicat per Eduard Aunós Pérez, en relació
resultats de les eleccions regionals de 1918, districte
Sort- Vielha.
79) Dietari de l’excursió filològica 1906 – Antoni M
Alcover
80) De les mules a l’electricitat via vapor - Aresta
81) En Tramway de Marignac an Val d’Aran- Jacques
Bergeon
82) Llibre de les esglésies del Reial Patrimoni - Castellbó
Arxiu de la Corona d’Aragó - novembre 1194
83) Privilegis i ordinacions de les Valls pirinenques:
Vall d’Àneu, Vallferrera i Vall de Querol- F.Valls
i Taberner.
84) Documents – Dos Capbreus, ambdós atorgats en el
1602 i recopilats per Joaquim Miret I sans
85) Documents - Col.lec ció de Camps - Tom 61- Manus-
crits de la Biblioteca Nacional de París – 1135-1488 -
Joaquim Miret i Sans
86) A l’entorn del conflicte Aunós-Riu pels resultats de
les eleccions de 24 de febrer 1918.
87) Documents: Relació de fets recopilats per Baudon
de Mony i que formen part de la història del comtat
de Castellbó - 988- 1308 . Notícies de la família de
Caboet - 1030-1199. Arxiu Joaquim Miret i Sans
88) Documents: Quatre documents, un de venda, una
donació, una protesta i una manifestació d’herència.
Manuscrits propietat del Dr. Mir Bastús de Tremp i
recopilats per J. Miret i Sans
89) Documents: Cinc documents: Quatre de venda i
un de domini, propietat del Dr. Mir Bastús de
Tremp i cedits a Joaquim Miret i Sans.
90) Documents : Un homenatge, una enumeració de
finques i un conveni- documents recopilats per
Joaquim Miret i Sans
91) Inventari dels béns que formaren l’herència del
conegut polítc, Francesc Cambó i Batlle.
92) Documents extractats de les Ordinacions i Estatuts de
la Consórcia de Sta. Maria de Caldes
93) Estudi sobre l’Escut d’Armes de la Pobla de Segur
94) Acta dels acords de la Conferència dels Poders locals
i regionals, - Estrasburg octubre 1985
95) Documents-Manifest sobre la vila d’Spill 1519
96) Historial i Abaciologi dels principals monestirs del
Pallars i la Rivagorça- Ramon d’Abadal
97) Història del Llenguadoc – segles IX i X
98) Escriptura de compra-venda de la finca del Parc
municipal de 19 novembre 1934
99) Apuntes históricos filatélicos de la Conca de
de Dalt.
100) Dossier sobe la documentació utilitzada en la gestió
de la “Llei d’Aran” 1978-1984
101) Col.lecció Diplomàtica- reuneix diversos instruments
Notarials
102) Col.lecció Documents- Castellbó, vall de Ferrera i
altres juridiccions, recopilats per J . Miret i Sans.
III
Bibliografia bàsica de les comarques de Pallars, l’Alta Ribagorça i Vall d’Aran
XXV-Bibliografia bàsica de les comarques del Pallars, l’Alta Riba- gorça i la Vall d’Aran
Partint del propòsit de què el Fons bibliogràfic i diplomàtic“Pallars, esdevingui un instrument eficaç i ampli al servei dels interessos culturals de les nostres comarques pirinenques, ha semblat oportú als organitzadors d’afegir-hi alhora una secció, destinada a recollir una part important d’aquella bibliografia més coneguda o en tot cas que s’estima que més ha influït a propiciar el coneixement del territori, dins i fora del mateix.
Monografies tan essencials com foren al seu dia “ Sort yComarca Noguera Pallaresa” de Mn. Coy, “Crònica de Talarn” de Mn. Bosch, “ La Pobla de Segur – Noteshistòriques” o “Historia de la antigua villa, hoy ciutad de Tremp”, de Mn. Lledós, amb una altra sèrie llarga de treballs i d’estudis de la més variada índole, han servit a bastir aquesta Secció.
Un fons bibliogràfic, que més enllà de l’obra de Llorenç Sànchez i Vilanova, aspira a eixamplar la visió cultural que s’ha proposat, i en el qual el visitant interessat hi podrà trobar estupendes fonts d’informació en relació als aspectes més sobresortints i principals del Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran.
És una secció que el mateix que dèiem del Fons Diplomàtic, resta oberta a les aportacions que uns i altres, en el futur, hi pugin fer, amb el propòsit de fer d’aquesta biblioteca, l’instrument capaç de facilitar els majors elements de consulta que ajudin al coneixement de les nostres comarques.
Així, aquest fons que reuneix les obres donades gentilment pel nostre autor, comprèn de sortida els títols següents:
1) Crònica de Talarn – Mn. Vicens Bosch.
2) la Pobla de Segur – Notes històriques – Dr Lluís
Casanovas
3) Sort y comarca Noguera Pallaresa – Mn. Agustí Coy
4) Tremp – Mig segle d’història de Tremp a través de
fotografies: 1884-1939- V. del Val – F. Sala
5) Viatge a Catalunya – Arhur Young
6) Història de la antigua villa, hoy ciudad, de Tremp de
Mn. Miquel Lledós.
7) El meu pallars –Volum I – Joan Lluís
8) El meu Pallars – Volum II – Joan Lluís
9) El meu Pallars – Volum III – Joan Lluís
10) El meu Pallars- Volum IV – Joan Lluís
11) Tres-cents setanta-dos quilòmetres culturals-
Pep Quintana
12) Viatge al Pirineu de Lleida – Josep M. Espinàs
13) Obra oberta , 1 – R. Violant i Simorra
14) Obra oberta, 3 - R. Violant i Simorra
15) Obra oberta, 4 - R. Violant i Simorra
16) Viaje al Pirineo de Lèrida –Camilo José Cela
17) Collegats - Anuari 1988 – Volum 2.
18) Situació i perspectives del Pallars - Secod.
19) Tot el Pallars Jussà
20) Qui serà ?.Galeria de Pallaresos.
21) El gat de la Farratgeta – Poema satíric – Josep Civís
22) Ciutats pubilles de la sardana – 1960-1995 – Lluís
Subirana
23) Història de les targetes postals de la Pobla de Segur-
Àngel Boixareu i Areny
24) Historia de la Baronía y Pabordado de Mur – Luís de
de Cuenca i Pesino.
25) Dos-cents anys d’Impremta al Pallars- Recull de premsa
i Bibliografia- F.Farràs, F. Prats i X.Tarraubella.
26) El antiguo Obispado de Pallás en Cataluña- P.Jaime
Pasqual( Cal indicar que fou aquesta obra el primer
llibre a ésser imprès a Pallars, per l’editor Pau Gallifa
de Tremp, l’any1785)
27) Els escriptors i la Vall Fosca –antologia literària a
cura de Pep Coll
28) De la Conca de Tremp i altres indrets – J. R. Monrós.
29) Línia Lleida-la Pobla – ferrocarril Transpirinaico del
Noguera Pallaresa.- Lluís Prieto i i Joan C. Enguix
30) EL Pallars – un país de llegenda– Joan Bellmunt
31) Els problemes del Pallars Jussà– Magi Riart Birbe
32) Collegats – Anuari núm. 6
33) Records de quan feia de pagès– Josep Castells i Serra
34) La vida de Tremp en l’època baixmedieval a través de
les actes del Consell de la vila ( 1476-1517)– P.Castells –
C. Muntaner
35) La comtessa Llúcia en les pintures murals de Sant Pere
de Burgal -– Lluís Casanovasi Maluquer
36) Llibre d’Emili Riu
37) Energia Elèctrica de Catalunya - Fulletó
38) Aina – formes dialectals de la parla del Pallars.
39) Etnologia Pallaresa – Homenatge a Ramon Violant i
Simorra.
40) Sort – un temps i una gent – Just Portís.
41) Las calles de Tremp- Emilio F. Maldonado
42) Anàlisi de la població reclusa de la presó del partit
Judicial de Tremp ( 1938-1939)
43) La Academia General Bàsica de Suboficiales, a
través de sus símbolos – Emilio F. Maldonado
44) Era Baronia de Les– Melquiades Calzado
45) Es Compdes de Vielha – Melquiades Calzado
46) Fets, Costums i llegendes – Val d’Aran- Joan Bellmunt..
47) Vida i obra de Josep Torra (un mossèn com cal) –
Ajuntament de Sort.
48) Els visigots catalans – La hispània visigòtica i la
Catalunya carolíngia – Volum I– Ramon d’Abadal
49) Els visigots catalans – La formació de Catalunya
independent – Volum II– Ramon d’Abadal.
50) Fred Stark Pearson – Notes biogràfiques– Rotary Club
Barcelona.
51) Era força motriz dera Garona, preindustrialización e
industrialización en Aran. Museu dera Val d’Ara
52) 150 anècdotes amb eclesiàstics–Mn. Jesús Castells i
Serra
53) COPISA – reportatge gràfic.
54) l’Alta Ribagorça – Xavier Macià –Trepat
55) Tot l’Alta Ribagorça – Catalunya amunt i avall
56) Gent de ponent – Jép de Montoya
57) El arte románico en el Baix Aran – Josep Serrate i Forga
58) El diputat Riu – un pallarès visionari
59) La Mare de Déu d’Arboló – Antoni M. Parramon i Doll
60) El Pallars Jussà: estructura socio-econòmica i
Territorial del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça-
Caixa de Catalunya
61) La vinguda de l’Energia Elèctrica a Catalunya.
62) Les Tres Xemeneies – 3 Volums- Fecsa-Endesa-
Horacio Capel i altres.
63) Eth Paisenhe ( recull de col.laboracions )
64) La central hidràulica de Sallente–M.Canals.
65) General Moragues – màrtir de Catalunya– Lluís Pujal
66) Collegats – Anuari núm. 7- (1994-1997)
67) Respostes de la Vall de Cabdella al qüestionari de
Francisco de Zamora ( 1790)
68) Història de la Vila de Conques – Francesc Roca i Bastida
69) Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1790)
( nuclis d’Aramunt, Erinyà, Pessonada- Rivert, Sant Martí
de Canals, Serradell. Sossís, Toralla , Torallola ).
70) La Vall de Cardós –Recull d’història, geografia i
Cultura Municipi de Lladorre - Volum 2– F. Xavier
Sudrià iAndreu.
71) TrempPirine – Poema èpic– Joan Subirana i Ribera
72) Joan Subirana – En Tremp versat- Albert Puiggrós.
73) Ribagorza – Historia de una metamorfosis – Paquita
Ballarin.
74) Terra aranesa - núm. 3 – 2002.
75) Chateaux Cathares – G. Serrus – M- Roquebert
76) El Doctor Roure i el seu món– Raimon Balué i Fort
77) Inventari d’esglésies –Baixa Ribagorça – Alta
Ribagorça- Vall d’Aran–Josep M. Gavin.
78) Els problemes del Pallars Sobirà – Magí Riart i Birbe
79) Una croada al Pirineus –(1984 ) – Herpnurn Ballantine
80) Fets, costums i Llegendes -Alta Ribagorça– Joan
Bellmunt.
81) Caldas de Bohí – Dr. Anselmo Albano Villar
82) Venerable Mare Maria Güell i Puig- P. Josep M. Solé
83) Maria Güell i Puig- Fundadora de las Misioneras Hijas
del Corazón de María.
84) La Cuenca del Ribagorzana – J. Vallès i Pujals.
85) Històries i llegendes del Pallars– Joan Lluís.
86) La Vall d’Àssua – Núria Garcia - Josep Colom – Eva
Lluvich.
87) Viatge perdut en records pallaresos – Poemes–
Domènec Sesmilo i Rius
88) Episcopologi de l’Església d’Urgell– Cebrià Baraut,
Jesús Castells, Benigne Marquès i Enric Moliné.
89) El Pallars Sobirà – Estructura Sòcio-Econòmica i
territorial - Caixa d’Estalvis de Catalunya.
90) El Grup Isard – un moviment de mestres rurals a Lleida
– 1958-1964 – Francesc Terés.
91) ENHER – Informació gràfica
92) Ací i allà – Rev ista - 1922
93) Era Documentación Patrimonial e Familiara Aranesa–
Quaderns der Archiu
94) Más Libros – Los editores presentan sus libros.
95) El Pallars Jussà – Devocions Marianes Populars – Joan
Bellmunt
96) El Noi de Miseret –El món d’un metge de muntanya–
Dr.Josep Pla i Duat.
97) Instalación de la Confluència – Construcción de la
presa deCamarasa– Josep M. Martínez i Roig.
98) Era Bouts dera Mountanho – Libre d’Or de 1980
Escolo deras Pirineos
99) Verdaguer i el Pallars - Josep Coll i Martí ( Pep Coll)
100) Tremp – 1884-1984 – Cent anys d’història – Jordi
Bernadó – Arcadi Castilló – Francesc Farràs- Francesc
Prats i Xavier Tarraubella.
101) El cicle tradicional del blat al Pallars – J. Bernadó –
J.Coll
102) La Pobla de Segur – Ciutat Pubilla de la Sardana 1967
103) Els aiguats al Pallars novembre 1982 – Dossier
104) Por el Pirineo aragonés – rutas del Sobrarbe y la
Ribagorza – Cayetano Enríquez de Salamanca
105) Maria Güell i Puig – Fundadora de las Misioneras
Hijas del Corazón de María.
106) Fets, costums i llegendes - Pallars Sobirà – Joan
Bellmunt.
107) Concessió de la Medalla i la Placa President
Macià- 1998 – Generalitat de Catalunya
108) El Llibre de Nadal – R. Violant i Simorra
109) Escriptors de ponent de la A a la Z- Ajuntament
de Lleida
110) Santa Maria de Mur –Cronologia – Eduardo Corredera
111) Les Valls d’Àneu –Pallars Sobirà– Ferran Rella.
112) Projecte de Pla Comarcal de Muntanya – El Pallars
Jussà – Departament de Política Territorial de
la Generalitat de Catalunya.
113) Joan Lluís – pallarès il.lustre – Miscel.lània
d’homenatge Diversos autors.
114) El espíritu de la Fundadora de la Misioneras Hijas del
Corazón de María ( Maria Güell i Puig ).
115) Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors – diversos
autors.
116) Lleida (1890-1936) : Caciquisme polític i lluita electoral
Conxita Mir i Curco
117) Cinquanta ans dera dubertura deth túnel de Vielha-
Alfons XIII
118) Amas líric dera Val d’Aran
119) Aran – pes camins dera nosta istória – M. Calzado.
120) Així s’escriu a la Franja ( antologia comentada d’autors
de l’Aragó catalanòfon )
121) Fires i Certàmens agraris de Catalunya – A. Segarra i
Dalmases.
122) Història de l’Aigua a Catalunya – Xavier Latorre i
Piedrafita
123) Qui és qui a les lletres catalanes. Antologia d’autors
124) La catedral de la Seu d’Urgell - Joan Albert Adell, Pere
Beseran, Albert Sierra i altres.
125) Converses a Lleida– Josep Varela
126) Els Castells de Catalunya – Lluís Aymerich
127) Crònica de la Vila de Talarn – 1060-1997- Mn. V.
Bosch - J. Llastarri – F. Sala - R. Ensenyat.
128) El mite sexual del comte Arnau– J.M. Armengou
i Marsans
129) Homenatge de Catalunya al general Moragues.
130) Els castells de Llordà i d’Orcau al Pallars Jussà.
131) La història eclesiàstica de la regió ( els comtats de
Pallars i Ribagorça
132) Cicle del Pallars – Pedra de tartera – Mel i metzines i
Càmfora–Maria Barbal.
133) El Pla general d’obres públiques de 1935: política,
infraestructures i territori – Generalitat de Catalunya.
134) Arqueologia de Cataluña y Baleares- Carlos Garrido.
135) Era isla des Diamants – Mn. Jousèp Condó i Sambeat,.
136) Cisco – Eth Music de Vilac – Dolors Beso Atès.-
137) Els camins històrics del Pallars Jussà - J.Bonales-
M. Bailac
138) L’Art popular a Catalunya- R. Violant i Simorra
139) Els pastors i les estrelles – Joan Lluís
140) Retorn a Tremp: La Fidelíssima vila i la Guerra de
Succesió
141) Llinatge dels Portolà
142) COPISA -Ribera de Cardós – Pirineo de Lérida
-1965-75
143) L’ Associació del Personal de ” la Caixa” – Apunts
històrics i altres referències.
144) Terra aranesa – Revista .
145) La Conca de Tremp, on les pedres parlen
146) Maestros Catalanes de la pintura y escultura
contemporáneos ( entre aquests Porta i Villà )
147) 75 postal trempolines 1900-1940– Jordi Mir- F. Prats
148) El burro català – la millor raça- Isaac Vilalta
149) Néixer i créixer i altre narracions– Recull infantil Premi
Anton Navarro - 1997
150) Àlbum disposat per un reportatge sobre Emili Riu
151) Maria Rubies o el repte constant – Josep Varela
152) Revolució, guerra i repressió al Pallars- 1936-1939
Manuel Gimeno
153) Un segle i mig de botigues i indústries a la Pobla de
Segur - Manuel Gimeno.
154) Riegos y Fuerzas del Ebro:sus centrales hidroelèctrica:
Publicació de 1924.
155) Els formatges de Catalunya- Enric Canut i Francesc
Navarro
156) Camins de llet i de neu – Carles Dalmau
157) Vall de C ardós – Ek Municipi de Vall de Cardós-
Volum I – Xav ier Sudrià i Andreu
158) Histôria d’un molí – Pau C astells
159) Historia de la Iglesia en Aran–Mn . Josep Amiell
160) Els fets de la Guerra Civil a Rialp – Joaquim Barbal
161) Viles, pobles, ciutats i llogarrets de les terres de
Lleida– Joan Bellmunt
162) Els darrers vint anys de la Fira d’Art de Salàs de
de Pallars – Josep M. Cadena.
163) El monestir romànic de Sant Pere de Burgal -
Xavier Casanovas
164) Exercici de memòria – La Vall Fosca –Oveix
Emili Marc h i Jordana
165) Guia de la Reserva de Boumort – Generalitat de
Catalunya.
166) La Academia de Suboficiales de Talarn - Retazos
de una historia – Emilio F. Maldonado
167) Fets, costums i llegendes – Pallars Jussà- Volum III
Joan Bellmunt
168) 1958-1975, Fecsa y Copisa: 368 MVA hidràulicos
instalados desde el lago Certescán a Llavorsí.
Fidelio Torres
169) TAVASCAN – Valores humanos en la ingeniería-
Dionisio Sànchez Viniegra.
170) El arte románico en Cap d’Aran - Josep Serrate i Forga
171) Dietari de l’excursió filològica 1906 – Antoni Maria
Alcover
172) Josep M- Cadena – Cronista de la Fira d’Art
de Salàs de Pallars
173) Exercici de memòria, IV- Els nens i nenes de la guerra
Emili March Jordana
174) Els comtats de Pallars i la Ribagorça ( segles
IX- XII)- Ramon d’Abadal
175) El Beatus de la Seu d’Urgell- Descripció temàtica i
artística de les miniatures- Albert Vives
176) Monografia de la Fidelíssima Vila de Tremp – El
Castell i el cenobi de Mur – Antoni Mir i Casases.
177) Creus de Sant Jordi 2.015 – Generalitat de Catalunya
178) Fons bibliogràfic i diplomàtic “Pallars” – Llorenç
Sànchez i Vilanova – Primer original.
179) Los últimos de la Canadiense - reportatge per “La
Vanguardia” de 1964– Francesc Sales i Augé
180) Reportatge Història de Fecsa - Alfred Reixac
181) Societat Onomàstica, butlletí informatiu-
Desembre 1991
182) Una bella excursió –Crònica d’un viatge de Barcelona
a Gerri - juliol de 1912 - Draker.
183) Els pobles de les Serres – Josep Castells i Serra
184) Maquis: traidores o patriotas - Valle de Aran 1944 –
Melquiades Calzado de Castro
185) Central hidráulica reversible Estany-Gento-Sallente.-
Descripción de las instalaciones -Abril 1985
186) El Monestir de Santa Maria de Gerri ( segles XI-XV)
Volum I – Ignasi M . Puig i Ferraté
187) El Monestir de Santa Maria de Gerri ( segles XII-XV)
Col.lecció diplomàticaVolum II- Ignasi M. Puig Ferraté
188) Referències als medis informàtics. Transcrició-
Informacions contingudes a les pàgines dels diversos
canals relacionats amb la cibernàtica.
189) Inventari literari – Llorenç Sànchez Vilanova
190) Línia Lleida – La Pobla de Segur – Lluís Prieto-
Carles Enguix.
191) Les valls del Flamicell i Noguera de Tor - Joan Danés
i Vernedas.
192) Inventari que detalla entrega per entrega el llistat
d’obres que integren el Fons bibliogràfic i diplomàtic –
Llorenç Sànchez i Vilanova
193) Dossier Llorenç Sànchez i Vilanova, presentat a la
Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Expedient Creu de Sant Jordi.
194) El Pallars – Articles i notícies – Lluís Casanovas
i Maluquer.
195) Francesc de Moner i de Miret, un pallarés a la Guerra
de Sucessió 1702-1714 – Sisco Amorós i Capdevila.
196) Els últims dos-cents anys del Monestir de Gerri-
1631-1835 – Enric Moliné i Coll
197) El ferrocarril Lleida – la Pobla de Segur- història
i vicissitud – 1856- 1951
198) Obra poètica – Joan Gelabert
199) La Vall d’Aran. Turística i monumental
Ramon de Semir i de Arquer
200) Maria Güell - Una vida sencilla a la luz del
Evangelio - Maria de Oliveira M.C.F.
201) Fidelidad en la Caridad – M. Montserrat
Esteva M.C.
202) El monasterio de Santa Maria de Gerri-
Mn. Ignasi Lluvich
203) 50 anys de Radio Lleida – 1934-1986
204) Escudella – Revista
205) Jardin de Maria plantado en el principado
de Cataluña – Narcís Camós
206) Es Compdes de Vielha – Melquiades Calzado
207) La escuela histórica Avellanense– E.Corredera
OOO
Llorenç Sànchez i Vilanova
Apunts biogràfics
Llorenç Sànchez i Vilanova, neix a Barcelona el 6 de juliol de 1930, i es trasllada de molt jove a la Pobla de Segur, per motiu de les adverses circumstàncies per les que travessa la família.
Cursa els estudis primaris, de primer, al Col·legi religiós de la Sagrada Família, i des del 1936 a 1941, al Col·legi Nacional. Contribueix a una sòlida formació inicial, l’excel·lent magisteri que rep del Sr. Jesús Forga, mestre pel que sempre demostrarà un gran afecte i gratitud, i del que n’esdevindria amb el temps, el seu biògraf.
Del novembre de 1941 al juny de 1945, cursa estudis de llatí i humanitats al Seminari d’Urgell. Prompte destaca per les seves bones disposicions literàries, aconseguint reiterats llorers en els certàmens que s’hi celebren tot els anys, la diada de Sant Tomàs d’Aquino. També sobresurt en les classes de literatura, i les seves composicions tant en prosa com en poesia, mereixen les més altes qualificacions.
Quan abandona el Seminari, als quinze anys, cursa per lliure i en temps molt curt els estudis de batxillerat. En les oposicions d’ingrés a la Caixa, desembre de 1946, aconsegueix la primera plaça i uns mesos després, s’aixeca amb el premi extraordinari en el I Certamen que organitza la Caixa entre el personal de l’empresa. També estrena per aquells anys diverses obres de teatre. Però on destacarà i de manera molt lluïda, és en els certàmens i jocs florals que convoquen un gran nombre de ciutats, essent els seus treballs guardonats de manera reiterada. Serà en efecte l’escola que el prepararà per poder abordar les més ambicioses fites.
Publica el primer llibre el 1952, amb un treball que li ha premiat la Diputació de Lleida. També es manifestarà en teatre i altres camps literaris, aconseguint en tots els gèneres repetits reeiximents. Una faceta que el destaca ja en aquest temps és la presència assídua a la premsa, i que compaginarà al llarg de la seva fecunda deriva literària amb la resta d’activitats.
Llorenç Sànchez i Vilanova en la seva condició d’intel·lectual duu a terme una vasta obra de creació, amb estudis que incideixen en el major coneixement de la història de les comarques del Pallars, de l’Alta Ribagorça i de la Vall d’Aran. També són de destacar els nombrosos treballs a l’entorn dels aprofitaments hidroelèctrics del Pirineu i altres àrees.
La seva obra literària, que es detalla en l’apartat de l’Inventari, comprèn més de dos cents cinquanta títols, d’aquests, cent setanta sis publicats i amb la perspectiva de donar a la impremta una llarga sèrie de noves obres. A aquest gran nombre de treballs que abraça història, teatre, poesia, obra de pensament i reflexió, traducció, biografia, relat curt, article d’opinió, guionatge, traduccions, costums i tradicions... cal afegir-hi nombrosos assajos i intervencions radiofòniques i televisives, amb altres treballs de la més diversa índole.
Partícip assidu, com s’ha dit, en les seves primeres etapes en certàmens, concursos literaris o jocs florals d’arreu de Catalunya i altres indrets, les seves aportacions varen ésser reiteradament distingides, havent aconseguit més de 150 premis, i desvetllant l’elogi d’institucions i personalitats del món literari d’aquells anys, admirades del talent d’aquell jove intel·lectual que havia irromput en el món de les lletres, amb tant d’empenta i de manera tan brillant.
Ja més format i conegut com a escriptor i historiador desenvolupa una labor complementària molt destacada ja sigui de conferenciant en els més prestigioses tribunes; ja de president, mantenidor o vocal de jurats, ja de ponent de diverses comissions d’estudi, ja d’autor de comunicacions presentades en congressos, formant part de delegacions, algunes a l’estranger, taules rodones, simposis.... També tindria presència com a conferenciant als Casals catalans de Buenos Aires, Mendoza, San José de Costa Rica, Santiago de Xile, Tolouse , Ginebra i altres institucions catalanes que funcionen fora del territori.
Llorenç Sànchez Vilanova, en la seva estesa i complexa singladura humana i intel·lectual, s’ha caracteritzat majorment per servir i popularitzar la cultura, fent que aquesta esdevingués en les seves mans un instrument amable, senzill i atractiu de formació i enriquiment de la societat i en mèrits a quina tasca li han estat dispensats públics reconeixements i distincions.
Tanmateix més enllà d’aquesta formidable obra, emparada d’un tan gran nombre de llibres i altres treballs, Llorenç Sànchez Vilanova ha contribuït a endegar significades iniciatives de caràcter social com és el cas, al costat de l’alcalde Boixareu, de la fundació, el 1952, de la Residència Sanitària Verge de Ribera de la Pobla de Segur; la fundació el 1962 de la Cooperativa Pirineu; la creació, al si de la Caixa de Pensions, de 1971 a 1978, del Servei Médico-Quirúrgic, avui Mútua del Personal d’aquesta entitat.
Va impulsar, des de la presidència que ostentà al llarg de molts anys, dels respectius patronats, el redreçament del Santuari de la Mare de Déu d’Arboló, amb la construcció d’un pont sobre la Noguera i reforma del temple i edificacions annexes; així com tot el conjunt de Sant Miquel del Pui a la Pobla de Segur , i on presidí i reorganitzà, els anys seixanta, al si del “Comú de Particulars”, el Patronat de Cultura, amb l’organització de nombroses exposicions, cicles de conferències, certàmens literaris, i altres mostres artístiques i culturals; fou ponent en el I Congrés de Cultura Catalana, així com col·laborador destacat en la promoció de la Cooperativa de Vivendes “ Pui de Segú” amb altres empreses vinculades a la cultura i a l’acció social.
Altres iniciatives no menys profitoses han estat: la fundació, el 1982, d’Història i Cultura del Pallars, amb més de setanta monografies i estudis publicats; impulsor destacat amb l’alcalde Josep M. Boixareu, el 1966, del nou Col.legi de la Sagrada Família, i pel qual s’aconseguí ja llavors la catalogació de Col.legi Lliure Adoptat , primer pas per obtenir el grau d’Institut de Segon Ensenyament, i així diverses accions, orientades a fomentar el gust per l’art i les belles lletres, amb programes de signe econòmic i empresarial, al servei dels interessos de la comarca del Pallars, principalment, com fou l’organització amb altres persones, a partir de 1964, de les Fires Industrials-Agrícoles de la Pobla de Segur, i que han romàs fins avui.
Destacar finalment la seva estima a Catalunya, que l’ha dut a meritòries accions, com la de promoure, en els anys més foscos de la dictadura, de manera voluntariosa i gratuïta, aspecte que ha estat el signe de totes les seves accions, l’ensenyament de la llengua catalana, trencant els vigents esquemes del moment, en pronunciar-se sempre en públic en català, conviccions que ha defensat en tot moment i circumstància. i que últimament el varen dur a publicar el llibre “ Catalunya irredempta .- procés històric que ha definit la seva identitat i consciència de nació”, obra de gran abast i que en aportar el coneixement profund de la història de Catalunya i les múltiples vicissituds que han marcat la seva deriva i inconformisme permanent, constitueix un magnífic i extraordinari al·legat en favor de les legítimes aspiracions de la nació catalana, conviccions refermades darrerament en la seves darreres obres “ Catalunya: nous horitzons “ i “ El procés sobiranista de Catalunya en una seqüència de quaranta cròniques”.
En el pla professional es promogut de molt jove al càrrec de director d’Oficina, i en aquesta comesa assolirà la jubilació el 31 de juliol de 1990. La mateixa “Caixa” aprofitarà la seva facilitat de paraula i el distingirà enviant-lo constantment de representant de l’entitat als més diversos actes: inauguració d’oficines, homenatges a la Vellesa, presentació de llibres, conferències, congressos, actes culturals, estrena de biblioteques, mantenidor en certàmens patrocinats per la Caixa...Fidel però a la seva decidida vocació literària, renunciarà a totes les propostes d’ocupar càrrecs de més rellevància. Quan cessa en la seva comesa professional duia ja publicats 46 llibres.
Llorenç Sànchez, en la seva esplèndida maduresa, continua servint, a desgrat dels molts anys, els interessos culturals del nostre país, amb aportacions del major interès, com han estat últimament, “El tren de la Pobla”, llibre del que n’ha assumit la redacció de la part històrica, o d’una institució tan nostrada com la “ Sèquia dels Camps”.
Inserida en aquesta labor de prestigiar Llorenç Sànchez, i de traslladar al coneixement popular la seva obra i la seva figura, ressaltarem per últim l’homenatge que el juny de 2014 li va retre la Societat Comú de Particulars, amb el bell detall de publicar amb motiu d’aquelles accions, el llibre “ Miscel.lània - LlorençSànchez i Vilanova”, a cura de 29 autors, escriptors i intel·lectuals en general i que a través de les seus treballs, ens han deixat un càlid i emotiu testimoniatge de l’excepcional deriva del nostre autor.
Indicar finalment que en mèrits a la seva destacada executòria literària, i als seus desvetllaments en favor d’algunes de les causes que s’han relatat, el Govern de la Generalitat de Catalunya, que ja el 1998 li havia concedit la Medalla Macià, el mes d’abril de 2015 li atorgava la Creu de Sant Jordi, i que, com bé sabem, s’estima la més alta condecoració del nostre país..
Març de 2016
↧
L'EDAT DELS NOSTRES CAPELLANS D'URGELL ( any 2009) i ELS PENÚLTIMS ENCARA HI SOM
Fa temps que no en sabíeu res de nosaltres. Ara ens tornem a deixar veure. Continuarem fent entrades en aquest bloc, encara que sigui de manera més puntual i tranquil·la per donar fe de la pervivència d'aquest veterà i fraternal col.lectiu, que constituïm uns companys que un dia, de fa molts anys, coincidirem en un lloc: La Seu d'Urgell. Tornem a insistir: si qualsevol de vosaltres, que ja ens agradaria, vol compartir noticies, pensaments, suggeriment, fotografies i qualsevol material que pugui ser d'interès, aquí teniu a la vostra disposició les pàgines de Sopesdesapos.
Avui, Penúltim Dijous de mes, com ja es tradicional, ens hem reunit per enèsima vegada en el Dinar de Germanor. Us comuniquem que des de primers d'any hem canviat de restaurant, motivat pel tancament de l'anterior degut a unes obres de millora. Ara estem a un cop de pedra de la Plaça de Catalunya. No us equivoqueu : Restaurant TROBADOR Rbla.Catalunya ,2 .
Diuen que amb el canvi hi hem sortit guanyant: servei mes esmerat i millor qualitat en el menú. Hem perdut, però, aquella privacitat que ens donaven les taules a la planta baixa i que ens permetia esplaiarnos cantant en les celebracions. No sé com ens ho farem per rebre la propera primavera si no podem enlairar els nostres cants en aquestes sales . Potser no tindrem cap problema amb l'altra clientela i a la millor se'n alegraran: es consideraran afortunats de poder escoltar i gaudir d'unes veus veteranes i joioses. Ho haurem de gestionar amb el responsable del local. Tindreu noticies.
L'assistència es manté i mai baixa d'una vinticinquena de comensals. Per si a algú li pot interessar el nom dels mateixos o les estadístiques, aquí fem una relació de tots els companys, que en un moment o altre han compartit mantell . Desgraciadament n'hi ha que ja els trobem a faltar.
COMPANYS QUE HAN ASSISTIT ALS DINARS DEL PENÚLTIM DIJOUS DE MES
Jaume Greoles
Enric Pedro Amado Casal
Enric Lahoz
Ramón Bonet Difunt 2017
Josep Miró
Josep Mª Mayals
Pere Barbal
Josep Cereza
Josep Vidal Difunt 2017
Josep Llastarri
Jesús Oliveres
Jesús Escales
Josep Elias
Francesc RibesAlbert Novau
Josep Mª Bochaca
Valentí Pons
Lluis Garriga
Josep Boldú Difunt
Josep A.Serrano
Josep Mª Benseny
Constantí Sotelo
Lluís Fornons
Francesc Moliné
Lluís Creus
Antoni Visa
Josep Solanes Difunt
Joan Parera
Robert Cama
Manuel LlacayoSanti Font Santhilari
Xavier Roca
Josep Font Gallart
Antoni Rabassa
Josep Mª Rosell
Xavier Mora
Joan Alsedà
Joan Puy
Andreu Gispert
Josep Mª Palà
Zacaries Camps
Miquel Zambudio
Josep Agelet
Josep Mª Isern
Antoni Antonijoan
Angel Bringué
Francesc AmorósEsteva Sarroca
Ricard de Castellarnau
J. Besora Difunt
Lluís Moyes
Josep Mª Bergadà
Lluís Monsó
Ramón Vilana
Josep Bosch
Antoni Cierco
Jesús Monsó
Josep Maluquer
Ramón Tremosa Palau
Antoni Miquel
Antoni Ribert
Ramón Juanati
Alfons Vilà
Maties Riquer
Josep Binefa
OoO
Defuncions conegudes:
2017
Josep GRUSTAN SOLÉ
Valentí PONS , primari 49
2018
Blai FORTUNY I FELIU
I com que ara estem d'ESTADÍSTIQUES , aquí penjo aquesta del nostre Bisbat. Datada , crec, a 2009, així que ojo ! Molt interessant per la quantitat d'informació que dona.
Sembla que abans ens volen felicitar.
ANY 2009 (¿)
Media de edad
Media de edad
del presbiterio diocesano de Urgel: 67 años
Porcentaje porcentaje acumulado
Mas de 90 Años 2 2% 2%
Entre 80 y 90 Años 23 21% 23%
Entre 70 y 80 Años 31 29% 54%
Entre 60 y 70 Años 19 18% 71%
Entre 50 y 60 Años 8 7% 78%
Entre 40 y 50 Años 17 16% 94%
Menos de 40 Años 7 7% 100%
Total 107 100%
MAS DE 90 AÑOS (2%)
1. Mn. Antoni Baró Caubet. Nacido en Os de Civís (Lleida) el 6 de octubre de 1910. Año ordenación: 1941
2. Mn. Pere Ribes Tarrés. Nacido en Montant de Tost el 12 de junio de 1914. Año ordenación: 1941
ENTRE 80 y 90 AÑOS (21%)
1. Mn. Josep Casas Mas. Nacido en Ribes el 10 de marzo de 1920. Año ordenación: 1945
2. Mn. Lluís Rourera Farré. Nacido en Areny el 19 de febrer de 1922. Año ordenación: 1945
3. Mn. Jaume Armengol Armengol. Nacido en Alentorn (Lleida) el 1 de julio de 1922. Año ordenación: 1948
4. Mn. Pau Marqués Sort. Nacido en Oliana el 29 de diciembre de 1924. Año ordenación: 1955
5. Mn. Josep Vilà Grau. Nacido en Puigcerdà el 20 de marzo de 1926. Año ordenación: 1950
6. Mn. Domènec Farré Badia, Nacido en Mont-Rós el 2 de julio de 1926. Año ordenación: 1954
7. Mn. Manuel Moncunill Vilasaló, Nacido en Solsona el 31 de octubre de 1926.
Año ordenación: 1950. Vive en Barcelona
8. Mn. Josep M. Solé Segarra, Nacido en Ivars d'Urgell el 4 de noviembre de 1926. Año ordenación: 1955
9. Mn. Blai Fortuny Feliu, Nacido en Tremp el 3 de febrero de 1927. Año ordenación: 1950
10. Mn. Enric Prat Jordana, Nacido en Ancs el 7de agosto de 1927. Año ordenación: 1954
11. Mn. Ramon Clua Taribó, Nacido en Albesa el 20 de agosto de 1927. Año ordenación: 1950
12. Mn. Ramon Porredón Escolies, Nacido en Oliana el 27 de agosto de 1927. Año ordenación: 1953
13. Mn. Josep Mas Bayés, Nacido en St. Hilari Sacalm el 18 de enero de 1928. Año ordenación: 1953
14. Mn. Àngel Carrera Fillat, Nacido a Arén el 31 de gener de 1928. Any ordenació: 1955
15. Mn. Francesc Verdés Cid, Nacido a Abella de la Conca el 23 de març de 1928. Any ordenació: 1953
16. Mn. Just Llahí Sarroca, Nacido a Pobellà el 12 d'abril de 1928. Any ordenació: 1955
17. Mn. Antoni Cagigós Soro, Nacido a Areny el 24 d'abril de 1928. Any ordenació: 1950
18. Mn. Albert Llanes Vives, Nacido a Ossó de Sió el 29 d'abril de 1928. Any d'ordenació: 1953
19. Mn. Facund Salvia Torné, Nacido a El Poal el 22 d'abril de 1928. Any ordenació: 1953
20. Mn. Lluís Farré Lampurlanés, Nacido a Areny el 24 de febrer de 1929. Any ordenació: 1954
21. Mn. Fermí Casal Loan, Nacido a Pobellà el 9 d'abril de 1929. Any ordenació: 1954
22. Mn. Josep M. Tarragó Farrera, Nacido a Bellvís el 14 d'agost de 1929. Any ordenació: 1954
23. Mn. Pau Vidal Vidal, Nacido a Balaguer el 23 de novembre de 1929. Any ordenació: 1953
ENTRE 70 y 80 AÑOS (31%)
1. Mn. Lluís Baró Agulló, Nacido a Peramea (Lleida) el 20 de desembre de 1930. Any ordenació: 1955
2. Mn. Josep Mas Gomà, Nacido a Servi el 15 de desembre de 1930. Any ordenació: 1955
3. Mn. Blai Cots Galitó, Nacido a Ivars d'Urgell el 3 de setembre de 1930. Any ordenació: 1954
4. Mn. Josep Amiell Solé, Nacido a Garós (Lleida) el 18 d'abril de 1930. Any ordenació: 1954
5. Mn. Joan Escales Barbal, Nacido a Enviny el 4 de març de 1930. Any ordenació: 1955
6. Mn. Josep M. Santesmases Balasch, Nacido a Oliola el 4 de maig de 1931. Any ordenació: 1956
7. Mn. Bonifaci Fortuny Feliu, Nacido a Tremp el 26 de maig de 1932. Any ordenació: 1956
8. Mn. Enric Bonet Espulga, Nacido a Organyà (Lleida) el 8 de maig de 1932. Any ordenació: 1956
9. Mn. Josep Sauter Gabriel, Nacido a Ponts el 20 de juliol de 1932. Any ordenació: 1957
10. Mn. Antoni Bordes Ballet, Nacido a Preixana el 29 de març de 1932. Any ordenació: 1957
11. Mons. Sebastià Bonjorn Sales, Nacido a Preixana el 29 de març de 1932. Any ordenació: 1957
12. Mn. Manuel Pal Casanovas, Nacido a Ortodó el 25 de desembre de 1932. Any ordenació: 1956
13. Mn. Rossend Roca Jaumot, Nacido a Pla de Sant Tirs el 20 d'abril de 1932. Any ordenació: 1957
14. Mn. Agustí Romero Aixàs, Nacido a La Seu d'Urgell l'1 de juliol de 1932. Any ordenació: 1955
15. Mn. Jordi Gasch Duran, Nacido a Travesseres el 20 de gener de 1933. Any ordenació: 1957
16. Mn. Josep M. Tella Garrabou, Nacido a Claravalls el 4 d'abril de 1933. Any ordenació: 1956
17. Mn. Jaume Tarragó Farrera, Nacido a Bellvís el 22 de desembre de 1933. Any ordenació: 1959
18. Mn. Evarist Vigatà Plancheria, Nacido a Arcalís el 27 de juliol de 1934. Any ordenació: 1959
19. Mn. Dídac Martín Portillo, Nacido a Los Palacios el 27 de novembre de 1934. Any ordenació: 1959. Párroco de Sant Julià de Lòria (Andorra)
20. Mn. Ramon Solé Janer, Nacido a Montfalcó el 21 de febrer de 1935. Any ordenació: 1959. Párroco de Balaguer i arxiprest de la Noguera
21. Mn. Nemesi Marqués Oste, Nacido a Cabó el 17 de maig de 1935. Any ordenació: 1959
22. Mn. Ermengol Donisa Nat, Nacido a Espot el 24 d'agost de 1935. Any ordenació: 1960
23. Mn. Agustí Brescó Ausàs, Nacido a la Seu d'Urgell (Lleida) el 16 de setembre de 1936. Any ordenació: 1959
24. Mn. Llorenç Utgés Ginestà, Nacido a Castellserà el 7 de juny de 1936. Any ordenació: 1962. Párroco d’agramunt i arxiprest d’Urgell mitjà
25. Mn. Marian Vergé Orobitg, Nacido a Tèrmens el 19 de maig de 1937. Any ordenació: 1960
26. Mn. Ignasi Montraveta Cinca, Nacido a Sant Climent de Pinell el 18 de març de 1938. Any ordenació: 1961
27. Mn. Ramon Anglerill Vilar, Nacido a Olvan, el 10 de gener de 1938. Any ordenació: 1962
28. Mn. Joan Dies Carrera, Nacido a Peramea el 13 de març de 1938. Any ordenació: 1963
29. Mn. Xavier Esplandiu Juclà, Nacido a Son del Pi el 8 de novembre de 1938. Any ordenació: 1964. Párroco d’Encamp (Andorra)
30. Mn. Francesc Lloret Mirabet, Nacido a Alzina de Moror l'11 de desembre de 1938. Any ordenació: 1962
31. Mn. Ramon Rosell Serra, Nacido a Bellcaire el 19 d'octubre de 1939. Any ordenació: 1963. Párroco de Canillo (Andorra)
ENTRE 60 i 70 AÑOS (17%)
1. Mn. Josep M. Ricart Tàsies, Nacido a Penelles el 17 de novembre de 1940. Any ordenació: 1966
2. Mn. Xavier Parés Saltor, Nacido a Ribes de Freser el 29 de desembre de 1940. Any ordenació: 1964. Arxiprest de l’Alt Urgell
3. Mn. Josep Font Gallart, Nacido a la Torre de C. el 14 d'octubre de 1940. Any ordenació: 1965
4. Mn. Antoni Mirabet Bullich, Nacido a La Seu d'Urgell el 12 d'octubre de 1940. Any ordenació: 1964
5. Mn. Benigne Marquès Sala, Nacido a Oliana el 13 de febrer de 1940. Any ordenació: 1963
6. Mn. Josep M. Mauri i Prior, Nacido a Alzina de Moror el 21 d'octubre de 1941. Any ordenació: 1965
7. Mn. Jaume Soy Amargant, Nacido a Falgàs el 3 de desembre de 1941. Any ordenació: 1967 Párroco d’Escaldes Engordany (Andorra)
8. Mn. Ramon Arderiu Forcada, Nacido a El Poal, el 10 d'octubre de 1942. Any ordenació: 1966
9. Mn. Àngel Saball Creus, Nacido a Cabanabona el 22 de novembre de 1942. Any ordenació: 1968
10. Mn. Josep M. Aresté Miret, Nacido el 9 de juliol de 1942 a Bellvís. Any ordenació: 1967
11. Mn. Joan Pujol Balcells, Nacido a Guissona el 9 de març de 1943. Any ordenació: 1966
12. Mn. Ramon Balagué Bajona, Nacido a Ponts (Lleida) el 20 d'octubre de 1943. Any ordenació: 1968. Párroco de Guissona
13. Mn. Antoni Pich Badia, Nacido a Sabadell el 15 de juny de 1944. Any ordenació: 2000 Párroco d’Artesa de Segre
14. Mn. Pere Balagué Bajona, Nacido a Ponts (Lleida) el 27 de gener de 1945. Any ordenació: 1968. Párroco de Vielha i arxiprest d’Aran
15. Mn. Pere Cañada Illa, Nacido a Avinyonet el 14 de juny de 1945. Any ordenació: 1969 Párroco de Linyola i arxiprest del Baix Urgell
16. Mn. Ramon Sàrries Ribalta, Nacido a Florejacs el 13 de maig de 1945. Any ordenació: 1968 Párroco d’Andorra la Vella (Andorra)
17. Mn. Joan Peretó Cerqueda, Nacido a Isona el 21 de desembre de 1945. Any ordenació: 1971
18. Mn. Jordi Miquel Benavent, Nacido a Sevares el 21 de setembre de 1946. Any ordenacíó: 1977. Párroco de la Massana (Andorra)
19. Mn. Joan Fenosa i Antoni, Nacido a La Pobla de Segur el 2 de març de 1947. Any ordenació: 1975. Párroco d’Ordino (Andorra)
ENTRE 50 i 60 AÑOS (7%)
1. Mn. Josep Grau Navarro, Nacido a Montferrer el 12 de març de 1950. Any ordenació: 1975. Párroco de Puigcerdà
2. Mn. Jaume Vila Serra, Nacido a Ponts el 3 de gener de 1951. Any ordenació: 1991. Párroco d’Oliana (Alt Urgell)
3. Mn. Jordi Profitós Freixenet, Nacido a Balaguer el 13 de febrer de 1952. Any ordenació: 2007. Vicario de Balaguer
4. Mn. Joaquim Cebrián Puyuelo, Nacido a Barcelona el 26 de maig de 1954. Del Seminari del Poble de Déu. Any ordenació: 2002. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum
5. Mn. José de Jesús Navas Díaz, Nacido a Cúcuta (Colòmbia) el 25 de maig de 1956. Any ordenació: 1994. Isona
6. P. Anto Pallikunnen Thomas, Carmelita., Nacido a Manaloor Kerala (Índia) el 12 d'octubre de 1957. Any ordenació: 1987. Residente en Andorra la Vella
7. Mn. Antoni Ballester Díaz, Nacido a Cellers (Lleida) el 18 de desembre de 1957. Any ordenació: 1988. Párroco de Artesa de Segre
8. Mn. Joan Perea Faura, Nacido a Badalona el 13 de febrer de 1958. Any ordenació: 2005. Párroco de Ribes de Freser in solidum
ENTRE 40 i 50 AÑOS (16%)
1. P. Camilo Augusto Sánchez Herrera, Nacido el 30 de setembre de 1960. Any ordenació: 1991
2. Mn. Ricard Barba Monsalve, Nacido a Bucaramanga (Colòmbia) el 25 d'abril de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) (800 habitantes)
3. Mn. Uriel Álvarez Bedoya, Nacido a Manizales (Colòmbia) l'1 de maig de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Ivars d’Urgell (1700 habitantes)
4. Mn. Carles Rivas Marra, Nacido a Villagarcía d'Arousa (Pontevedra) el 3 d'abril de 1962. Any ordenació: 1992. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum
5. Mn. Joan A. Mateo García, Nacido a Tremp el 7 de maig de 1962. Any ordenació: 1985. Tremp i arxiprest del Pallars Jussà
6. Mn. Josep Montoya Viñas (diaca), Nacido a Barcelona el 12 de novembre de 1962. Any ordenació: 2009
7. Mn. Josep Eliüd Arias Pimentel, Nacido a Prado (Colòmbia), el 12 de juny de 1964. Any ordenació: 1994.Párroco de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) (3000 habitantes)
8. Mn. Lluís Miquel Sánchez Gutiérrez, Nacido a Manizales (Colòmbia) el 8 de desembre de 1964. Any ordenació: 1997.Párroco Rialp (Pallars Sobirà) (656 habitantes)
9. Mn. Ignasi Navarri Benet, Nacido a Tremp el 15 de febrer de 1965. Any ordenació: 1988. La Seu d ’Urgell (Secretari General i Canceller del Bisbat)
10. Mn. José Octavio Luna Bucurú, Nacido a Prado de Tolima (Colòmbia) el 18 d'abril de 1965. Any ordenació: 1994.Párroco de Senterada (Pallars Jussà) (120 habitantes)
11. Mn. Jaume Mayoral Martí, Nacido a Linyola l'1 de gener de 1966. Any ordenació: 1990. Párroco de Pons (La Noguera )
12. Mn. Josep Chisvert Villena, Nacido a València el 22 de gener de 1966. Any ordenació: 2000. Vicario de la Seu de Urgell. Párroco de Noves de Segre i Encargado de las parroquuas de Avellanet, gramós, Guils del Cantó, Pallerols del Cantó, Vila-rubla, Canturri, Cassovall i Solans (Alt Urgell)
13. Mn. Jordi Vásquez Avendaño, Nacido a Bogotà (Colòmbia) l'1 de març de 1966. Any ordenació: 1998. Párroco de Boí (Alta Ribagorça) (1100 habitantes)
14. Mn. Carles A. Ospina Hurtado, Nacido a Medellín (Colòmbia) el 25 d'octubre de 1966. Any ordenació: 1995.Medellín
15. Mn. Lluís Eduard Salinas Muñoz, Nacido a Santa Isabel (Colòmbia) el 8 de desembre de 1966. Any ordenació: 1997. Roma
16. P. Henry Vargas Holguín, Nacido a Tunja, Boyacá (Colòmbia), el 23 de juny de 1967. Any ordenació: 1999.Vicario de Vielha
17. Mn. Albeiro Vásquez Cazallas, Nacido a Villarrica (Colòmbia) el 18 d'abril de 1968. Any ordenació: 1997.Castellserà (Comarca d’Urgell) (1100 habitantes)
MENOS DE 40 AÑOS (6%)
1. Mn. Antoni Elvira Gorgorió, Nacido a Tremp el 6 de setembre de 1970. Any ordenació: 1996. Sort i arxiprest del Pallars Sobirà
2. Mn. Salvador Solsona Perejuan, Natural de Barbens, 1970. Any ordenació: 1996. No adscrito
3. Mn. Ivan David Ayala Pastor, Nacido a Toluviejo (Colòmbia), el 21 de maig de 1972. Any ordenació: 2001. Vicari de Guissona
4. Mn. Juan Pablo Esteban Osma, Nacido a Colòmbia, el 27 de setembre de 1973. Any ordenació: 2007. Párroco de Montclar d’Urgell (141 habitantes) i Adcrito a Balaguer
5. Mn. Pau Bellido Segarra, Nacido a Benicàssim, el 15 de gener de 1975. Any ordenació: 2007. No adscrito
6. Mn. Eliosaid Pérez Álvarez, Nacido a Norte de Abrego (Colòmbia), el 5 d'octubre de 1975. Any ordenació: 2000.Vicario de Guissona
7. Mn. David Codina Pérez, Nacido a la Seu d'Urgell, el 30 de gener de 1982. Any ordenació: 2007. Estudiante en Roma
SEMINARISTAS
1. Òscar Arciniegas (Colombia), Etapa Diaconal a la parròquia de Sta. Maria de Balaguer.
2. Emili Villegas: 3er curs a la Facultat de Teologia de Catalunya.
3. Pere Jesús Morales, 1er curs a la Facultat de Teologia de Catalunya.
4. Jayson Autor Rivera, 1er curs a la Facultat de Teologia de Catalunya.
5. Jerrik Banzuela (Filipinas), Curs Propedèutic, a Barcelona.
6. Shimar Guyo (Filipinas), Curs Propedèutic, a Barcelona.
SACERDOTES REGULARES
SAGRADA FAMÍLIA del P. Mañanet (Tremp) y SALESIANOS (Andorra)
1. Mn. Antonio Facerías Barrachina, S.F., Nacido a Barcelona el 22 de juliol de 1931. Any ordenació: 1955
2. Mn. Joan Antoni Arasa Albesa, S.F., Nacido el 1 de desembre de 1936 a Jesús (Tortosa). Any ordenació: 1960
3. Mn. José Miguel Larrión Urra, S.D.B., Nacido a Ganuza (Navarra) el 17 de març de 1939. Any ordenació: 1964
4. P. Jesús Orlando Gutiérrez Gutiérrez, S.D.B.
5. P. Joan Juncadella Claret, S.D.B.
ORDENACIONES EN LOS ÚLTIMOS 40 AÑOS
En verde aquellos ordenados nacidos fuera de España
En marrón aquellos ordenandos nacidos en España pero no originarios de la diócesis de Urgel
INICIO DEL EPISCOPADO DE JOAN MARTÍ ALANIS
1971-1
· Mn. Joan Peretó Cerqueda, Nacido a Isona el 21 de desembre de 1945. Any ordenació: 1971
1972-0
1973-0
1974-0
1975-2
· Mn. Joan Fenosa i Antoni, Nacido a La Pobla de Segur el 2 de març de 1947. Any ordenació: 1975. Párroco d’Ordino (Andorra)
· Mn. Josep Grau Navarro, Nacido a Montferrer el 12 de març de 1950. Any ordenació: 1975. Párroco de Puigcerdà
1976-0
1977-1
· Mn. Jordi Miquel Benavent, Nacido a Sevares (Asturias) el 21 de setembre de 1946. Any ordenacíó: 1977. Párroco de la Massana (Andorra)
1978-0
1979-0
1980-0
1981-0
1982-0
1983-0
1984-0
1985-1
· Mn. Joan A. Mateo García, Nacido a Tremp el 7 de maig de 1962. Any ordenació: 1985. Tremp i arxiprest del Pallars Jussà
1986-0
1987-1
· P. Anto Pallikunnen Thomas, Carmelita., Nacido a Manaloor Kerala (Índia) el 12 d'octubre de 1957. Any ordenació: 1987. Residente en Andorra la Vella
1988-2
· Mn. Antoni Ballester Díaz, Nacido a Cellers (Pallars Jussà) el 18 de desembre de 1957. Any ordenació: 1988
· Mn. Ignasi Navarri Benet, Nacido a Tremp el 15 de febrer de 1965. Any ordenació: 1988. La Seu d ’Urgell (Secretari General i Canceller del Bisbat)
1989-0
1990-1
· Mn. Jaume Mayoral Martí, Nacido a Linyola l'1 de gener de 1966. Any ordenació: 1990. Párroco de Pons (La Noguera )
1991-2
· Mn. Jaume Vila Serra, Nacido a Ponts el 3 de gener de 1951. Any ordenació: 1991.Párroco d’Oliana (Alt Urgell)
· P. Camilo Augusto Sánchez Herrera, Nacido el 30 de setembre de 1960. Any ordenació: 1991
1992-1
· Mn. Carles Rivas Marra, Nacido a Villagarcía d'Arousa (Pontevedra) el 3 d'abril de 1962. Any ordenació: 1992. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum
1993-0
1994-3
· Mn. Josep Eliüd Arias Pimentel, Nacido a Prado (Colòmbia), el 12 de juny de 1964. Any ordenació: 1994. Párroco de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) (3000 habitantes)
· Mn. José Octavio Luna Bucurú, Nacido a Prado de Tolima (Colòmbia) el 18 d'abril de 1965. Any ordenació: 1994. Párroco de Senterada (Pallars Jussà) (120 habitantes)
· Mn. José de Jesús Navas Díaz, Nacido a Cúcuta (Colòmbia) el 25 de maig de 1956. Any ordenació: 1994. Isona
1995-3
· Mn. Ricard Barba Monsalve, Nacido a Bucaramanga (Colòmbia) el 25 d'abril de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) (800 habitantes)
· Mn. Carles A. Ospina Hurtado, Nacido a Medellín (Colòmbia) el 25 d'octubre de 1966. Any ordenació: 1995. Medellín
· Mn. Uriel Álvarez Bedoya, Nacido a Manizales (Colòmbia) l'1 de maig de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Ivars d’Urgell (1700 habitantes)
1996-2
· Mn. Salvador Solsona Perejuan, Natural de Barbens, 1970. Any ordenació: 1996. No adscrito a ninguna parroquia
· Mn. Antoni Elvira Gorgorió, Nacido a Tremp el 6 de setembre de 1970. Any ordenació: 1996.Sort i arxiprest del Pallars Sobirà
1997-3
· Mn. Lluís Miquel Sánchez Gutiérrez, Nacido a Manizales (Colòmbia) el 8 de desembre de 1964. Any ordenació: 1997. Párroco Rialp (Pallars Sobirà) (656 habitantes)
· Mn. Lluís Eduard Salinas Muñoz, Nacido a Santa Isabel (Colòmbia) el 8 de desembre de 1966. Any ordenació: 1997. Roma
· Mn. Albeiro Vásquez Cazallas, Nacido a Villarrica (Colòmbia) el 18 d'abril de 1968. Any ordenació: 1997. Castellserà (Comarca d’Urgell) (1100 habitantes)
1998-1
· Mn. Jordi Vásquez Avendaño, Nacido a Bogotà (Colòmbia) l'1 de març de 1966. Any ordenació: 1998. Párroco de Boí (Alta Ribagorça) (1100 habitantes)
1999-1
· P. Henry Vargas Holguín, Nacido a Tunja, Boyacá (Colòmbia), el 23 de juny de 1967. Any ordenació: 1999. Vicario de Vielha
2000-3
· Mn. Antoni Pich Badia, Nacido a Sabadell el 15 de juny de 1944. Any ordenació: 2000 Párroco d’Artesa de Segre
· Mn. Josep Chisvert Villena, Nacido a València el 22 de gener de 1966. Any ordenació: 2000. Vicario de la Seu de Urgell. Párroco de Noves de Segre i Encargado de las parroquuas de Avellanet, gramós, Guils del Cantó, Pallerols del Cantó, Vila-rubla, Canturri, Cassovall i Solans (Alt Urgell)
· Mn. Eliosaid Pérez Álvarez, Nacido a Norte de Abrego (Colòmbia), el 5 d'octubre de 1975. Any ordenació: 2000. Vicario de Guissona
INICIO DEL EPISCOPADO DE JOAN ENRIC VIVES EN URGELL
2001-1
· Mn. Ivan David Ayala Pastor, Nacido a Toluviejo (Colòmbia), el 21 de maig de 1972. Any ordenació: 2001. Vicari de Guissona
2002-1
· Mn. Joaquim Cebrián Puyuelo, Nacido a Barcelona el 26 de maig de 1954. Del Seminari del Poble de Déu. Any ordenació: 2002. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum
2003-0
2004-0
2005-1
· Mn. Joan Perea Faura, Nacido a Badalona el 13 de febrer de 1958. Any ordenació: 2005. Párroco de Ribes de Freser in solidum
2006-0
2007-4
· Mn. Juan Pablo Esteban Osma, Nacido a Colòmbia, el 27 de setembre de 1973. Any ordenació: 2007. Párroco de Montclar d’Urgell (141 habitantes) i Adcrito a Balaguer
· Mn. Jordi Profitós Freixenet, Nacido a Balaguer el 13 de febrer de 1952. Any ordenació: 2007. Vicario de Balaguer
· Mn. Pau Bellido Segarra, Nacido a Benicàssim, el 15 de gener de 1975. Any ordenació: 2007. No adscrito a ninguna parroquia
· Mn. David Codina Pérez, Nacido a la Seu d'Urgell, el 30 de gener de 1982. Any ordenació: 2007. Estudiante en Roma
2008-0
2009-1
· Mn. Josep Montoya Viñas (diaca), Nacido a Barcelona el 12 de novembre de 1962. Any ordenació: 2009
↧
TROBADA 2018 Primaris 1961 TERRES DE L 'EBRE
Un bon salt: del Pallars Sobirà l’any passat... a les terres de l’Ebre enguany! Hem aprofitat l’oferiment del Nico i la seva dona, la Tere, i ha valgut la pena, gràcies a la seva feina d’organització tant de l’allotjament i intendència, com de l’oferta d’activitats per a no deixar-nos avorrir ni un minut. Està vist que entre els primaris del 61 hi ha molt bons organitzadors. Només cal recordar l’any passat a Esterri, o fa dos anys a Lleida, per a no anar més enrere.
 |
| Pont sobre l 'Ebre a Mora |
Efectivament, enguany, el dissabte 9 de juny, el punt de trobada era a l’actual poble del Nico, a Mora d’Ebre, per a anar primer de tot a visitar el poble vell de Corbera d’Ebre. (Alguns de nosaltres ens vam unir a la colla directament aquí, procedents de l’aeroport de Barcelona, després de patir el retard del vol del nostre cònsol honorari a Roma, el Pérez). Un cop aparcats al poble nou de Corbera i arribats al poble vell, vam visitar primer la vella església transformada en “ruïna en conserva” sota un sostre transparent protector modern, i acondicionada com a una espècie de museu sobre la vida en aquest poble vell i sobre la batalla de l’Ebre que el va deixar en aquest estat de ruïna, ara congelada en el temps. Els que potser havíem esmorzat millor, vam pujar al vell campanar per una escala recaragolada que semblava no voler acabar mai. La vista a dalt de tot, però, s’ho valia. Un cop retornats a baix i a fora de l’església, vam completar tot el tomb per entre les cases enrunades pels bombardeigs de la mateixa batalla de l’Ebre, deixades així com a testimoni de la il·limitada cruel estupidesa humana. També això forma part de la realitat d’aquest món.
De Corbera, la carretera ens portava en pocs quilòmetres a Gandesa, la capital de la Terra Alta. Allí hi teníem reservat l’hotel (Piqué, de nom) a mitja pensió, més el dinar de cap de setmana d’aquest dissabte. Acomodar-se a les habitacions, descansar un moment, i cap a dinar!
Un cop dinats, cap a les 4 de la tarda fèiem cap al proper poble del Pinell de Brai, per visitar l’anomenada Catedral del Vi d’aquell poble, que precisament aquell dia era de portes obertes. Vam recórrer tot aquest antic celler cooperatiu, on l’arquitectura modernista de l’escola de Gaudí acull antics cups de formigó. complementats amb alguns d’actuals d’acer inoxidable en una sala més reduïda, més moderna, del mateix celler. Una part d’aquesta visita recorria la plataforma superior sobre els antics grans cups de formigó. És una part especialment bonica de la visita, per la proximitat del sostre gairebé a tocar, amb els seus elegants arcs parabòlics gaudinians tan a prop damunt dels nostres caps.
Potser per aquest contacte visual amb l’harmonia d’aquesta joia d’art arquitectònic, a algú se li va ocórrer de cantar una mica aprofitant el recull de lletres de cançons de l’any passat. Era el recull reenviat pel Josep Mª Benseny en algun dels seus mails de convocatòria, que alguns portaven emmagatzemats al mòbil o a la memòria no massa afectada encara pel pas dels anys. Com a primer assaig, no va estar malament, tot i que l’acústica del recinte no ajudava massa (lògicament, per a fer bon vi i bon oli, l’acústica del celler no és massa important). Al final, qui va voler, va aprofitar per comprar vermut, vi, oli, pastissets i altres productes oferts per aquell celler cooperatiu.
Però no vam poder adormir-nos-hi massa, perquè per a quarts de set de la tarda el Nico i la Tere ens havien reservat una visita a una meravella natural a uns quilòmetres d’allí, les Coves de Benifallet: dos coves visitables (de les diverses que hi ha a l’entorn). Arribats i aparcats, comprades les entrades i després d’una breu espera aprofitant el petit bar disponible, la mateixa senyora que ens havia servit les begudes va resultar ser la guia per aquestes coves. Abans d’entrar en elles, ens va fer una introducció per exemple sobre com havien estat descobertes. Ens parlava de conills que havien fugit dels caçadors del poble per un forat a la roca i que, després de que els caçadors hi fessin entrar els seus furons (avui prohibits) per fer-ne sortir els conills, havien desaparegut conills i furons, cosa enormement misteriosa si aquells forats eren caus de conills normals i corrents. Aquest misteri havia portat al descobriment de les coves que anàvem a visitar. En elles, vam veure com el treball pacient de la Mare Natura durant milers i milers d’anys ha anat construint sota terra un laberint de
passadissos i sales amb una decoració fantasiosa de filigranes de calç dipositada capriciosament per les aigües subterrànies, no solament en forma de les habituals estalactites i estalagmites, sinó també, i especialment, en forma de bròquils de pedra, terrasses en miniatura i altres formes encara més capricioses i inusuals, com les excèntriques (i ben excèntriques que eren!).
Després de redescobrir ara nosaltres aquestes meravelles sota terra, vam tornar al Pinell de Brai a contemplar l’Ebre gairebé a tocar, amb un llagut ancorat ben a prop, i ben a prop també dels antics safarejos del poble. Un Ebre, per cert, que aquests dies baixava més ple del de costum. A continuació tocava descansar ben asseguts a la terrassa d’un bar d’allí a prop. Però el rellotge no s’aturava del tot, i al final tocava tornar a Gandesa a sopar, complint amb la mitja pensió del nostre hotel Piqué. Per cert, segons afirmació (no contrastada científicament) d’algun expert (o experta) de la nostra colla, el segon plat del sopar contenia restes dels conills que havien portat al descobriment de les coves de Benifallet, esmentat més amunt. Un cop sopats, el Poldito ens va tenir de deixar, però tots vam quedar-li agraïts per haver vingut de l’altra punta de país per a compartir amb nosaltres tota la jornada del dissabte.
Un intent de repetir la cantada de la sobretaula del sopar a Esterri l’any passat no va poder reeixir pel caràcter tan diferent de l’hotel i per la perspectiva de fer la cantada el dia següent en millors condicions, tant d’acústica com de menys cansament. Arribat el nou dia del diumenge, ja a les 8 de matí estàvem esperant que obrissin el menjador per a esmorzar, tal com havíem quedat amb l’hotel. Quan finalment el van obrir amb cert retard, l’esmorzar que ens van servir a taula va resultar ser del tipus anomenat “continental”, que recordava els esmorzars més aviat espartans del seminari.
Deixant definitivament l’hotel, el programa ens portava al poble de Miravet, aprofitant la circumstància de que aquell diumenge s’hi celebrava la seva Festa de la Cirera i dels Canterers. Però primer tocava visitar l’imponent castell templari a dalt de tot del poble. Aparcats a l’explanada darrera el castell, érem d’els primers en treure les entrades i en començar a recórrer l’itinerari de visita aconsellat. Passant per davant del que queda dels antics estables del castell, ens passejàvem per l’ampli recinte obert a l’aire lliure, abocat a la muralla frontal de castell, un bon mirador sobre el poble i el generós Ebre que, sota el castell, descriu una ampla corba regant totes les terres a la vista.
La visita passava als espais tancats al voltant d’un pati superior: concretament a l’espai que havia estat el refetor i, d’allà, als recintes que havien estat magatzems o fins i tot presó. Damunt d’aquests darrers espais tancats, hi havia l’església del castell, a la que accedíem per una escala exterior de pedra. Aprofitant la seva excel·lent acústica, d’una reverberació molt equilibrada, vam cantar un cop més algunes cançons de la nostra vida d’estudiants (i també d’adults ja madurets). De l’església, unes escales estretes ens portaven a la terrassa superior del castell, amb l’extensa panoràmica solcada per l’Ebre de camí cap al mar, penetrant al final per la cortina de muntanyes al fons, també part de l’escenari de la batalla de l’Ebre. Aquí giràvem cua de retorn cap a l’entrada del castell i al seu aparcament.
Un cop arribats amb els cotxes al costat de la plaça on es feia la Fira de la Cirera i dels Canterers, a la vora de l’Ebre, els conductors deixàvem baixar als nostres passatgers i anàvem a aparcar a la sortida del poble. Ens retrobàrem novament a la plaça de la fira, per fer una mica de ganso mirant parades i paradetes de cireres i altres productes de la terra, així com de càntirs, ceràmica i altres productes de la inventiva humana.
Després d’aquest vol badoc per la fira, vam visitar el nucli antic de Miravet, amb els seus carrers una mica costeruts sobre l’Ebre, més ple de l’habitual com s’ha dit abans. Naturalment, vam passar per davant l’antic molí convertit en residència particular, a tocar de l’Ebre, on es va signar l’esborrany de l’Estatut de Catalunya del 2006, que tantes vicissituds havia de patir, amb les conseqüències que ja sabem.
Retornats a la fira, va ser un plaer seure (per fi!) entorn d’una bona filera de taules de bar amb les corresponents begudes, a l’ombra més o menys intensa dels arbres de la plaça. Aquí va ser quan una banda de músics, que ja havíem sentit de lluny fent més festiu l’ambient de la fira, es va fer sentir amb més proximitat. El nostre auxiliar d’altres temps, el Ribes, va exercir un cop més com a tal, després de tants anys (més de 50), donant-nos les bones directrius que s’esperen d’un bon auxiliar: agafant la seva dona, la Ma. Teresa (o bé agafat per ella, no ho sabrem mai!), van començar a ballar tots dos en l’ample espai central de la plaça, a tocar d’on estàvem asseguts. La directriu donada va fructificar, de forma que altres parelles ens vam unir a ells, convertint la plaça en una pista de ball, fins i tot amb alguna altra parella que no era del nostre grup.
També amb els músics hi devia d’haver empatia, perquè, després de començar a ballar nosaltres, es van establir a prop, sota l’ombra dels mateixos arbres, fins que se’n devien de cansar i van marxar de la plaça, a pesar de que més tard tornarien breument per una altra banda. Abans de deixar també nosaltres la fira, vam anar a recollir les caixes de cireres que el Parramon ens havia fet reservar a una coneguda seva que era al capdavant d’una de les parades de la fira.
Carregats amb les cireres, vam anar a agafar els cotxes, i cap a dinar. El restaurant previst pel Nico i la Tere, el Mas Trucafort, es troba a les afores de Falset. Allí ens tenien preparada una taula sota una galeria exterior, molt agradable. La cuina, molt capriciosa i elaborada, presentada per una mestressa molt atenta en tot moment, va continuar alegrant-nos la trobada. Tot plegat, un darrer dinar esplèndid i esplendorós. A la sobretaula, afinats pel bon menjar, van tornar els cants de la nostra joventut, que ara sortien millor gràcies als “assajos” anteriors i una mica (bastant) més de concentració i disciplina, que, amb alguna petita excepció disculpable, el vi no va aconseguir anul·lar del tot.
![]()
Durant aquest llarg i plaent dinar de comiat, no hi podia deixar de sortir la qüestió de la trobada de l’any que ve. ¿Solsona, amb el seu entorn rural ornat d’ermites bufones? ¿La bonica Girona, potser una capital catalana desconeguda per a molts de nosaltres? ¿Altres possibilitats? Anem-hi pensant, que els mesos ara ja sabem que passen ràpid.
L'Arcadi. El cronista
El Nico ens ha fet aquesta pel.lìcula:
↧
20ª TROBADA ANUAL PRIMARIS DE 1951. PENELLES I RODALIES
Hem tingut una Trobada mol atractiva, on hem visitat els murals de Penelles, el centre d’interpretació Lluís Companys al Tarròs, l' Estany d’Ivars i el Castell del Remei.
Varem fer, tambè, una visita visual a l'Estany d’Ivars i tant al Centre d’ Interpretació Lluis Company com al Castell del Remei vàrem seguir les explicacions donades, amb la particularitat que a Castell del Remei, amb Mossèn Josep Mª Ricart gran music, jubilat, resident a la Fuliola, fill també de Penelles i company nostre , cantàrem a l’ església les plegàries de la Verge del Remei.
Acabàrem la Trobada amb un dinar de germanor al Hotel Restaurant del Santuari del Sant Crist de Balaguer, acordant fer la del' any vinent a la Seu d’ Urgell
Joan Perera
↧
↧
BONES FESTES
En l'escalf entranyable d'aquestes Festes Nadalenques, Sopesdesapos que últimament s' ha tornat una mica mandrosa, vol també atiar el foc, compartint amb tots vosaltres aquest curt vídeo del petit pessebre del menjador de casa i desitjar-vos FELICITAT I PROSPERITAT.
BONES FESTES
Com ja és tradicional en aquestes dates, la CORAL CANTICORUM, que dirigeix el nostre company Tito SOTELO, ens ha tornat a delectar amb un recital de cançons clàssiques i de nadales compartides amb el públic. Aquest any, la cantada no ha pogut ser a l'església parroquial, que tant s'hi prestava, degut a unes obres i ha tingut lloc al centre "Els Propis" de Nou Barris. Com de costum, i s'agraeix, desprès de l'actuació s'ha servit un petit refrigeri.
"ELS PENÚLTIMS" continuem forts en les trobades mensuals compartint taula al restaurant TROBADOR, a tocar de Plaça Catalunya, rambla Catalunya 2. En Jordi Badia es el company que amb il.lusio i constància no deixa que cap PENÚLTIM DIJOUS DE CADA MES passi sense convocatòria. L'assitència és prou nombrosa i encara es produeixen algunes noves incorporacións, però desgraciadament, alguns companys ja no ens hi podem acompanyar. Hi sou tots convidats. Retrobareu amistats i en fareu i, tambè, compartireu actualitat, i evidentment records.
"COMPANYS DE LA SEU " el nom del nostre grup de Whatsapp que gestiona l'Antoni Antonijoan, reuneix un gran nombre de companys. Allí compartim d'una manera grupal, fàcil i immediata convocatòries i noticies de tots colors, que poden ser d'interés o no. Ja sabeu com funciona això. Apunteu-vos-hi contactant al telèfon de l'administrador nº 607730311.
P O E M A D E N A D A L
El company Raül Torrent, com un petit regal, ens ha fet arribar aquest poema de Nadal. És una Nadala trista, però amb un final d'arc de Sant Martí. Aquestes odissees acaben essent, massa vegades, tragèdies representades en teatres marítims de cadires buides d'espectadors. Sols els actors, definitivament absents, haurien pogut donar notícia de la seva dissortada sort. Això és inhumà. Inhumà pels que moren. Inhumà pels qui segurament oblidem: la seva família. Aquesta persones, com tots nosaltres tenen uns pares, germans, i fills que els estimava i estimen, i ara ploren amb dolor la seva pèrdua.
On el mar no és de ningú
[Nadala trista]
Improvisada i fràgil, la barca trontollava
plena a vessar d’esperits enlluernats
per quimeres vestides d’esperança.
Venien del sud, de més enllà del mar nostrat,
d’on no somriu la primavera.
Un nou Enees, ara bru, amb Creüsa prenys,
cercaven l’edèn garantit pels oracles.
Necessitaven confiar en déus i paradisos
malgrat la manca d’evidències.
A mitjanit i on el mar no és de ningú
la jove mare infantà entre les dones,
sota la llum minúscula i titil·lant
d’un cel egòlatra i gasiu de claror.
Pell a pell, mare i nadó, ploraren d’alegria.
Casualment, després del natalici
un feix d’estels fugaços solcà la volta celeste.
Els més joves, llavors, començaren a cantar
com tocats per una alenada encoratjadora.
Els uns creien haver vist lluminàries a l’horitzó,
d’altres, haver sentit fressa de motors,
d’altres, haver notat...
De cop i volta, rere un banc de calitja
l’ull escrutador d’un llagut de pesca
dibuixà sobre el llenç humit de la boira
el somrís d’un arc de sant Martí.
Nadal de 2018
Raül Torrent i Torrent
ooOoo
|
Estimats amics, Déu vos guard!
Bon Nadal i bon camí pel 2019 amb abraçades i ganes de retrobar els vells amics. Teniu casa vostra a Canillo... si és que hi ha casa d'algú.MARIA I JOSEP NO TROBEN PIS A ANDORRA
- Josep, tot preocupat, diu a Maria, a qui se li acosta el temps d’infantar: “La cosa no pinta bonic a Andorra!
Josep segueix, per la premsa, que en el Congrés d’OMBUDSMAN que se celebra a Andorra aquests dies, el Raonador del Poble, aixecant el to de veu vol fer constar que la denúncia ha d’anar més enllà dels 21 països representats, i diu:
- La problemàtica de l’habitatge és un tema que està esdevenint universal. El Raonador del Poble, proclama amb èmfasi: A Andorra comença a ser greu quan arriben els temporers de la neu!
- Maria confia amb tendresa al seu estimat: - Josep,hem fet un llarg camí que ha estat inimaginable de tan meravellós. No et preocupis, cel meu. Ara només ens queda pintar-lo amb els nostres colors, el verd de l’esperança i el groc de l’amor, que tot ho il·lumina; que tot ho escalfa.
La vox populi escampa: - Josep és un home just. Només li faltava enamorar-se bojament de la Maria per ser encara més bona persona. No sols no l’ha denunciada als tribunals, sinó que demana a Joaquim i Anna la mà de la seva filla per casar-s’hi. Ni li ha passat pel cap el xantatge de demanar-li que avortés a canvi del casament. I això que les circumstàncies de l’embaràs de Maria, encara no les ha enteses avui. Ha assumit el rol de pare. Cada nit somia en el nen. El Josep bo diu: -Són els àngels que me’l posen al davant perquè l’embolcalli amb la meva fe en la vida. I és aquesta mateixa felicitat és la que em fa somiar.
No obstant això, Josep
continua tocant de peus a terra: - Maria, ho tenim mal parat. Comença a nevar. Quan la gent veu la primera neu, Andorra canvia de cara: cues, temporers de la neu, ocupació de pisos i d’hotels al cent per cent. No sé pas on ens podrem aixoplugar... i amb el nen que ja vol sortir, ho tenim molt magre. En un hotel? Ni pensar-hi! Anem molt justos per arribar a final de mes. He demanat a uns temporers argentins a qui he vist molt atents i dolços si al seu apartament hi cabem dues persones més. Però els veïns m’han fet desistir. Aquests temporers viuen atapeïts i són molt sorollosos. Comprenc el voler de l’arcàngel Gabriel. Si posa el nom de Jesús que vol dir “Salvador”, és normal que ens demani de néixer a Andorra, país que ja no és el que era. Avui, especulacions, contraban, materialisme, trencadissa de la Virtus Unita Fortior...bancs que han de posar en ordre el diner estranger. Amb tot, continuo creient que el Gabriel s’ha passat amb nosaltres, al fer-nos venir fins a Andorra.
Maria fa emmudir Josep: - No! no! no ha estat l’àngel Gabriel. Soc jo, Josep, que he triat Andorra com a bressol per al nostre fill que tindrà com a sobrenom “Príncep de la Pau”. Andorra és un país que no ha conegut mai cap guerra. Anhelo – les paraules de Maria tremolen d’emoció- que els àngels quan cantin al nen “Pau a la terra”, sigui en una terra que no hagi patit mai cap guerra. A més, amor meu, em fa il·lusió que entre altres noms em diguin “el dolç nom de Meritxell”, Llum de Migdia, perquè HE DONAT A LLUM LA LLUM!
Josep, tocat per la sensibilitat de la jove mare, l’abraça i li parla des del silenci del cor.Dos agents de circulació contemplen l’escena. Comprenen que el matrimoni passa dificultats. S’hi acosten amb timidesa. No volen trencar aquella intimitat. Un dels dos agents té l’esposa embarassada. Pregunten a Josep: -Us podem servir en alguna cosa?
- Gràcies, bones persones, els diu Josep sense deixar d’abraçar la Maria. Cerquem allotjament per a una temporada, a tot estirar, de tres mesos.
L’agent confia a Maria: - La meva dona ja està al setè mes d’embaràs. Els encoratja: -No us preocupeu. Solucionem l’allotjament d’ aquesta nit. Demà a claror de dia, ja trobarem la solució més adient. Camineu uns cinc-cents metres cap a la sortida del poble. Trobareu la caserna dels bombers. Truqueu-hi i demaneu per la casa que té a la porta el rètol que resa “Mateu 25, 34”.
Josep i Maria s’encaminen cap a la caserna.Truquen a la porta. EL Josep Maria, bomber, treu el cap per la finestra: - Què desitgeu, bona gent?
- Bona gent, també vosaltres. Cerquem la casa “Mateu 25, 34”
EL Josep Maria amb un altre company baixen, encaixen les mans de Maria i de Josep i els acompanyen fins a la casa “Mateu 25, 34”. Surt l’Esther a qui Josep saluda: “ Mateu 25,34”. No cal dir res més. L’Anna, la Ceo, la Carmo i l’Esther acompanyen el matrimoni a la borda que es troba al cor d’Andorra amb el Casamanya de protecció. El rètol “Mateu 25,34” llueix a la porta del carrer.
- Aquí teniu casa vostra, si es que hi ha casa d’algú. Gaudiu-la vosaltres i el nen quan arribi, diu el personal d’AINA. Després de fer una petita carícia a la panxa de la mare, s’acomiaden. Josep pren el rètol salvador “Mateu 25,34” i el posa amb tendresa damunt el cor de la mare.
Al bell mig de la nit el cel andorrà s’il·lumina. Des del cim emblemàtic del Casamanya, assegut sobre la formosa catifa de neu, arriba un tsunami de melodies que fan sortir tota la gent d’Andorra al carrer: GLÒRIA A DÉU A DALT DEL CEL I A LA TERRA PAU AANDORRA I A TOT EL MÓN. El Nadal ha començat / i el celebra Andorra / a la neu ha aparegut / un estel que ens ha vingut / d’una terra estranya /sobre Casamanya.
Josep i Maria pugen a AINA a presentar el nou nat. Josep pregunta el perquè de “Mateu 25,34”. Les bones mestresses es fan l’ullet i posem a les mans de Josep una Bíblia oberta a la pàgina “Mateu 25,34”. Li diuen: - Llegeix en veu alta per a la Maria. Josep encuriosit i amb un respecte sagrat com si fos a la Sinagoga de Natzaret, llegeix: ALESHORES EL REI DIRÀ: “VENIU, BENEÏTS DEL MEU PARE PERQUÈ ERA FORASTER I EM VÀREU ACOLLIR”.
Josep i Maria i el Nen , abans d’acomiadar-se d’Andorra, plantaren una gavernera “per escondir tan bell tresor” i perfumar el camí dels pelegrins de tots els temps. Josep hi diposità la felicitació de Nadal de tots els temps:“No hi ha cap necessitat de fer de la terra un Paradís: la terra és un Paradís. Toca a cada u de nosaltres d’adaptar-s’hi per habitar-la. Seguidament, la Sagrada Família pujà a AINA per acomiadar-se de les bones persones que els acolliren. Maria diu: En nom del nostre Fill i en agraïment us deixem aquest rètol que ens regalaren a Sabart de l’Ariège per penjar-lo a l’Àgora d’AINA: “ Il faut faire pour les générations futures des hommes puissants, c’est-à-dire independents et libres. ( Eduquem de generació en generació per formar persones amb forta personalitat, és a dir, independents i lliures).
Els veïns d’aquesta terra batejaren el lloc amb “el dolç nom de Meritxell”, on una jove dolça Mare de tots, confident del capellà, donà a llum la Llum.
Mossèn Ramon de Canillo
↧
TROBADA 2019. SOLSONA I CARDONA. PRIMARIS 1961
Solsona i Cardona: heus aquí una destinació un pèl estranya per a la trobada d’enguany. Efectivament, que jo sàpiga, ningú del nostre curs tenia una relació personal directa amb aquestes ciutats. Però també és veritat que no n’hi havia cap amb Tarragona, la destinació de fa uns anys. I al igual que Tarragona, aquestes dos ciutats, tot i no ser tan famoses, tenien molt per oferir, com va resultar ser el cas.
El punt de trobada, cap allà a les 11 del matí del dissabte 8 de juny, va ser l’antic monestir benedictí del Miracle, a pocs quilòmetres de Solsona. Una visita guiada en va donar a conèixer la curiosa església “inacabada” (com la famosa simfonia de Schubert) del Miracle: tan per fora com per dins semblava com si se li hagués acabat el pressupost a mitja nau.
![]()
Una mitja nau, però, que lluïa tot el que es podia esperar d’una església de noble i rica construcció. El que captava més l’atenció era el retaule, barroc-barroc, però amb un simpàtic contrast entre la marededéu titular, amb la seva dolça senzillesa pagesa i escassa lluentor, i la resta de retaule, amb la seva exuberància d’escultures i relleus plens de color i d’or autèntic, encara que sense resultar embafadors ni horteres, com altres retaules barrocs massa ensucrats. El guia es va acabar fent bastant pesat (al menys als qui no som tan devots), amb les seves explicacions de les escenes de mitologia cristiana mostrades en el retaule. També molt bonic (o fins i tot més elegant que l’anterior retaule major) va resultar ser el retaule de la capella del Santíssim. Només hi va tornar a sobrar la verborrea mitològica del guia. De fet, aquest guia, un noi ben jove, ens va donar algunes altres informacions sobre l’actual santuari en general, que semblaven fetes per un monjo de la casa.
![]()
Ens va fer una miqueta de propaganda de la Casa d’Espiritualitat, successora del casal on vivien els monjos quan n’hi havia, per si algú o alguna dels presents tenia ganes de fer uns dies de “retiro espiritual” com el que fèiem nosaltres cada principi de curs al seminari. Però em temo que en nosaltres, aquesta propaganda no va trobar massa ressò. Per sort, el guia també donà alguna informació històrica interessant sobre l’església amb els seus retaules i sobre l’antic monestir en general, inclòs el seu petit però acollidor claustre.
Acabada la visita al Miracle, vam anar a l’hotel (Gran Sol) de Solsona, a prendre possessió de les nostres habitacions i a gaudir del “dinar de celebració”, on realment els cuiners es van lluir amb el seu pica-pica de capricis, uns bons plats principals i uns bons postres, acabats amb un pastís d’aniversari (quin??) amb castellet de focs inclòs. Com sovint ha estat el cas, no va agradar a totes les senyores (¿i potser tampoc a alguns senyors? – no ho sabrem mai!) la “separació de sexes” a la taula, que, en canvi, semblava parada com per a un dinar de casament on aquesta separació no es dona mai. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients: elles no s’assabenten (o no han d’aguantar) les batalletes d’ells (de la mili o del seminari, que ve a ser el mateix), i ells no s’assabenten de les seves opinions i comentaris (potser és millor així per al seu ego, el d’ells).
Acabat el dinar, tocava acabar de refer forces amb poc o molt de migdiada o de descans en la tranquil·litat de l’habitació. I a les 5 de la tarda ja teníem els cotxes aparcats a una curiosa zona blava gratuïta darrere la catedral de Solsona. Prop d’allí, a l’oficina de turisme, sortíem de visita guiada per la Solsona antiga. El primer lloc visitat, a tocar d’on teníem aparcats els cotxes, era el pou de gel, ben conservat gràcies a haver estat utilitzat com abocador d’escombraries en el seu moment, i també molt ben arranjat per a mostrar museísticament la història i el funcionament dels pous de gel que formaven tota una xarxa estesa a tot el país, abans d’imposar-se les fàbriques de gel primer i els congeladors domèstics després.
![]()
![]()
Les explicacions ens les va donar primer un audiovisual, i després (amb repeticions de l’audiovisual sovint) un xicot que ens feia de guia. Poc després, davant la catedral, aquest xicot ens va mostrar molt bé el desenvolupament arquitectònic de la catedral que resultava força clar si et feien fixar en els detalls a la pedra del complex edifici. La visita continuava a l’interior de la catedral, amb referències a la història del nostre país, reflectida especialment en els retaules supervivents de les guerres, i també en la falta del retaule principal. També era visible el desenvolupament arquitectònic de la catedral, ara vist des de l’interior. També el petit claustre de la catedral tenia alguns elements bonics de veure. Si bé el guia havia dit coses interessants fins entrar a la catedral, a partir de llavors es fa fer cada cop (cada retaule) més i més pesat, amb una verborrea cada vegada més divagant, superficial i soporífera. Al menys alguns havíem fet migdiada abans. Els que no, haguessin pogut aprofitar per fer-la ara, gronxats per aquell murmuri de fons combinat amb la poca llum (en general) a l’interior de la catedral.
Les explicacions ens les va donar primer un audiovisual, i després (amb repeticions de l’audiovisual sovint) un xicot que ens feia de guia. Poc després, davant la catedral, aquest xicot ens va mostrar molt bé el desenvolupament arquitectònic de la catedral que resultava força clar si et feien fixar en els detalls a la pedra del complex edifici. La visita continuava a l’interior de la catedral, amb referències a la història del nostre país, reflectida especialment en els retaules supervivents de les guerres, i també en la falta del retaule principal. També era visible el desenvolupament arquitectònic de la catedral, ara vist des de l’interior. També el petit claustre de la catedral tenia alguns elements bonics de veure. Si bé el guia havia dit coses interessants fins entrar a la catedral, a partir de llavors es fa fer cada cop (cada retaule) més i més pesat, amb una verborrea cada vegada més divagant, superficial i soporífera. Al menys alguns havíem fet migdiada abans. Els que no, haguessin pogut aprofitar per fer-la ara, gronxats per aquell murmuri de fons combinat amb la poca llum (en general) a l’interior de la catedral.La visita de la ciutat antiga va continuar pels seus carrers i places (dos d’elles, les més significatives del nucli antic, no eren gens aptes per a ballar, amb la seva pronunciada inclinació). Una parada especial va ser a la Torre de les Hores. De l’explicació del guia ens vam assabentar de la veritat sobre el ruc presumptament mort ofegat cruelment per la inesgotable estultícia humana, en intentar fer-lo pujar a aquest campanar civil per fora, lligant-li una corda al coll i estirant-lo cap amunt. Jo, ho confesso, també em pensava que aquesta història que havia sentit tenia un fonament real...
De fet, el “ruc” real de la història, un ninot de ruc força ben imitat i de grandària real, que realment cada carnaval el “maten” d’aquesta manera, ens mirava des d’un aparador davant de la torre, amb cara riallera, com fotent-se’n! La visita guiada acabava en l’anomenat Quarto dels Gegants, una espècie de museu-magatzem de gegants, capgrossos, mulasses i demés bestiari festiu. Descobrir alguns detalls d’aquesta gent de cartró (avui de fibra de vidre més aviat) va ser gratificant, a pesar de la inacabable explicació del guia, que aquí es va acomiadar.
Ens havíem guanyat un bon descans, asseguts a la terrassa d’un bar al passeig arbrat que surt del Portal del Castell cap al primer eixample del nucli antic. Allí, tot calmant la set acumulada, ens va tocar parlar novament a nosaltres entre nosaltres. En particular, algú va començar a treure alguna foto dels temps del seminari, sobre tot una (en paper) del grup que a 4t. o 5è. de Sant Lluís fèiem de servidors al refetó, vestint els davantals blanc i exhibint les eines pròpies de les nostres funcions servidorials (culleres de servir, panera de pa, etc.). També van començar a passar de mà en mà fotos d’aquells temps, visualitzades ara en pantalles de mòbil. Tot plegat, un bon impuls per reviure detalls de llavors, oblidats a mitges o del tot.
![]()
Així anava arribant l’hora de sopar. Tornant a l’aparcament, cap a l’hotel un altre cop, una pujada a l’habitació per a posar-se guapos i guapes (qui en tenia necessitat, és clar), i cap a sopar al mateix hotel. Amb tants clients de l’hotel amb qui compartíem menjador i, després de sopar, també altres espais d’oci de l’hotel, no es podia pensar en fer la nostra cantada desitjada per alguns i algunes de nosaltres, com ja ens va passar l’any passat a Gandesa i, al menys en part, també fa dos anys a Esterri. Per tant, després d’una bona sobretaula vespral i alguna breu volta per fora del hotel, tothom a dormir.
El diumenge va començar, naturalment, amb l’esmorzar conjunt a les 9. Després d’esmorzar se’ns ajuntava el nostre vell company Poldito (“vell” en sentit de coetani a nosaltres, igual de vells, però jove com sempre). Amb aquest bon reforç de l’equip, agafàvem els cotxes i fèiem cap a Cardona, no gaire lluny de Solsona. Exactament, aparcàvem tots a l’ampli aparcament del Castell de Cardona. Aquí, per cert, se’ns ajuntava també el germà petit del Josep Vidal, una cara ja coneguda d’alguna altra ocasió com a mínim; el nostre Vidal ja ens havia parlat d’ell quan érem al seminari sota el nom familiar de Benjamí, a pesar de que ell es diu oficialment Esteve. L’antic castell alberga un parador de turisme. D’ell vam visitar el que et deixen visitar si ni ets client del parador, ni, com en el nostre cas per falta de temps, no t’apuntes a una visita guiada de gairebé només l’interior de l’església del castell, la posteriorment Canònica de Sant Vicens. Una excepció ens la vam fer nosaltres mateixos de la mà del nostre Mateu Rocamora: vam entrar en una part del parador reservada només als seus clients, on vam poder veure algunes sales nobles del castell, ni que fos de vegades des de la porta. Està clar que al nostre curs continuem sent especialistes en travessar portes “prohibides”, com vam fer fa pocs anys en les nostres trobades al seminari de la Seu, visitant aules, lavabos, dormitoris, dutxes, etc. sense el permís dels nostres “pares” del seminari de quan teníem uns tendres 11 o pocs més anys.
![]()
El que ara sí que vam poder visitar obertament va ser, concretament, el pati del castell, les restes del petit claustre de la canònica de Sant Vicens, l’exterior d’aquesta elegant i gran església romànica, amb les seves bones vistes a la ciutat i tot el seu entorn, així com l’atri-porxo d’aquesta església, amb les seves bones reproduccions de la decoració pictòrica original, avui conservada al MNAC de Barcelona. Aquest atri, tot ell de pedra noble i uns graons enfonsats respecte del terra del claustre contigu, prometia ser un bon espai a la nostra mida per a una bona cantada. A més a més, tenia tots els seients que volíem (els que volíem) per a cantar còmodament. Van començar a córrer papers amb les lletres de velles cançons de la nostra joventut i d’altres de no tan velles, i l’art musical va triomfar de la mà de les nostres veus, a pesar d’alguns entrebancs deguts a la falta d’escoltar als altres quan també canten, per culpa de cantar massa fort al més pur estil de les tasques de borratxos, en perjudici també del ritme i de l’afinació. Deixant el recinte principal del castell, vam acabar de pujar a dalt de tot visitant la Torre de la Minyona, com a punt accessible més alt del castell, un nou mirador com ho havia estat des de sempre quan el castell funcionava com a castell. Acabada aquesta visita, agafàvem els cotxes per anar a veure les mines de sal museitzades sota el nom de Parc Cultural de la Muntanya de Sal, a l’altre extrem de la ciutat.
![]()
Un cop aparcats els cotxes allí, constatem que ja no queden entrades per a la visita d’aproximadament una hora, fins després de dinar. Per tant, ens conformem amb donar un tomb per fora per aquell parc amb els seus grans plafons d’informació sobre les mines i la vida dels miners, i amb restes de les seves instal·lacions exteriors, fins anar a parar al bar i la tenda, una tenda, per cert, amb curioses escultures i altres objectes de sal de diferents coloracions. De tornada a l’aparcament, passem a tocar de la gran estructura metàl·lica de l’antic muntacàrregues per a treure la sal a la llum del dia, una estructura que ha havíem vist de lluny des del castell.
El que ara sí que vam poder visitar obertament va ser, concretament, el pati del castell, les restes del petit claustre de la canònica de Sant Vicens, l’exterior d’aquesta elegant i gran església romànica, amb les seves bones vistes a la ciutat i tot el seu entorn, així com l’atri-porxo d’aquesta església, amb les seves bones reproduccions de la decoració pictòrica original, avui conservada al MNAC de Barcelona. Aquest atri, tot ell de pedra noble i uns graons enfonsats respecte del terra del claustre contigu, prometia ser un bon espai a la nostra mida per a una bona cantada. A més a més, tenia tots els seients que volíem (els que volíem) per a cantar còmodament. Van començar a córrer papers amb les lletres de velles cançons de la nostra joventut i d’altres de no tan velles, i l’art musical va triomfar de la mà de les nostres veus, a pesar d’alguns entrebancs deguts a la falta d’escoltar als altres quan també canten, per culpa de cantar massa fort al més pur estil de les tasques de borratxos, en perjudici també del ritme i de l’afinació. Deixant el recinte principal del castell, vam acabar de pujar a dalt de tot visitant la Torre de la Minyona, com a punt accessible més alt del castell, un nou mirador com ho havia estat des de sempre quan el castell funcionava com a castell. Acabada aquesta visita, agafàvem els cotxes per anar a veure les mines de sal museitzades sota el nom de Parc Cultural de la Muntanya de Sal, a l’altre extrem de la ciutat.
Un cop als cotxes, tocava per fi anar a dinar, al restaurant anomenat El Parador, al barri de la Coromina, prop de la carretera de Cardona a Manresa. Va estar novament un bon dinar, amb els amos del restaurant donant un servei molt atent. Allí vam acabar d’explicar-nos experiències dels darrers mesos, situacions personals del present i plans o previsions per als mesos vinents. La sobretaula, de totes maneres, no es va poder allargar massa, perquè hi havia qui tenia de retornar a Roma o, una mica més a prop, a les terres lleidatanes, per exemple. Tocava, doncs, acomiadar-se, fins a un altre any com a molt tard: ¿potser a Taüll?, ¿o potser fins i tot a la Seu, allotjats a les nostres antigues habitacions de Sant Tomàs rehabilitades (diuen) com habitacions “d’hotel”, amb cuarto de bany per a cada habitació? De moment és un somni, però en aquests cinquanta anys i escaig algun que altre somni s’ha fet realitat ¿o no?
El Peju (alias Arcadi)
![]()
↧
DEFUNCIÓ Mn. ROURERA
Dissabte dia 2 de març a la S.E. Catedral de Sta. Maria d’Urgell va tenir lloc la missa exequial de Mn. Lluís Rourera i Farré, mort el dia anterior, que en els darrers anys residia a la Residència St. Josep de les Gntes. dels Ancians Desemparats de La Seu. Tenia 97 anys, i 73 de ministeri presbiteral exercit a les Diòcesis d’Urgell i Barcelona.
Va presidir els exèquies l’Arquebisbe d’Urgell que va fer present el condol del Cardenal Arquebisbe de Barcelona on estava incardinat des de 1978. L’Arquebisbe Joan Enric destacà la saviesa de Mn. Lluís i la seva fe tan gran, que havia enfortit amb estudis de filosofia i de teologia. Destacà l’amor infinit de Déu que no ens deixa mai, i que “tant si vivim com si morim som del Senyor”. Igualment el relat de la mort i de la resurrecció de Jesucrist segons St. Lluc que fou proclamat ens dóna llum i consol, perquè el Senyor que mor confiat en el Pare ens ensenya a morir i la seva resurrecció obre la perspectiva de la gran esperança cristiana més enllà de la mort. Parlà de la jovialitat i senzillesa de Mn. Lluís, i de com a la Residència donava un gran exemple sacerdotal.
A l’inici de la celebració Mn. Xavier Parés, Arxiprest de l’Alt Urgell, va llegir la Nota biogràfica de Mn. Lluís Rourera:
Mn. Lluís Rourera i Farré va néixer a Arén el dia 19 de febrer de 1922, i cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari d’Urgell. Fou ordenat de prevere el 22 de juliol de 1945. Posteriorment, el 1946, es va llicenciar en Filosofia a la Pontifícia Universitat de Comillas.
Fou nomenat Professor de Filosofia al Seminari Diocesà d’Urgell i el 1947 Ecònom de la Parròquia de La Bastida i dels nuclis de La Coma i Nabiners.
Del 1948 al 1954 va ser Encarregat durant els mesos d’estiu de les Parròquies de Taüll i Erill-La Vall (a Boí). Del 1951 al 1953 fou Ecònom d’Alàs, i, posteriorment, l’any 1953 Ecònom d’Arfa.
L’any 1953 fou nomenat Bibliotecari del Seminari, i el 1957 fou nomenat Encarregat de Filosofia del Seminari Diocesà d’Urgell i un any més tard, obtingué la Llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.
Del 1961 al 1964 se li confià ser Ecònom de Castellciutat, continuant sempre com a Professor del Seminari diocesà.
L’any 1968 fou nomenat Catedràtic de Filosofia superant les oposicions prèvies, i el 1970 va ser nomenat Director de l’Institut Joan Brudieu de La Seu d’Urgell.
Es traslladà després a l’Arxidiòcesi de Barcelona on el 1973 exercia com a Catedràtic als Instituts de Montcada i Reixac, i de Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó, de Barcelona ciutat.
L’any 1978 presentà la seva Tesi Doctoral, obtenint el grau de Doctor per la Universitat de Barcelona.
I el 17 de novembre de 1978 s’incardinà a l’Arquebisbat de Barcelona i s’hi quedà durant trenta anys.
Fou el 2008 quan retornà a la Diòcesi d’Urgell, i passà a viure primer al Seminari diocesà i posteriorment a la Llar de St. Josep de La Seu d’Urgell, on ha viscut el darrer tram del seu ministeri sacerdotal.
El dia 1 de març de 2019, havent rebut els sagraments i la benedicció apostòlica, als 97 anys d’edat, ha descansat en la Pau del Senyor aquest sacerdot savi i entregat. Que reposi en Pau.
↧